El Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha posat en marxa el Centre d'Espina Bífida: recerca, tractament intrauterí i seguiment a llarg termini. El centre està coordinat per les doctores Elena Carreras, cap del grup de Medicina Materna i Fetal i del Servei d'Obstetrícia, i Ampar Cuxart, cap del Servei de Medicina Física i Rehabilitació de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, i compta amb la participació de 9 grups de recerca."L'objectiu és generar i impulsar nou coneixement sobre el tractament intrauterí de l'espina bífida, coordinant la feina que ja fa anys que estem fent en aquest camp els diferents grups de recerca del VHIR", explica la Dra. Carreras. D'aquesta manera, assegura, "el Vall d'Hebron Barcelona Campus Hospitalari esdevindrà un centre de referència internacional en la recerca d'aquesta malaltia, però també en l'assistència i la docència". En l'àmbit de la investigació bàsica, els investigadors se centraran en la medicina regenerativa, en concret, en la recerca de cèl.lules mare neurals que puguin ser col.locades al lloc de la lesió, per tal de regenerar els diferents teixits afectats per la malaltia: neural, muscular, ossi i de la pell. I pel que fa a la recerca clínica, s'orientaran cap a la millora i l'optimització de la tècnica quirúrgica, innovant en sutures quirúrgiques i desenvolupant nous instruments.D'altra banda, el Centre d'Espina Bífida neix com a referent en assistència, ja que des de fa més de 30 anys l'Hospital Universitari Vall d'Hebron compta amb una unitat multidisciplinària, dirigida per la Dra. Cuixart i sense límit d'edat, que està dedicada exclusivament als defectes del tub neural. Des de l'any 2011, aquesta unitat opera prenatalment amb èxit a fetus diagnosticats. Ara, un dels altres objectius del Centre és crear grups de pares de criatures intervingudes prenatalment, per tal d'afavorir el suport mutu.Finalment, el nou programa transversal pretén desenvolupar en els propers anys una formació altament especialitzada per a futurs professionals que vulguin dedicar-se a aquest àmbit.Juntament amb aquest programa, el VHIR n'ha impulsat dos més, que properament detallarem: el Programa de Gestió Centrada en el Pacient amb Risc Cardiovascular: una aproximació integral i multidisciplinària, i el de Malalties Minoritàries Pediàtriques i de l'Adult.Sobre l'espina bífidaL'espina bífida és el nom col.loquial amb el qual es coneixen els defectes del tub neural. La forma oberta del defecte del tub neural més greu compatible amb la vida és el mielomeningocele, que implica afectació del sistema nerviós central amb hidrocefàlia i malformació de Chiari II, del sistema genitourinari amb incontinència d'esfínters, així com lesió neurològica de les extremitats inferiors -més o menys greu depenent d'on se situï la malformació medul.lar-. El mielomenigocele es produeix en el primer trimestre de l'embaràs (entre els 23 i 26 dies de gestació), i afecta la formació de la medul.la i el tancament de la columna vertebral. El contacte de la placa neural durant l'embaràs amb les parets de l'úter i el líquid amniòtic acaba empitjorant la lesió neurològica inicial.A dia d'avui l'espina bífida representa la segona causa de discapacitat física en la infància, i es calcula que a l'Estat espanyol afecta entre 4 i 5 de cada 10.000 nascuts vius.