23/10/2026 Editors de grans mitjans, pacients i creadors de sèries protagonitzen un congrés marcat per la importància de la comunicació en temps real 3er Congres Internacional de Comunicacio en Salut Fran Garcia <> 23/10/2026 Més de 400 assistents es donen cita al 3r Congrés Internacional de Comunicació en Salut, organitzat per Vall d’Hebron i l’Aliança Europea d’Hospitals Universitaris (EUHA), que s’ha consolidat com una cita ineludible per al sector. Els reptes de comunicar en temps real, en entorns dinàmics i marcats per la pressió, i el paper de les sèries de ficció i els documentals en la construcció de l’imaginari popular sobre els hospitals han marcat el 3r Congrés Internacional de Comunicació en Salut. Més de 400 persones d’arreu del món s’han donat cita a Vall d’Hebron el 22 i 23 d’octubre, en dues jornades en què també han pres la paraula pacients actius comunicativament, experts a resoldre situacions de crisis i en desenvolupar agents d’IA, així com responsables de campanyes de màrqueting amb impacte internacional, entre d’altres.“En aquesta tercera edició del congrés ens enfrontàvem al repte de fer-lo diferent i màgic. El coneixement sanitari ha avançat de forma exponencial en els últims anys i els professionals de la comunicació que ens hi dediquem no podem sinó adaptar-nos a aquest ritme vertiginós, amb el suport de les noves tecnologies i la IA. Cada vegada aquest congrés es demostra més útil que mai perquè propicia espais de debat i reflexió, per anticipar també escenaris i actuacions futures en totes les especialitats de la comunicació”, exposa Fran Garcia, director de Comunicació, Estratègia Corporativa i Atenció Ciutadana de Vall d’Hebron.Rosa Romà, presidenta de 3Cat, ha donat el tret de sortida al Congrés amb una ‘keynote’ on ha compartit la seva visió sobre el present i el futur de la comunicació sanitària i la relació amb mitjans públics.Les connexions en directe han estat presents des del primer moment. Representants de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han fet viure als assistents com es prenen decisions sota pressió i què és convenient explicar quan l’evidència científica encara evoluciona. Les connexions han traslladat el públic al centre de comandament de l’OMS a Ginebra (Suïssa), on Aleksandra Kuzmonov i Diya Barnejee han analitzat l’impacte de les xarxes socials i estratègies digitals en una urgència informativa. Tanya Escamilla, de l'OMS, ha parlat des de Bogotà (Colòmbia) sobre els reptes de la comunicació en situacions d’emergència avalada per més de quinze anys d’experiència. També s’han fet connexions amb el Congo, per abordar la crisi de l’Ebola, amb la Dra. Anne Ancia; i amb Ucraïna, a través del Dr. Jarno Habicht i la Dra. Tetiana Dolhova. Així mateix, hi hagut interaccions amb els hospitals de la EUHA, amb connexions en directe als quiròfans d’ERASMUS MC (Rotterdam), amb el Simulation Lab de l’Ospedale San Raffaele (Milà) i amb els quiròfans i el Nexus Surgical de Vall d’Hebron.El debat ‘Quan la salut es converteix en notícia de portada arreu del món’, ha reunit editors de grans mitjans com Tony Gallagher, editor de ‘The Times’; Rita Ferreira, editora del setmanari portuguès Expresso; Luten Leinhos, editor d’informatius de la televisió pública alemanya ZDF, i Raquel Sans, editora del Telenotícies de 3Cat. Com a responsables de decidir què entra i què queda fora de l’agenda informativa, han reflexionat sobre la jerarquització de les notícies. “La salut interessa perquè afecta directament la vida, però no tot el que passa en un hospital, un laboratori o un congrés científic té necessàriament valor informatiu”, ha reflexionat Tony Gallagher. En aquesta línia s’ha manifestat també Raquel Sans: “Explicar què representa realment un avenç, a quants pacients pot beneficiar i quines limitacions té és essencial perquè les expectatives no avancin més de pressa que la ciència”.Realitat i ficció han anat de la mà al Congrés. Els responsables de sèries de ficció i documentals han reflexionat sobre com els seus formats audiovisuals configuren l’imaginari popular sobre medicina i hospitals: dels recursos narratius que fan servir a l’assessorament de professionals mèdics perquè els escenaris i les trames siguin fidedignes. El càsting del debat ha estat un luxe: Zoanne Clack, productora executiva d’‘Anatomia de Grey’, David Schulner, creador i showrunner de ‘New Amsterdam’, Victoria Dyring, productora de la televisió pública sueca, Sveriges Television (SVT); Timo Gößler, productor de desenvolupament de sèries de l’alemanya UFA Fiction, entre elles l’exitosa ‘Charité’, i Fernando Pomares, del programa ‘Salvados’ (La Sexta), que va fer una immersió a Vall d’Hebron per retratar el sistema de trasplantaments de l’Estat, han compartit impressions. David Schulner ha destacat que el factor humà és clau per arribar al gran públic en les sèries mèdiques, com també comptar amb l’assessorament d’experts necessari per recrear els entorns sanitaris de forma fidedigna. Per la seva banda, Zoanne Clack, ha parlat sobre la seva sèrie, ‘Anatomia de Grey’, arriba enguany a la 21 temporada. “Les relaciones personals són el secret del nostre èxit, perquè l’amor, igual que els temes mèdics, ens interpel·len a tots”, ha explicat.Pacients que han aconseguit repercussió de les seves patologies i projectes també han pres la paraula al Congrés. Sue Sheridan, presidenta de Patients for Patient Safety US; Patricia Ripoll, fundadora de la Fundació VISIBLE; Julia Holleman, presidenta de l’associació I Love My Back, i Daniel Gallego, president de la Federació Europea de Pacients Renals, han destacat que l’experiència dels i les pacients és universal i, per tant, té el potencial de traspassar fronteres. Fer arribar el seu testimoni a la presa de decisions sanitàries és indispensable per avançar cap a una atenció més inclusiva i humana, han coincidit, tot demanant que no se’ls infantilitzi i que el seu coneixement profund i qualificat de les patologies que pateixen sigui incorporat en l’atenció sanitària.Com resoldre situacions de crisis sota pressió ha format part del programa, amb una sessió pràctica d’una referent en la solució de conflictes, Lilly Korpiola, directora executiva de Recado Oy, qui ha resolt amb la intervenció del públics tres casos de crisis comunicativa en entorns de salut.Una altra de les parts pràctiques del congrés ha estat una proposta participativa per explorar el potencial de la intel·ligència artificial en la comunicació sanitària. Laia Morales, sòcia fundadora de Bexperience, ha convidat els assistents a construir un agent d’IA i experimentar amb les seves possibilitats. Amb aquesta proposta, s’ha volgut passar de la reflexió a la pràctica i explorar com les noves eines poden transformar la feina dels professionals.En aquesta línia s’ha desenvolupat ‘Campanyes de Marquèting en directe’, amb Prama Nanda i Will Grundy, que han explicat com toquen la fibra de la ciutadania amb campanyes de gran impacte sobre qüestions tan sensibles com el suïcidi i la reanimació cardiopulmonar. Segons han coincidit, la seva inspiració han estat sempre les experiències reals.La cloenda ha anat a càrrec de la Fura dels Baus, amb una acció dissenyada pel seu director artístic, Pep Gatell, pacient també de Vall d’Hebron. Amb la seva posada en escena, Gatell ha volgut representar a tots els professionals sanitaris que, en un moment determinat, van participar en la seva atenció.El tercer Congrés de Comunicació en Salut no seria possible sense el suport estratègic de Surgerii Robotics i la col·laboració de Takeda, Sobi, Siemens Healthineers, Blanquerna-Universitat Ramon Llull i Barcelona Turisme Convention Bureau, així com 3cat com a media partner. Twitter LinkedIn Facebook Whatsapp