El Servei de Farmacologia Clínica del Vall d'Hebron juntament amb el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han dut a terme un estudi retrospectiu observacional que ha permès demostrar que els assaigs clínics comercials es registren i publiquen més que els assaigs acadèmics o no comercials. L'estudi s'ha publicat a la revista https://bpspubs.onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/bcp.13555 British Journal of Clinical Pharmacology.Aquest estudi es va plantejar amb l'objectiu d'analitzar algunes característiques del disseny, el registre públic d'assaigs clínics i la taxa de publicació d'assaigs clínics no comercials i comparar-les amb els dels assaigs clínics patrocinats per la indústria farmacèutica.Un total de 809 sol.licituds d'assaigs clínics amb medicaments es van presentar entre maig de 2004 i maig de 2009 al Comitè d'ètica de la Investigació de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. D'ells, 778 van rebre opinió positiva per a ser duts a terme. El 83,7% eren comercials (651) i el 16,3% no comercials (127).Aquesta proporció d'assaigs clínics no comercials trobada en l'estudi (16%) va ser similar a la informada prèviament a Espanya i Alemanya però més baixa que en altres països com el Regne Unit, els Països Baixos, Dinamarca, Itàlia i França, on el percentatge descrit ha estat superior al 25%.Els assaigs no comercials són aquells que estan promoguts per una institució acadèmica o hospitalària, una societat científica o investigadors clínics. En l'estudi es va comprovar que es tractava principalment d'assaigs de fase IV, multicèntrics, nacionals, controlats i oberts (no emmascarats).En canvi, els assaigs comercials, és a dir, aquells que estan promoguts o compten amb el suport de la indústria farmacèutica, van ser principalment en fase II-III, multicèntrics, internacionals i doble cec. Per tant, amb un disseny més complex que els assaigs no comercials.ConclusionsL'estudi va arribar a tres grans conclusions. En primer lloc, que els assaigs comercials es van introduir en registres públics (com ara ClinicalTrials.gov) i es van publicar en revistes científiques amb més freqüència que els no comercials. A més, "la informació relativa al seguiment i l'estat dels assaigs, també s'actualitzava amb més assiduïtat en els assaigs comercials que en els acadèmics", va afirmar la Dra. Inmaculada Fuentes, coordinadora de l'estudi.La segona conclusió és que els resultats de la investigació, comercial o no comercial, han de disseminar per no comprometre el seu valor científic o social. Segons l'opinió de la Dra. Fuentes, "és essencial que independentment de si es tracta d'assaigs clínics comercials o no, i de si el resultat és positiu o negatiu es faci difusió d'ells i estiguin disponibles públicament". Per això, en 2004 l'International Committee of Medical Journal Editors va establir que abans de començar el reclutament de pacients, els assaigs clínics han d'estar registrats. I a més, això ha de ser una condició per a poder publicar-los en revistes biomèdiques.A més, la nova legislació europea exigeix la publicació de resultats en bases de dades públiques. Els registres públics ClinicalTrials.gov i EU Clinical Trials Register (EU-CTR) faciliten l'oportunitat de fer accessibles els resultats per a la comunitat científica. L'estudi va observar un baix percentatge de resultats publicats dels assaigs (44,5%), especialment per als assaigs no comercials (només es va informar d'un), i aquest és un problema important per resoldre.La tercera conclusió és que encara es necessita més financiació. La informació generada pels assaigs clínics és essencial, no només per l'aprovació de nous fàrmacs sinó també per establir pautes de tractaments per a les malalties i per ajudar a definir les polítiques de salut.Algunes vegades les necessitats de la pràctica clínica no es corresponen amb els interessos de la indústria farmacèutica per al desenvolupament de nous medicaments i els investigadors clínics, especialment els d'estudis no comercials, han de fer un major esforç per disseminar els resultats de la seva investigació. Per això, "cal donar suport a la investigació clínica independent enfocada a resoldre les qüestions que planteja la pràctica clínica", sentencia Fuentes.Iniciatives com la Xarxa Europea d'Investigació Clínica (ECRIN) i el finançament de fons europeus com Horizon2020 podrien ser bones oportunitats per a la investigació no comercial.