Sabies que hi ha càncer d’endometri? Que aquest any, més de 7.000 dones seran diagnosticades d’aquest tipus de tumor a l’Estat? O que les dones tenen més probabilitats de morir d’un càncer específic de la dona, que els homes de morir d’un càncer específic de l’home? En càncer de la dona, la recerca té encara forces reptes, i mentre fa el seu curs i els avenços arriben, l’acompanyament a les pacients durant la malaltia esdevé clau per millorar la seva qualitat de vida. El mocador solidari va néixer, precisament, l’any 2017 per donar una empenta a la investigació del càncer específic de la dona i acompanyar les pacients des que reben el diagnòstic d’un càncer, més enllà del tractament mèdic. És una iniciativa de Vall d’Hebron que compta amb Judit Mascó, model, presentadora de televisió i presidenta de la Fundació Ared, com a ambaixadora; Clàudia Valsells, com a dissenyadora dels models de totes les edicions, i la col·laboració de Natura.

En aquest temps, s’han venut més de 34.000 mocadors que s’han traduït en 386.149 euros per a dues línies de recerca. D’una banda, un treball del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) que desenvolupa models preclínics a partir del teixit cancerós d’endometri i ovari per entendre les característiques de cada tumor i provar teràpies. D’altra, un projecte del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que ofereix atenció psicològica a les pacients i amb el qual s’estudia l’impacte psicoemocional del càncer. Per continuar avançant en la recerca de tumors que afecten les dones en totes les etapes -prevenció, diagnòstic, tractament, acompanyament i seguiment-, el mocador solidari es reinventa amb una sisena edició per estendre la cadena solidària que s’ha filat fins ara. “Animem a les persones que ja heu col·laborat en el projecte a explicar a familiars, amics i coneguts com cada mocador venut és un pas més cap a un futur sense càncer”, ha traslladat Judit Mascó a la presentació de la darrera edició del Mocador Solidari, que ha tingut lloc davant  l’Hospital de la Dona de Vall d’Hebron i ha comptat, per part de Vall d’Hebron, amb la Dra. María José Abadías, directora assistencial de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; la Dra. Cristina Saura, cap de la Unitat de Càncer de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora principal del grup de Càncer de Mama de Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO); i la Dra. Eva Colás, cocap del Grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia de Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) junt amb el Dr. Antonio Gil-Moreno. La periodista Elisenda Camps ha conduït un acte amanit amb ciència i emoció a parts iguals. Dones, pacients i acompanyants han escoltat de primera mà quins fruits ha donat el mocador solidari fins ara i cap on avança la recerca. Durant l’acte, Judit Mascó i la dissenyadora Clàudia Valsells, autora de totes les edicions del fulard, s’han endinsat en el món de les emocions i l’art per explicar com és el procés de creació d’una peça com el mocador solidari i compartir el retorn que han obtingut col·laborant en aquest projecte. També Georgina Perelló, mànager de vendes de Natura, ha expressat que “Des de Natura estem orgullosos de formar part d’un projecte consolidat que hem construït treballant com un equip, on no només ajudem distribuïnt els mocadors a les botigues, sinó que també participem de la producció i en tot el procés de creació”. El mocador solidari es pot comprar a les botigues Natura, a través d’aquest enllaç, o la pàgina web del “Mocador Solidari”.

Els tumors específics de la dona: més enllà del càncer de mama

El càncer de mama, tot i ser un tumor principalment de la dona –existeix en homes, però no arriba a l’1% dels casos–, és el càncer més diagnosticat al món. Dels més de 18 milions de casos que es diagnostiquen cada any, un 12,5% són tumors de pit. S’estima que aquest any, 36.395 dones seran diagnosticades d’un càncer de mama a l’Estat. I 13.280 dones patiran un càncer ginecològic: 7.305 d’úter i endometri; 3.716, d’ovari, i 2.259 de coll uterí. Aquests quatre tumors dibuixen el càncer de la dona i un, el càncer de coll uterí, és evitable si es vacuna la població del virus del papil·loma humà o si es diagnostica a temps. En càncer de mama, s’ha avançat molt en el tractament fins a tenir taxes de curació del 85%. “Però tenint en compte que afecta 1 de cada 8 dones, és clau l’acompanyament de les pacients durant el tractament i en la seva reincorporació a la vida activa després dels tractaments rebuts”, assenyala la Dra. Cristina Saura.

En úter i ovari, hi ha més terreny per recórrer en recerca i això és el que fa el Grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR amb l’ajuda del Mocador Solidari. La Dra. Eva Colás explica que el 90% del càncer d’úter és de l’epiteli de l’endometri, la capa que entapissa l’interior de l’úter. El perfil de pacient més habitual és una dona amb menopausa que presenta sagnat vaginal. Aquest símptoma és clau perquè el 80% de les pacients tingui un diagnòstic precoç, gràcies al qual la mortalitat del càncer d’endometri és del 25%. Així i tot, és el sisè tumor amb més mortalitat entre les dones. “El diagnòstic d'una malaltia avançada i/o de tipologies agressives tenen poques alternatives terapèutiques. I en aquestes dues línies treballem amb el Servei de Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron”, destaca la Dra. Eva Colás. El càncer d’ovari no és tan prevalent, però és silent, no mostra simptomatologia i un 70% es diagnostica en estadi avançat, això es tradueix en el fet que és el quart tumor que causa més mortalitat entre les dones.

Les línies d'investigació del VHIR tenen com a objectiu innovar per millorar el diagnòstic i el tractament de les pacients amb càncer ginecològic. “En  diagnòstic, treballem per posicionar els fluids ginecològics com un nou tipus de biòpsia líquida per mesurar biomarcadors amb els quals tenir un diagnòstic més precís i menys invasiu de càncer d'endometri. I en medicina de precisió,  hem fet passes importants a l’àmbit clínic en els darrers anys, però encara queda molt per investigar”, explica la Dra. Eva Colás. Un dels grans avantatges de treballar en un gran recinte hospitalari com Vall d’Hebron és que poden fer recerca entenent de primera mà els reptes clínics i que els investigadors tenen accés a mostres de pacients. Gràcies a aquest flux de coneixement, el Grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR ha desenvolupat una de les plataformes més grans d’Europa de models preclínics en càncer d’endometri, la GynePDX platform (www.gynepdx.com), en la qual s’estan començant a incloure també models de càncer d’ovari.

Precisament, Carina Masferrer, becada amb el mocador solidari, remarca la rellevància del desenvolupament de models preclínics de càncer d’endometri i d’ovari. “Els models preclínics són una peça fonamental en la recerca perquè ens ajuden a provar noves teràpies i entendre millor la biologia del càncer”, explica.  Amb mostres tumorals de pacients es creen models in vitro (organoides) i in vivo (models animals) per entendre les característiques de cada tumor, provar teràpies i determinar el tractament més adient per a cada pacient. “Durant els darrers anys, hem consolidat el biobanc de mostres animals i hem generat un biobanc d’organoides amb un gran potencial per consolidar la recerca en medicina de precisió”, destaca.

 Acompanyar les dones amb càncer

La segona línia d’investigació finançada amb el mocador solidari estudia l’impacte emocional del càncer sobre les pacients i ofereix acompanyament psicològic a les dones en el moment del diagnòstic, durant el tractament i després, un cop es recuperen i socialment la malaltia es dona per superada. La Dra. Cristina Saura  acompanya les dones des del moment del diagnòstic i coneix bé la muntanya russa emocional que viuen les pacients. Des del moment que l’oncòloga informa de la malaltia, tenen identificades tres fases que requereixen una atenció especial: en el moment de donar la notícia; en acabar el tractament, quan la pacient recupera la seva vida i socialment la malaltia es dona per finalitzada, i en cas de fer metàstasi i haver de conviure amb el càncer. Gràcies al mocador solidari s’ha fet acompanyament a més de 125.

Els primers grups de teràpia amb els quals va començar a treballar la investigadora Alejandra Cano, la psicooncòloga del Grup de Càncer de Mama del VHIO becada amb el mocador solidari, va ser en projecte STEPS (Suport Terapèutic per a Supervivents), on s’aprenen eines per recuperar la vida després d’un tractament. “Durant el tractament, les pacients han estat centrades a superar etapes i no tenen temps de sentir. En els grups de suport terapèutic, les pacients es troben a dones que viuen la seva mateixa experiència i es donen permís per mostrar les seves pors i inquietuds”, assenyala. “En acabar el tractament, la gent et veu bé, però tu saps que no ets la mateixa i que el cos ha canviat, has de fer un dol i refer-te”, comparteix un grup de pacients. La psicooncòloga treballa amb grups de 6-8 pacients que es troben virtualment dues hores cada setmana durant tres mesos. La mitjana d’edat és de 50 anys, moltes dones tenen infants a càrrec i el format virtual facilita la conciliació i l’adherència a la teràpia.

El segon projecte desenvolupat amb el mocador acompanya dones des del moment del diagnòstic i durant el tractament. Es crea un espai de confiança on poder compartir. “Els hi donem eines per gestionar l’ansietat, problemes per dormir, tristesa, saber escoltar-se i adaptar-se a la realitat que viuen”, comenta Alejandra Cano. Els estudis per avaluar les sessions assenyalen que el nivell de satisfacció és molt alt, les dones se senten menys soles, baixa la inseguretat, l’angoixa, es redueix el malestar emocional i millora la qualitat de vida.