L'estudi, publicat pel grup de recerca en Serveis Sanitaris del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), es titula “Transformació d'un hospital universitari públic i la seva àrea d'influència en un recurs integral per donar resposta a la pandèmia de COVID-19”. El seu objectiu és proveir d'informació útil sobre gestió efectiva i estratègies organitzacionals perquè siguin recursos vàlids per a altres hospitals a nivell internacional que hagin de donar resposta a futures onades pandèmiques.

A partir de quatre eixos centrals, l'article mostra quina estratègia van seguir els responsables de l'Hospital per transformar-lo en resposta a la pandèmia. Els eixos detallats són: planificació prèvia, coordinació dels agents sanitaris en l'àrea de referència, definició clara de les funcions dels càrrecs de lideratge i organització de l'atenció basada en equips multidisciplinaris amb la mínima contractació de nou personal.

Els autors repassen l’estratègia de coordinació i de planificació de les principals mesures de resposta que va seguir el Comitè de Direcció de l’Hospital com ara la creació d’una “COVID-19 Task Force”, la planificació de la transformació organitzacional de l’hospital durant la pandèmia i el lideratge de la coordinació entre els diferents agents de salut de l’àrea per assegurar la distribució més eficient dels pacients i dels recursos. L’article també defineix les quatre fases amb les quals es pot dividir la resposta a la primera onada de la pandèmia (fase de preparació, fase de resposta primerenca, fase de resposta intensiva i fase de recuperació) i defineix les accions principals de cada una.

Segons els autors, l'estratègia de transformació va permetre a l'hospital fer front a l'onada de pacients sense excedir la seva capacitat. Així, durant la fase de resposta, que va durar 57 dies, 3.106 pacients van acudir a Urgències i 2.054 van ser ingressats, 346 dels quals van ser tractats a l'UCI. La Unitat de Cures Intensives precisament va ser el recurs que més es va transformar per fer front al gran nombre de pacients crítics que provocava el coronavirus amb una ampliació progressiva que va arribar al 371%, mentre que els llits d'hospitalització van augmentar en 240. Quant als professionals que van tenir la baixa per ser positius de COVID-19, el número va ser de 671.

En conclusió, aquest treball permet obtenir una visió de com adaptar amb efectivitat l'estructura i la funció de grans hospitals en situacions excepcionals gràcies a l'experiència adquirida pels professionals del centre. A més, l'estudi apunta la coordinació territorial com una estratègia efectiva per evitar que els hospitals excedeixin la seva capacitat.