Un nou estudi realitzat en persones amb diabetis tipus 2 ha revelat resultats interessants sobre el tractament de la hiperglucèmia i la seva relació amb la retinopatia diabètica, una complicació ocular que sovint afecta les persones amb diabetis. La investigació “Rapid Reduction of HbA1c and Early Worsening of Diabetic Retinopathy: A Real-World Population-Based Study in Subjects With Type 2 Diabetes”, publicada a la prestigiosa revista diabetològica Diabetes Care, suggereix que una reducció ràpida de l’HbA1c, una mesura clau en el control glucèmic de la diabetis, no empitjora la retinopatia en les persones que ja tenien una forma lleu o moderada d’aquesta complicació. Això és una bona notícia per a les persones amb retinopatia i els professionals de la salut, ja que implica que la millora del control de la glucosa en sang no necessita ser retardada per por de l'empitjorament de la retinopatia diabètica en aquests casos. Aquesta troballa pot contribuir a millorar el control de la diabetis i les seves complicacions.

En l’estudi hi han participat diferents grups de recerca, i ha estat liderat per Josep Franch Nadal, del Grup de Diabetis d’Atenció Primària (DAP_Cat) de l’Institut d'investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), Dídac Mauricio, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau), i Rafael Simó, de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Tots ells, també pertanyen al Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM). 

Saber si un descens ràpid dels nivells de glucosa en sang estava relacionat amb l’empitjorament precoç de la retinopatia diabètica és un tema que preocupa als professionals sanitaris, ja que la retinopatia diabètica és una de les complicacions més comunes de la diabetis i la primera causa de ceguesa evitable en la població adulta. La prevalença d’aquesta complicació és alta i afecta almenys 2 de cada 10 persones amb diabetis i es preveu que aquesta xifra incrementi. En l’estudi es van analitzar les dades de més de 1.000 persones amb diabetis tipus 2 i retinopatia diabètica lleu o moderada. Els investigadors van estudiar la relació entre la reducció dels nivells de glucosa en sang (l'HbA1c) de més d’un 1,5% en menys de 12 mesos o més del 2% en menys de 6 mesos i l'empitjorament de la retinopatia diabètica.

Segons Josep Franch, coordinador del DAP_Cat, “molts facultatius tenien por de ser agressius a l'hora de fer baixar el sucre i podien pensar que era millor fer-ho a poc a poc, encara que això augmentés el risc de patir d'altres complicacions no retinopàtiques, però amb aquest estudi, que és el primer que es fa en condicions de pràctica clínica habitual, hem vist que no hi ha arguments per retardar el control de la glucèmia fins als objectius que desitgem per a cada pacient".

L'HbA1c (hemoglobina glicosilada) és una prova clínica utilitzada per mesurar el control de la glucosa en sang al llarg del temps. És una fracció de l'hemoglobina (una proteïna que es troba a les cèl·lules vermelles de la sang i que transporta l'oxigen als teixits del cos) que s’uneix a la glucosa. Per a les persones amb diabetis, l'HbA1c és una mesura clau per avaluar el control de la glucosa en sang i la gestió de la malaltia. Un nivell d'HbA1c elevat indica un control deficient de la diabetis i un risc més alt de complicacions associades, com ara la retinopatia diabètica, que afecta els ulls.

Cal tenir en compte que aquest estudi es va centrar en persones amb retinopatia diabètica lleu o moderada, i no en persones en fases més avançades de retinopatia. En la situació menys freqüent d’una retinopatia diabètica greu, i davant la falta d’evidències en condicions habituals de pràctica clínica, no es pot establir la seguretat o el perill de la baixada ràpida de la glucèmia.