14/03/2023 Vall d’Hebron demostra la utilitat clínica de la troballa de gens de susceptibilitat a càncer en pacients amb malalties rares no oncològiques Els autors de l'estudi Una pacient sent examinada a la consulta d'oncogenètica. < > 14/03/2023 El 20% dels pacients en els quals s’havia trobat alguna predisposició genètica van ser diagnosticats amb algun tipus de tumor i van poder iniciar el tractament de manera precoç. Investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i del Vall d’Hebron Institut d’Investigació (VHIR), que formen part del Campus Vall d’Hebron, han realitzat un estudi que demostra la rellevància clínica de les troballes secundàries o incidentals de gens amb susceptibilitat a càncer en pacients sense historial oncològic. Aquestes troballes serveixen per iniciar un programa de seguiment i detecció precoç de càncer als portadors. L’estudi ha permès detectar que aquestes troballes en famílies que no eren estudiades per càncer familiar tenen un impacte psicològic més gran que en pacients amb antecedents familiars de càncer. La seqüenciació de l’exoma és una eina de seqüenciació de nova generació que es fa servir actualment en pacients amb sospita de malalties genètiques rares. En individus amb antecedents clínics de retard en el desenvolupament o la discapacitat intel·lectual, la seqüenciació de l’exoma s’ha convertit en una pràctica de prova de rutina i també s’usa com una de les proves de diagnòstic de primer nivell per a trastorns amb un fenotip poc clar. Tot i que la seqüenciació de l’exoma i el genoma pot ser útil per identificar alteracions genètiques en individus amb malalties rares, “és rellevant ressaltar que aquestes tècniques també poden identificar variants inesperades no relacionades amb el propòsit de l’anàlisi primari, i aquests poden ser una sorpresa per als metges, els pacients i les seves famílies” explica la Dra. Judith Balmaña, cap del Grup de Genètica del Càncer Hereditari de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i autora principal de l’estudi. “Un dels exemples paradigmàtics és la identificació de variants patogèniques en gens de susceptibilitat al càncer”. “La novetat del nostre treball rau a avaluar l’accionabilitat o la utilitat clínica de la identificació de troballes secundàries i incidentals de gens de susceptibilitat a càncer després de la seqüenciació de l’exoma per a indicacions no oncològiques, i l’anàlisi del seu impacte psicològic davant de la identificació de variants patogèniques en gens de susceptibilitat a càncer dins un procés estàndard de consell genètic en pacients amb antecedents familiars de càncer” afirma la Dra. Balmaña. El 2,1% dels pacients van presentar troballes secundàries o incidentals de gens de susceptibilitat a càncer Els investigadors van estudiar l’exoma de 533 pacients amb patologies no oncològiques i van trobar troballes secundàries o incidentals de gens de susceptibilitat a càncer al 2,1% dels pacients. “Mesurem l’impacte psicològic d’aquestes troballes inesperades i comprovem que l’impacte era més gran que en pacients que se sotmeten a la seqüenciació de l’exoma per tenir antecedents oncològics a la família” explica Estela Carrasco, consellera genètica, investigadora predoctoral del Grup de Genètica del Càncer Hereditari del VHIO i primera signant de l’estudi. Els pacients adults als quals es va trobar algun dels gens de predisposició al càncer i els seus familiars van ser enrolats als programes de vigilància vinculats a aquests gens. A més, el 20% dels pacients en què es van trobar gens de susceptibilitat, van ser de fet diagnosticats amb algun tipus de càncer, la majoria en estadis inicials i van poder iniciar el tractament de manera precoç. "Tot i que l’impacte psicològic de conèixer els resultats genètics va ser més gran que el dels pacients amb antecedents de càncer, el benefici per a aquestes famílies en termes d’acció clínica va ser molt rellevant, per la qual cosa la seqüenciació de l’exoma pot ser una eina útil en la vigilància del càncer”. Debat ètic sobre les troballes secundàries i incidentals Hi ha postures divergents entre la comunitat científica sobre el maneig de les troballes secundàries o incidentals. Mentre hi ha algunes posicions que advoquen per reportar totes les troballes trobades als pacients, altres recomanen un enfocament més cautelós en què l’anàlisi genètica es restringeixi únicament al primer propòsit d’aquesta anàlisi. “Els resultats dʻaquest estudi donen suport a la necessitat dʻincorporar professionals en assessorament genètic i genetistes clínics per ajudar a fer front a aquestes troballes i disminuir lʻimpacte psicològic en els portadors i les seves famílies” afegeix la Dra. Judith Balmaña. En l’estudi han participat investigadors del grup de Genètica del Càncer Hereditari del VHIO liderats per la Dra. Judith Balmaña; el grup de recerca en Càncer i Malalties Hematològiques Infantils, liderat pel Dr. Lucas Moreno; el grup de Medicina Genètica, liderat pel Dr. Eduardo Tizzano, que van realitzar els estudis d'exomes; i del grup de Neurologia Pediàtrica a travès de la Dra. Belén Dueñas, investigadora principal. Els pacients i les seves famílies han iniciat programes de seguiment i detecció precoç i els investigadors també han mesurat l’impacte psicològic d’aquestes troballes. Twitter LinkedIn Facebook Whatsapp