El Govern de la Generalitat ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a la Societat Catalana de Biologia (SCB) "per una reconeguda aportació a la recerca, la divulgació i la projecció internacional de les ciències de la vida des dels territoris on es parla la nostra llengua". La SCB és una de les quinze entitats que, juntament amb vint-i-cinc personalitats, rep enguany aquest reconeixement. L’acte de lliurament dels guardons va tenir lloc el 20 d’abril, al Palau de la Generalitat. El Dr. Jordi Barquinero, responsable del grup de teràpia cel·lular i gènica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) és el vicepresident segon de la SCB, i en el seu consell directiu figuren com a vocals les doctores Eva Colàs, Marina Rigau i Marta Llauradó, membres de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica del VHIR. El responsable d'aquesta unitat, el Dr. Jaume Reventós, va ser el president de la SCB des de 2003 a 2009. La Societat Catalana de Biologia rep el guardó en celebrar-se, enguany, el centenari del seu naixement. Fundada el 1912 amb el nom de Societat de Biologia de Barcelona, va ser la primera filial de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC). Va ser presidida, als inicis, pel doctor August Pi i Sunyer. En un principi es va centrar sobretot en la medicina i, al cap de pocs anys, va assolir un paper destacat com a institució científica. Per la filial, van passar alguns dels científics espanyols més destacats, com Severo Ochoa o Gregorio Marañón, i científics estrangers com J. J. McLeod, Otto Meyerhof o Jean Perrin. Acabada la Guerra Civil espanyola, la majoria dels membres de la SCB van marxar cap a l’exili i els que es van quedar a Catalunya van ser destituïts dels càrrecs que ocupaven. Des d’aleshores fins al 1962, any en què es va reprendre l’activitat sota el nom actual de Societat Catalana de Biologia només es va arribar a celebrar, l’any 1954, una conferència clandestina, a la casa de Josep Puig i Cadafalch, a càrrec de Josep Trueta.Actualment, la SCB està afiliada a la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC, i és composta per més de mil cinc-cents socis, set seccions territorials pels territoris de llengua i cultura i catalanes, cinc seccions transversals i quinze seccions temàtiques. En els últims anys, han estat relacionades amb la SCB personalitats com Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, John Ingraham, Stanley Miller, Federico Mayor Zaragoza o Valentí Fuster.

Els esforços de prevenció de NAVM (Neumonia Associada a Ventilació Mecànica) i la millora dels resultats han de centrar-se en aconseguir un major compliment de paquets de mesures de prevenció basats en l’evidència. Ho ha comprovat el projecte FADO, una col·laboració multicèntrica duta a terme en cinc unitats de vigilància intensiva d’adults espanyols. Aquest projecte suposa un assoliment important en la prevenció de NAVM a Espanya. L’estudi col·laboratiu ha sigut promogut pel Departament de Salut de la Generalitat i la Societat Catalana de Medicina Intensiva, dins del seu Programa de Seguritat per al pacient. Es tracta d’una validació de les "care bundles" (paquets de mesures) europees. Els resultats s’han publicat a finals de març en la revista Clinical Microbiology and Infection.L’article resultant es fruït d’un treball col·laboratiu entre investigadors del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias (CIBERES). En ell han treballat  conjuntament, entre altres, l’equip del Dr. Jordi Rello –cap del grup de Recerca clínica i  Innovació en la Neumonia i la sepsis (CRIPS) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i cap de grup del node 18 en el Hospital Vall d’Hebron de Barcelona- i el Dr. Jordi Vallès,  membre del node 33 del Hospital Parc Taulí a Sabadell, liderat pel cap de grup Dr. Lluís Blanch Torra, ambdós pertaneixents al Programa Corporativo de Investigación en Neumonía del CIBER de Malalties Respiratòries.

La inserció d’un senzill pessari cervical no invasiu durant el segon trimestre de l’embaràs en dones amb un alt risc de part prematur (les que tenen el coll uterí curt) redueix significativament la probabilitat d’un avançament del naixement, causa principal de mortalitat o de malaltia greu posterior del nounat. Així ho demostra l’assaig científic aleatoritzat que ha dirigit Vall d’Hebron i que es publica avui, a l’edició digital de la revista mèdica The Lancet.El pessari és un simple anell de silicona, de baix cost (38 euros), no invasiu i de fàcil col·locació i extracció que s’introdueix per via vaginal al voltant del coll uterí sense intervenció quirúrgica. Un 95% de les dones que l’han portat el recomanarien a altres embarassades de risc perquè no té efectes secundaris greus.L’estudi liderat per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i pel Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha comptat amb la col·laboració d’altres cinc hospitals espanyols que han aportat una mostra significativa de 380 embarassades a les quals se’ls va detectar (en una ecografia feta a les 22 setmanes de gestació), que tenien el coll uterí curt, és a dir, una longitud cervical de 25 mm). Aquest és un dels principals factors de risc de prematuritat. La meitat d’aquestes dones, triades a l’atzar, van usar el pessari cervical, i l’altra meitat van fer el tractament i seguiment mèdic habitual sense pessari.

Un honor haver comptat amb la presència del Prof. Robert J. Waldinger, el passat 4 d'abril de 2012. Aquí teniu el vídeo de la seva conferència: "http://www.youtube.com/watch?v=fz-JlPb3fhM&feature=youtu.be" - "Why We Get Happier As We Age: Positive Emotion Regulation and Late Life Wellbeing"

El pessari és un simpl e anell de silicona, econòmic (38 euros), no invasiu i de fàcil col·locació i extracció. S’introdueix per via vaginal al voltant del coll uterí sense intervenció quirúrgica. Un 95% de les dones que l’han portat el recomanarien a altres embarassades de risc.

La Junta de Barcelona de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (aecc), ha resolt becar 6 projectes d'investigació amb una dotació de 18.000 euros cadascuna, en total 108.000 euros. L'aecc convoca anualment un concurs públic per a beques d'investigació oncològica de caràcter bianual. La finalitat de les beques és fomentar que els joves investigadors s'interessin per l'oncologia com especialitat i puguin desenvolupar les seves tasques d'investigació en la curació del càncer.Els investigadors becats treballen en institucions i centres de referència i amb capacitat per a la investigació científica a Barcelona. La qualitat dels projectes científics becats és bàsica perquè es tradueixin en un impacte real en matèria de prevenció i tractament de la malaltia oncològica en tots els seus aspectes. Per a l'aecc, la investigació és el camí més eficaç per a la millora de la diagnosi i el tractament del càncer.La Comissió d'experts en Oncologia s'encarregarà de realitzar una avaluació i seguiment dels investigadors i dels seus projectes, al llarg dels dos anys de compromís de les beques.L'acte públic del lliurament de beques va tenir lloc el 28 de Març de 2012, en el marc de la “42a Reunió Estatuària de Socis i Convenció Anual” de l'aecc Junta de Barcelona.Un dels becats és el Dr. Andreas Doll, membre de la Unitat d'investigació biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) pel projecte "MicroRNA (miRNA) profiles as predictors of clinical outcome and therapy decision making in prostate cancer”. Prostate cancer (PCa) is one of the leading causes of morbidity and mortality among men from developed countries. Using current risk stratification strategies, it is still difficult to separate patients with rapidly progressing tumours, which require aggressive treatment, from those with indolent tumours. For this reason, it is a priority to search for markers that are specifically linked to PCa, predicting its behaviour with better reliability than the current criteria presently defining risk. The result would enable more effective treatment decisions for individuals (personalized medicine) and would be of great utility in aiding clinical management of a large patient population.The aim of the current project is to identify miRNA signatures that closely correlate with PCa risk and clinical outcome. Our overall goal by the end of the grant period is to better predict aggressive prostate cancer by identifying clinical biomarkers that ultimately enhance treatment decisions. The use of FFPE tissues and urine as a starting material is attractive because this approach should make biomarkers identified in this way much easier to translate into widespread clinical practice. Finally, the detection of aggressive PCa at an earlier stage will improve PCa prognosis, which will, in turn, help to reduce health care costs.

El 27 de març el VHIR va acollir una sessió informativa sobre la importància de la Transferència de Coneixement en Biotecnologia. Es va tractar de la primera d'una sèrie de sessions adreçades a la comunitat científica de la Vall d’Hebron. El director del VHIR, el Dr. Joan Comella, va obrir la sessió indicant que aquest vol ser un espai tant informatiu, com formatiu, així com un espai d’intercanvi d’experiències que ens ajudi a conèixer millor el que està passant a casa nostre en termes d’Innovació i transferència."L’objectiu de les sessions és contribuir a aflorar aspectes claus a l’hora d’investigar, desenvolupar o transferir. Ser capaços d’adonar-nos dels aspectes crítics als quals podem assessorar o acompanyar des de la unitat d’Innovació", va assegurar el Dr. Comella.Cada sessió estarà conduïda pel personal de la unitat i comptarà amb la intervenció d’un expert extern que podrà aportar la visió de com s’està aplicant el que estem abordant. El convidat de la primera sessió va ser "http://www.vhir.org/DDGRecerca/DOCENCIAACTIVITATS/2012/2012_0060/2012_0060_005.pdf" Domingo Jaumandreu, assessor sènior en estratègia competitiva, que va parlar de la cadena de valor de la transferència i la importància d'incorporar als agents que estaran implicats en la transferència dels resultats en etapes inicials de la investigación i el desenvolupament.Per part del VHIR va intervenir "http://www.vhir.org/DDGRecerca/DOCENCIAACTIVITATS/2012/2012_0060/2012_0060_006.pdf" Cecilia López, responsable de desenvolupament de negoci, que va parlar de la importància de protegir els resultats per a poder comercialitzar-los i de com la patent pot contribuir a fer divulgació dels resultats a la vegada que es protegeix i garanteix la possibilitat que altres no puguis fer-los servir lliurament. "http://www.vhir.org/activitats/relacioactivitats_detall.asp?Idioma=ca&any=2012&num=60&mv1=4&mv2=1&titol=La+importància+de+la+Transferè"

El grup de patologia molecular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha estat el grup europeu amb més comunicacions (9) al congrés USCAP (Acadèmia Americana i Canadenca de Patologia) que va tenir lloc fa uns dies a Vancouver, Canadà. Les comunicacions s’han centrat, entre d’altres temes, en diversos tipus de càncer i en la utilitat dels biomarcadors EGFR i ALK en pulmó. Destaca la conclusió que la citoqueratina 19 en biòpsia ganglionar indica metàstasi. El Dr. Santiago Ramon y Cajal, responsable del grup, ha liderat l’edició del llibre ‘Anatomia Patològica en Oncologia’, que repassa les àrees de l’especialitat en capítols independents en els que es revisen els paràmetres més destacats per al seu diagnòstic i correcta classificació. A més, es realitza una actualització en marcadors en cadascun dels apartats: pulmó, aparell digestiu, sistema nerviós, parts toves i mama, entre d’altres. Segons el Dr. Ramon y Cajal, “l’especialitat s’encamina a la realització d’estudis de seqüenciació de múltiples gens –o del genoma- en molts tumors per disposar de perfils més individualitzat”.

Carmen Vela, Secretària d'Estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació, ha clausurat avui el cicle 'Dona i Ciència' del VHIR amb una conferència en la que ha repassat les principals intencions del seu departament respecte a la ciència a Espanya, així com la situació de la dona en el món de la investigació en el nostre país. L'acte ha comptat amb la presència del director general de Recerca, Josep M. Martorell, la responsable de recerca i Innovació en Salut del govern català, Marta Aymerich, i diversos directors i investigadors destacats de centres de recerca catalans. El director del VHIR, el Dr. Joan Comella, ha introduït la conferència de la Secretaria d'Estat, titulada 'Situación y actuaciones en España y Europa'. El cicle 'Dona i Ciència' es va inaugurar amb una conferència de la Dra. Margarita Salas i va continuar amb una taula rodona sobre reptes i oportunitats i un taller de coaching a càrrec de consultors acreditats per la Comissió Europea.

Fa uns dies la recerca del Microbioma humà ha reunit a científics de tot el món per a discutir nous avanços, el seu impacte i les tendències de futur en el Congrés Internacional del Microbioma Humà organitzat per MetaHIT al Palais Brongniart, Paris. "http://www.metahit.eu/paris2012" http://www.metahit.eu/paris2012La trobada ha servit per a unificar els dos principals consorcis de Microbioma Humà: el Human Microbiome Project (Estats Units, iniciativa de NIH), i MetaHIT (iniciativa europea) amb la participació d'investigadors de Xina, Japó i Canadà.El Dr. Francisco Guarner, membre del grup fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que forma part del consorci MetaHIT, va presentar els últims descobriments en la relació entre el microbioma humà i la malaltia inflamatòria intestinal.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Cedars-Sinai Medical Center col·laboraran en els àmbits de transferència tecnològica i innovació gràcies a un acord signat recentment a Barcelona entre representants d’ambdues institucions. El Dr. Jaume Raventós, gerent de l’HUVH i el Dr. Joan Comella, director del VHIR, van signar l’acord juntament amb Edward M. Prunchunas, vicepresident senior de finances i CFO de Cedars-Sinai, i Richard S. Katzman, vicepresident d’Afers Acadèmics de Cedars-Sinai.El Cedars-Sinai Medical Center ha desenvolupat un programa de transferència tecnològica d’èxit amb polítiques estàndard, processos i documents per a identificar, detectar, avaluar, protegir i comercialitzar avenços desenvolupats pels seus investigadors. El Cedars-Sinai Medical Center assistirà al VHIR en la protecció de la propietat intel·lectual i la comercialització de les tecnologies d’aquest últim.

La Dra. Mercè Boada, responsable del grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i directora de la Fundació ACE, és la protagonista del reportatge 'Epidèmia d'oblit' que publica el setmanari 'El Temps', construït a partir d'una llarga conversa amb la neuròloga sobre la història de la demència, els descobriments fonamentals sobre la malaltia d'Alzheimer, i els nous reptes que planteja l'augment dels casos.Aquesta edició del setmanari, amb una portada dedicada a la malaltia d'Alzheimer, inclou també una entrevista amb Diana Garrigosa, que explica com viuen els seus familiars l'evolució de la malaltia del seu marit, Pasqual Maragall.

El grup de recerca en malalties neurovasculars del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH) lideren dos grups de treball d'un estudi a gran escala i sense precedents sobre el tractament de l'ictus. El projecte, que acaba de llançar la UE, està dotat amb gairebé 11 milions d'euros i és el major assaig clínic en fase III sobre els efectes de la hipotèrmia com a protector del dany cerebral després de patir un ictus o accident cerebrovascular. Refredar al cervell durant les 6 hores immediatament posteriors a un ictus a temperatures properes als 33-34 ºC podria ser clau per reduir la magnitud del dany cerebral. Els resultats beneficiarien a centenars de milers de pacients l'any. Vall d'Hebron serà també el centre que coordini l'estudi a l’Estat espanyol, així com la seu del biobanc amb les mostres de tots els pacients que s'inclouran en l'estudi Europeu.La hipotèrmia terapèutica ja s'utilitza amb eficàcia en la reducció de la lesió cerebral isquèmica després d'una aturada cardíaca, lesions durant el part o, fins i tot, en dany cerebral postraumàtic. Així ho han demostrat els estudis pilot fets fins ara i així s'espera confirmar-ho, amb el suport de 60 universitats i hospitals participants en 25 països diferents, després d'estudiar a 1.500 pacients amb ictus. La hipotèrmia actua induint una espècie d'hibernació en el cervell, reduint al mínim la necessitat d'oxigen i aconseguint així prevenir danys majors. La tècnica també és seguida amb interès per l'Agència Espacial Europea per les seves possibles aplicacions, en el futur, als viatges de llarga distància a l’espai.

Un equip multidisciplinari de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona amb participació del Dr. José Luis Peiró i el Dr. Vicenç Martínez Ibañez, del grup de bioenginyeria ortopèdia i cirurgia pediàtriques del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha separat amb èxit dues germanes siameses de set mesos d’edat que van néixer unides per l’abdomen i que compartien el fetge. L’operació va durar menys de set hores, es va fer el passat 27 de febrer i les nenes van poder tornar a casa just una setmana després, el 5 de març. Actualment, només visiten l’Hospital per a les revisions periòdiques.La Núria i la Marta van néixer el 10 d’agost de 2011, a les 32 setmanes de gestació. La malformació s’havia detectat a les 12 setmanes de gestació en les ecografies habituals durant l’embaràs. Es va decidir fer una cesària planificada, per garantir la supervivència dels fetus i evitar les previsibles complicacions del part a la mare.Un cop nascudes, tot i estar unides per l’abdomen, van tenir una evolució molt favorable en el període neonatal i després de fer un primer estudi acurat del cas, i de comprovar que es podien alimentar i créixer amb normalitat, van tornar a casa mentre s’esperava per triar el millor moment per fer la cirurgia de separació: entre els cinc mesos i el primer any de vida (i també que entre les dues adquirissin un pes superior als 12 quilos) per minimitzar al màxim el risc.

El capítol sobre cèl·lules mare de la Side Population (SP) escrit pel Dr. Jordi Petriz, membre de la unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) al prestigiós compendi de citometria, Current Protocols in Cytometry (CPC, Ed. Wiley&Sons) és el cinquè treball més consultat online després de cinc anys.CPC és una publicació afiliada a la International Society for Advancement of Cytometry (ISAC) i acumula més de 250 contribucions (capítols independents) de diferents especialistes. En absència de marcadors fenotípics específics de les cèl·lules mare, el capítol del Dr. Petriz, escrit al 2007, ha resultat de gran interés, doncs la Side Population ha esdevingut un compartiment clau dins de les cèl·lules mare, especialment per a la seva identificació, aïllament i posterior caracterització. És especialment significatiu destacar que els membres de la comunitat científica que estudia la SP és minoria amb relació a d'altres disciplines, un fet que contribueix a remarcar l'elevat impacte d'aquest treball.

El Dr. Miquel Vila i la Dra. Iria Carballo-Carbajal, responsable i membre del grup de recerca en malalties neurodegeneratives del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han participat en un estudi coordinat per l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i publicat a EMBO Molecular Medicine en el que s'han generat in vitro neurones dopaminèrgiques (les que degeneren en Parkinson) a partir de les cèl·lules de pell de pacients amb aquesta malaltia.Aquestes cèl·lules reprodueixen a nivell cel·lular alguns aspectes patològics de la malaltia i podrien servir com a plataforma d'screening de nous fàrmacs del Parkinson i per a seleccionar pacients per aplicar-los de manera individualitzada determinades teràpies. La Dra. Carballo-Carbajal ha fet gran part de la caracterització fenotípica d'aquestes cèl·lules.

La Unitat de Recerca de Neurotraumatologia i Neurocirurgia (UNINN) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha participat aquest 14 de març en la Setmana del Cervell 2012 amb l’activitat ‘Viu de prop el problema: coneix les causes i parla amb el malalt, accidents de trànsit i traumatismes cranials, causes i conseqüències’, que ha tingut lloc a l'àrea de Traumatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.Els accidents de trànsit, i com a conseqüència els traumatismes cranioencefàlics (TCE), es consideren l’epidèmia silent del tercer mil·lenni que afecta fonamentalment a la gent jove. És ben conegut que hi ha una relació directa entre els accidents de tràfic i el consum d’alcohol. Les seqüeles poden ser terribles, per la pròpia persona i per tot el seu entorn familiar. En aquesta activitat s'ha explicat l’epidemiologia de les lesions cerebrals traumàtiques i el mecanismes pels quals es produeixen aquestes lesions cerebrals. També s'ha discutit quins són els mecanismes lesius més freqüents i la població més afectada i s'ha estudiat què passa a la fase aguda d’un accidentat, quins símptomes presenten inicialment aquests pacients i com es recuperen de les greus lesions cerebrals. A més, s'han tractat las greus conseqüències socials i familiars d’aquests tipus de lesions.

Un estudi internacional, publicat per la New England Journal of Medicine, en el qual han participat el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) determina que el fàrmac oral Laquinimod redueix la progressió de la discapacitat i la quantitat de recaigudes en l’esclerosi múltiple.El Doctor Xavier Montalban, cap del Grup de Recerca en Neuroimmunologia Clínica del VHIR i director del CEM-Cat, ha participat en l’estudi internacional en fase III al voltant de l’eficàcia del fàrmac oral Laquinimod, que s’ha dut a terme a 139 centres de 24 països diferents. L’estudi ha comptat amb la participació de 1.106 pacients amb esclerosi múltiple que van rebre una dosis oral diària de Laquinimod 0.6 mg o placebo durant 24 mesos. L’objectiu primari va ser analitzar el número de recaigudes durant aquest període. Els objectius secundaris de l’estudi eren analitzar la progressió de la discapacitat i de lesions. "http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22417253" Més informació

Sis líders de la comunitat científica van debatre el 8 de març al CaixaForum de Barcelona sobre com aconseguir que la investigació d'excel·lència sobrevisqui a la crisi. Moderat pel periodista Josep Corbella de La Vanguardia, el diari que organitzava el debat, va comptar amb la participació de Joan Comella, director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), Enric Banda, director de l'àrea de ciència i medi ambient de l'Obra Social de 'La Caixa', Jaume Bertranpetit, director de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), Montserrat Vendrell, directora general de Biocat, Joan Guinovart, director de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i Emilià Pola, director de l'Idibell. Tots van coincidir que no hi haurà més recursos, que cal tirar endavant tot i les retallades pressupostàries i que per aconseguir-ho cal involucrar a l'empresa privada. L'objectiu ha de ser mantenir-se en el primer nivell i competir amb els millors i per això comptar amb els més destacats dels nostres investigadors joves i el talent exterior que cal continuar atraient tot i la imatge exterior del país degut a la crisi."No podem interrompre la recerca durant un any per falta de finançament perquè no tornarem a recuperar-la. Si hi ha discontinuitat, es mor", va assegurar Joan Comella.

La Dra. Margarita Salas ha inaugurat el 9 de març la primera edició del cicle " 'Dona i Ciència'. La reconeguda bioquímica, que venia de rebre el dia anterior el premi Clara Campoamor de l'Ajuntament de Madrid, ha explicat la seva experiència personal com a dona, investigadora i responsable científica, i ha repassat l'evolució de la participació de les dones en la ciència. 

Escoltem “bactèria” i ja tremolem. Algunes tenen una fama dolenta justificada, però moltes altres són imprescindibles per a la vida. Grups de científics, entre els quals destaquen diversos espanyols, investiguen per a descobrir i controlar el mapa d'aquest microunivers. Solucionar problemes tan estesos i diferents com l'obesitat i les càries depèn de saber més sobre el que ja s'ha denominat l'últim “òrgan”.El Dr. Francisco Guarner, del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) és un dels destacats 'domadors de bactèries' dels quals parla 'El País Semanal' en la seva edició del 4 de març. “El microbioma és el potencial genètic, el conjunt dels gens, el programari, el catàleg de totes la capacitats bioquímiques dels microorganismes del nostre cos”, explica el Dr. Guarner, que va veure com la seva investigació sobre el MetaHIT va ser triada com un dels 10 descobriments més notoris de 2011 per la revista Science.

Fa uns dies es va celebrar a l’Hospital de Sabadell l'International Focus Meeting on Innovation in Healthcare (Society for Medical Innovation and Technology), un fòrum internacional de discussió científica sobre innovació i medicina translacional. La reunió va comptar amb la presència de nombrosos metges i investigadors dels hospitals de l’entorn de Barcelona i també amb una nombrosa participació estrangera. Entre els conferenciants, procedents d’Escòcia, Israel, Turquia i Catalunya, va participar el Dr. Jaume Reventós, cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i d’Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que va presentar una conferència amb el títol: 'Cancer and Molecular Biology: examples of innovation at VHIR'.

El programa 'Pont Barcelona-Madrid' d'Onda Cero ràdio va entrevistar el dijous 1 de març a Raquel Egea, coordinadora d'innovació del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Durant l'entrevista es va parlar de l'aposta per la innovació per posar en valor el coneixement i per fer arribar al pacient al més aviat possible tots els avenços mèdics que està duent a terme el VHIR.Raquel Egea va explicar el per què d'aquesta aposta, les claus del projecte i els exemples més importants de les accions ja posades en pràctica en un moment de crisi econòmica on era fonamental prendre aquesta decisió estratègica.

L'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona és un centre de referència nacional i internacional per a l'estudi de les malalties rares, que celebren el seu dia mundial el 29 de febrer. Molts dels nostres grups clínics són experts reconeguts en aquest tipus de malalties. Fruit d'aquesta activitat clínica, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha desenvolupat un entorn molt actiu de treball en l'àrea de la fisiopatologia i el tractament de les malalties rares. Existeixen una desena de grups de recerca que estudien aspectes relacionats amb la genètica i les noves aproximacions terapèutiques en malalties rares en les àrees de neurologia, pediatria, immunologia, cardiologia i hematologia. En aquest context, alguna de les línies de major activitat científica amb clara vocació translacional són: Malalties rares del neurodesenvolupament Dr. Alfons Macaya La investigació se centra en l'aplicació de 1) Tecnologia NGS per a l'optimització del procés diagnòstic i recerca de nous gens causants de malaltia i 2) Noves teràpies, en: malalties neuromusculars, neurometabòliques i epilèpsies greus pediàtriques. Malalties rares del Cibbim-NanomedicinaDra. Carmen DomínguezInvestiguem el diagnòstic de malalties rares lisosomals (és el grup referent com a hospital i el que consta en el Mapa de Laboratoris Clínics pel diagnòstic de Malalties Minoritàries de Catalunya, organitzat per CatSalut), fent el diagnòstic de 44 malalties diferents. Treballem en els projectes relacionats amb l’obtenció de nanomedicines per teràpia enzimàtica substitutiva a la malatia de Fabry (projecte finançat per la Marato de TV3 i que va rebre la màxima quantia de subvenció donada en la convocatòria dels ajuts per malalties minoritàries). Estudi de la Patologia Aòrtica en les fibrilinopaties. De la genètica al tractament. Dr. Arturo Evangelista La Unitat Multidisciplinar de la Síndrome de Marfan i altres fibrilinopaties planteja un projecte de recerca que inclogui l'estudi genètic, la valoració de biomarcadors com el TGF-beta, l'anàlisi de la biomecànica de la paret de l’aorta per ressonància magnètica i les implicacions pronòstiques i terapèutiques. La diferent expressió genotípica-fenotípica i la major virulència de la malaltia, dintre dels membres d'una mateixa família. obliguen a investigar quins factors condicionen l'expressió més agressiva de la malaltia, el que facilitaria un control i tractament més adequat. Mecanismes fisiopatològics i aproximacions terapèutiques per a les malalties mitocondrials Dr. Ramon Martí Estudis genèticomoleculars de les malalties mitocondrials, tant les degudes a mutacions en gens estructurals del DNA mitocondrial, com les degudes a mutacions en el DNA nuclear. Aproximacions experimentals per a aprofundir en el coneixement de la seva fisiopatologia a nivell bioquímic i molecular. Estudis preclínics per a la teràpia gènica i farmacològica de les síndromes de depleció del DNA mitocondrial, com subgrup d'aquestes malalties. Estudi de les variants moleculars relacionades amb la Síndrome de deleció 22q11 Dra. Ana Cueto D'un grup de pacients amb deleció 22q11 amb manifestacions clíniques molt variables, delimitar l'extensió de la deleció i estudiar altres variants (pròximes a la regió o en l’al·lel preservat) que poden influir en la variabilitat del fenotip, tant psíquic com físic. Protocol de diagnòstic ràpid de les immunodeficiències primàries Dr. Ricard Pujol L'àrea d'immunologia té projectes en curs amb l'objectiu d'identificar biomarcadors de resposta terapèutica en malalties autoimmunes. Dintre d'aquest projecte s'estan usant sobretot perfils transcriptòmics que es podrien complementar amb estudi de perfil proteòmic i interpretació bioinformàtica avançada. Alguns biomarcadors ja identificats són polimorfismes genétics la implementació dels quals poden resultar útil en eines de biologia de sistemes. Malalties endocrinològiques pediàtriques d'origen genètic Dr. Antonio Carrascosa Entre les nostres principals línies estan els estudis moleculars de l'àrea del creixement humà inclòs en els quatre grans gens involucrats en la secreció i acció de l'hormona de creixement. També estudiem el raquitisme i els factors genètics i ambientals que ho provoquen. Som una referència en els desordres del desenvolupament sexual del diagnòstic molecular de diversos gens en pacients amb cariotip 46,XY. Participem en un gran projecte de recerca europeu que estableix un registre i identifica mutacions en altres gens potencials. Finalment, investiguem la deficiència de glucocorticoides familiar aïllada.