El model de participació de Vall d'Hebron i com millorar la presa de decisions compartides i els mecanismes de participació, entre les qüestions a debat en una jornada amb un caràcter eminentment pràctic.

La iniciativa solidària, impulsada per la Policia Municipal de Terrassa, finança la tesi doctoral de la investigadora predoctoral María Gallego.

La tecnologia podria contribuir a fer més exhaustiu el cribratge de mostres de femta i facilitar la identificació de troballes parasitàries per a la seva posterior revisió experta.

Un estudi de Vall d’Hebron, realitzat al Cemcat, mostra que el risc d’activitat inflamatòria augmenta després d’interrompre el tractament, però es redueix considerablement en persones de més de 60 anys.

El projecte GreenSelfO2 analitza si una planta d’electròlisi alimentada amb energia fotovoltaica podria cobrir part de les necessitats d’oxigen d’un hospital i aprofitar l’hidrogen i la calor generats durant el procés

No et perdis les activitats en què participaran professionals del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) al Museu de la Ciència CosmoCaixa el divendres 25 de setembre, de 18:00 a 22:00 h.

La trobada, la més important del camp a escala mundial, ha tingut lloc a Barcelona entre el 5 i 9 de setembre i ha comptat amb presentacions de més de trenta estudis del VHIR.

L’investigador del grup de Pneumologia del VHIR té com a objectius continuar impulsant la prevenció, la recerca i la promoció de la salut respiratòria, i reforçar la projecció internacional dels equips de recerca d’Espanya i Catalunya.

El nou sistema, elaborat amb cel·lulosa i quitosà, permet un alliberament sostingut de docetaxel i ha demostrat activitat antitumoral en models preclínics de càncer d'ovari i glioblastoma.

El projecte analitzarà l’activació funcional de l’inflamasoma NLRP3 per avançar en la identificació primerenca de pacients amb risc de resposta insuficient a teràpies moduladores del receptor S1P.

L’equip ha descobert que una proteïna anomenada SEC22B actua com a modificador del fenotip i podria ser usada com a possible marcador urinari de la malaltia.

La nova estratègia terapèutica busca mantenir l'eficàcia de la talidomida evitant els seus principals efectes adversos sistèmics.

16 professionals del VHIR han participat en una formació especialitzada en innovació i emprenedoria en salut, culminada amb una competició de projectes i el lliurament del primer premi al millor pitch.

El treball mostra que l’ADN mitocondrial lliure de cèl·lules no reflecteix directament la lesió provocada per la isquèmia calenta del pulmó donant, sinó que els seus nivells posttrasplantament estan relacionats amb la resposta inflamatòria del receptor.

La xarxa doctoral DETECTIVE, coordinada per la Universitat de Turku i finançada per les Accions Marie Skłodowska-Curie del programa Horizon Europe, formarà 14 investigadors i investigadores predoctorals en cinc països.

L'estudi, que forma part del projecte PROFIT, ha estat liderat pel Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV).

L’estudi, en què participa el VHIR, analitzarà la resposta fisiològica del cos humà gràcies a les dades recollides per rellotges intel·ligents i dispositius portables.

La integració de les mesures de resultats reportats pels pacients (PROMs) permetrà incorporar la seva experiència i qualitat de vida en la recerca sobre la malaltia de cèl·lules falciformes i altres anèmies minoritàries.

L’informe inclou les dades i els resultats científics i institucionals més destacats del centre durant l’any.

El rebuig mediat per anticossos continua sent una de les principals causes de pèrdua de l'empelt després d'un trasplantament renal. Un estudi del VHIR que analitza una nova estratègia terapèutica per abordar aquest problema ha estat reconegut amb el Young Investigator Award 2026.

L’acord permet a ambdues institucions continuar treballant conjuntament per impulsar la innovació en salut digital i accelerar la incorporació de noves tecnologies al sistema sanitari.

La coordinadora científica d'ERN-EuroBloodNet liderarà durant un any el grup que defineix l'estratègia comuna de les Xarxes Europees de Referència per millorar l'atenció a les malalties rares i complexes.

L’hormona antimülleriana s’havia proposat com a possible marcador per anticipar el pronòstic de la malaltia en dones, però aquest treball mostra que aquesta associació s’explica per l’edat cronològica de les pacients.

Els dermatòlegs recorden que fins al 85% dels tumors cutanis es poden prevenir amb una fotoprotecció i destaquen el seguiment específic que l’hospital fa de les persones trasplantades, un col·lectiu amb més risc de desenvolupar aquests tumors.