Vés al contingut
01/12/2021

Vall d’Hebron participa en un estudi internacional que va avaluar un fàrmac que millorarà el tractament de la fibrosi quística

Equip Kaftrio

01/12/2021

Els resultats s’han publicat a The New England Journal of Medicine en un article amb participació del Dr. Antonio Álvarez, investigador del grup de Pneumologia del Vall d'Hebron Recerca.

La Unitat de Fibrosi Quística de Vall d’Hebron ha participat en un assaig clínic de Fase III els resultats del qual han estat publicats a The New England Journal of Medicine. La combinació de Elexacaftor-Tezacaftor-Ivacaftor (Kaftrio) per al tractament de la fibrosi quística ha demostrat la seva eficàcia en pacients que tinguin almenys una mutació Phe508del, que és la més freqüent, sense importar quina és la segona mutació, ampliant així l’espectre de pacients susceptibles de ser tractats amb aquest fàrmac.

El Ministerio de Salud ha acordat el seu finançament pel seu ús a Espanya aquest mes i aquest estudi és un dels que ha contribuït a la seva aprovació en aquests pacients, la qual cosa suposa que entre un 70 i un 75% de persones amb fibrosi quística es podran beneficiar d’aquest tractament. El Dr. Antonio Álvarez, Coordinador de la Unitat d’Adults de Fibrosi Quística del Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Pneumologia de Vall d’Hebron Recerca ha participat a la publicació.

La fibrosi quística és la malaltia genètica més freqüent en la població caucàsica; es produeix quan existeixen 2 mutacions en el gen CFTR (Regulador de la conductància transmembrana de la fibrosi quística), situat en el braç llarg del cromosoma 7. Aquest gen codifica la proteïna CFTR, la qual es comporta com un canal de clor en la superfície de las membranes de les cèl·lules epitelials. Aquesta proteïna actua com un regulador del transport de sal i aigua a través de nombrosos epitelis. La seva absència o el mal funcionament d’aquesta dona lloc a una deshidratació de les diferents secrecions dels epitelis, la qual cosa causa que aquestes siguin denses i viscoses i acabarà fent malbé els òrgans que es vegin afectats, sobretot a l’aparell respiratori, al digestiu i al reproductor. És una patologia greu i sense tractament curatiu, en la qual l’esperança de vida dels i les pacients que la pateixen es veu limitada.

El fàrmac Kaftrio és un modulador format per dos correctors (Elexacaftor y Tezacaftor) i un potenciador (Ivacaftor) del canal de clor que aconsegueix restaurar la seva funció, de tal manera que es corregeix parcialment l’alteració que motiva tota la fisiopatologia de la fibrosi quística. Aconsegueix, per tant, tractar la causa de la malaltia i no les seves conseqüències, com fan els broncodilatadors, els antibiòtics, o els fàrmacs que fluïdifiquen les secrecions o els enzims pancreàtics. Kaftrio és un d’aquests pocs fàrmacs que apareixen de tant en tant, que es caracteritzen pel seu alt valor terapèutic i suposen un canvi i una revolució per una malaltia que no té tractament efectiu de la causa, com és el cas de la fibrosi quística”, explica el Dr. Álvarez. Es tracta, a més, d’un fàrmac segur amb pocs efectes secundaris.

Els resultats dels diferents assajos clínics que s’han realitzat han demostrat una milloria a la funció pulmonar, mesurada a través del volum respiratori forçat, d’entre un 10 i un 14% de mitjana, així com una milloria en l’índex de massa corporal i una disminució de les exacerbacions en un 40-60% de mitjana. “Sens dubte aquests valors impacten directament en la millora de la qualitat de vida dels pacients i també en la seva supervivència”, assegura el Dr. Álvarez. Un altra dada molt significativa és que la prova de la suor, que mesura la concentració de clor en suor i és una prova diagnòstica que confirma la malaltia, es pot arribar a negativitzar o entrar en el rang de valors indeterminats quan els pacients estan en tractament amb Kaftrio, la qual cosa demostra la recuperació de l’activitat de la proteïna CFTR.

En l’assaig han participat pacients majors de 12 anys i, per la seva edat, en molts casos ja tenen un cert dany pulmonar irreversible, així que el fàrmac serà útil per alentir la progressió de la malaltia i per tant endarrerir o fins i tot evitar la necessitat d’un transplantament pulmonar en el futur. Actualment, la FDA acaba d’aprovar el seu ús també en nens de 6 a 11 anys i estan en marxa assajos clínics amb el mateix fàrmac en nens i nenes de 2 a 5 anys. Tal com indica el Dr. Álvarez, “esperem que, si el fàrmac s’administra de forma precoç, quan els nens i nenes encara no han desenvolupat danys, aquests s’evitaran, ja que amb el tractament aconseguim que la seva fisiologia pulmonar sigui com la d’un nen o nena sense fibrosi quística”.

En l’estudi han participat 258 pacients majors de 12 anys de 96 centres d’Europa, Nord-Amèrica i Austràlia. Es tracta d’un assaig de fase III, doble cec, aleatoritzat i amb control actiu en el qual van participar pacients amb una mutació Phe508del en el gen CFTR i amb una altra mutació gating o de funció residual (és a dir, el canal esta present però no funciona correctament). Prèviament ja s’havia demostrat la seva efectivitat en pacients amb dues mutacions Phe508del o en pacients amb una mutació Phe508del i una altra mutació de funció mínima (en què el canal no està o no funciona).

Després d’un període previ de 4 setmanes amb Ivacaftor o Tezacaftor-Ivacaftor, els pacients van ser assignats aleatòriament per rebre Elexacaftor-Tezacaftor-Ivacaftor (132 pacients) o el control actiu (és a dir, el tractament previ) (126 pacients) durant 8 setmanes més.

El grup que va rebre Elexacaftor-Tezacaftor-Ivacaftor va presentar un percentatge de FEV1 (Volum espirat forçat en el segon 1) predit que va ser major en 3,7 punts percentuals en relació amb el valor inicial i en 3,5 punts percentuals en relació amb el control actiu i una concentració de clorur en la suor 22,3 mml per litre en relació amb el nivell inicial i menor en 23,1 mml per litre en relació amb el control actiu. El canvi des del inici en el Qüestionari de Fibrosi Quística de Qualitat de Vida amb Elexacaftor-Tezacaftor-Ivacaftor va ser de 10,3 punts i amb el control actiu va ser de 1,6 punts. La incidència d’esdeveniments adversos va ser similar en els dos grups.

La Unitat de Fibrosi Quística de Vall d’Hebron

La Unitat de Fibrosi Quística de Vall d’Hebron, formada per la Unitat Pediàtrica, que coordina la Dra. Silvia Gartner, i la Unitat d’Adults, que coordina el Dr. Antonio Álvarez, participa en gran part dels assajos clínics internacionals que contribueixen a l’aprovació dels fàrmacs utilitzats en el tractament de la Fibrosi Quística.

Està en funcionament des del 1994 i en l’actualitat controla més de 400 pacients, la qual cosa la converteix en la major Unitat de FQ de l’Estat espanyol i una de les de major experiència en aquest tipus de pacients.

Es l’únic centre espanyol especialitzat en fibrosi quística, que forma part de la Xarxa Europea de Referencia per a Malalties Minoritàries Respiratòries (ERN Lung - CF) (European Reference Network on Respiratory Diseases). També és l’única Unitat de fibrosi quística d’Espanya acreditada per la Xarxa Europea d’Assajos Clínics en Fibrosi Quística (Clinical Trial Network - European Cystic Fibrosi Society) (CTN – ECFS) que agrupa les 57 UFQ més experimentades de 17 països europeus.

Al 2018 es va procedir a la renovació i ampliació integral de tota la Unitat de FQ, seguint els estàndards europeus i adaptant-se a les necessitats actuals de la malaltia, això gràcies al suport de la Fundació Privada Daniel Bravo Andreu i la Societat Catalana de Fibrosi Quística.

Notícies relacionades

AZerca és un projecte recolzat per la IA i la tecnologia conversacional que té com a objectiu realitzar un seguiment personalitzat dels pacients que pateixen MPOC i reduir així la càrrega assistencial.

La Setmana de la Ciència s’adreça a tots els públics i té com a objectius fer accessible la ciència i la tecnologia a la ciutadania i fomentar les vocacions científiques entre els més joves.

Per tal de conscienciar la població, la Comissió de Salut i Medi Ambient ha impulsat la instal·lació d’uns grans plafons situats als diferents vestíbuls de l’hospital en què es pot veure una silueta humana acompanyada dels 17 tipus de malalties que causa.

Professionals relacionats

Odile Romero Santo-Tomas

Odile Romero Santo-Tomas

Pneumologia
Llegir més
Gabriel Sampol Rubio

Gabriel Sampol Rubio

Pneumologia
Llegir més
David Soler Segovia

David Soler Segovia

Investigador/a predoctoral
Pneumologia
Llegir més
Janet Illa Bernadí

Janet Illa Bernadí

Tècnic de recerca
Pneumologia
Llegir més

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà.