La hipomagnesèmia familiar amb hipercalciúria i nefrocalcinosi (HFHNC) és una malaltia renal ultrarara, amb una prevalença inferior a un cas per milió d’habitants. És una patologia genètica que afecta principalment infants i joves i que es caracteritza per una pèrdua excessiva de magnesi i calci a través de l’orina. Aquesta alteració provoca nefrocalcinosi i un deteriorament progressiu de la funció renal i, en alguns casos, afectació ocular greu. Actualment, no existeixen tractaments específics per a aquesta malaltia, fet que fa especialment rellevant la recerca per entendre’n els mecanismes i desenvolupar noves estratègies terapèutiques.

Una aliança clau per impulsar una recerca pionera

En aquest context, la col·laboració entre el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Associació per a la Informació i la Investigació de la Hipomagnesèmia Familiar (Hipofam) compleix deu anys des de la primera aportació econòmica de l’associació de pacients, un punt d’inflexió que va permetre iniciar una línia de recerca pràcticament inexistent fins aleshores. El projecte es va posar en marxa sota el lideratge de la Dra. Anna Meseguer, cap del Grup de Fisiopatologia Renal del VHIR, i de la Dra. Gema Ariceta, cap del Servei de Nefrologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, amb l’objectiu de comprendre millor la malaltia i millorar el maneig dels pacients.

Aquesta aliança estreta entre professionals sanitaris, investigadors i famílies ha permès construir un projecte sòlid, sostingut en el temps i orientat a donar resposta a una malaltia sense opcions terapèutiques específiques. “La col·laboració amb Hipofam ha estat clau per impulsar una recerca que neix directament de les necessitats dels pacients i que té un impacte real en la pràctica clínica”, destaca la Dra. Gema Ariceta.

Un dels primers resultats d’aquesta col·laboració va ser posar de manifest l’elevada variabilitat fenotípica que presenten els pacients amb HFHNC. Tot i que a Espanya es dona la circumstància que existeix una mutació fundadora, la p.G20D en el gen CLDN19, que fa que molts pacients comparteixin un origen genètic comú, l’evolució clínica pot ser molt diferent d’un pacient a un altre. “Aquesta variabilitat ens va fer plantejar una pregunta clau: per què pacients amb la mateixa mutació poden tenir una evolució tan diferent?”, explica la Dra. Anna Meseguer. A partir d’aquest interrogant, els projectes de recerca s’han centrat a identificar els factors genètics i moleculars responsables d’aquestes diferències.

Deu anys de progressos científics amb impacte translacional

Quan es va iniciar aquesta línia d’investigació, el coneixement sobre la HFHNC era molt limitat. “Quan vam començar, pràcticament no existia una recerca estructurada sobre aquesta malaltia. El suport continuat d’Hipofam va permetre posar en marxa un projecte que, deu anys després, està donant fruits rellevants”, assenyala la Dra. Meseguer. Els primers estudis es van centrar en l’anàlisi de mostres biològiques de pacients, amb importants reptes tècnics que es van poder superar gràcies a la implicació directa de les famílies i de l’associació.

Al llarg d’aquests deu anys, la col·laboració amb Hipofam ha permès avançar de manera significativa en el coneixement de la malaltia. S’han identificat biomarcadors potencials, variants genètiques que modulen la progressió del deteriorament renal i possibles dianes terapèutiques. “Aquest enfocament integrat ens ha permès connectar les dades moleculars amb l’evolució clínica dels pacients i avançar cap a una recerca clarament translacional”, assenyala el Dr. Gerard Cantero-Recasens, investigador principal del grup. Paral·lelament, s’han desenvolupat models preclínics, com models cel·lulars derivats de pacients i models animals, que permeten estudiar la malaltia i avaluar nous tractaments en un entorn controlat. Aquest progrés ha estat possible, en gran part, gràcies al suport sostingut de l’associació, que ha permès la contractació de personal investigador predoctoral al llarg dels anys. En aquest context, destaca la contribució de les doctorandes que han format part del projecte, com la Dra. Mónica Vall-Palomar, que va participar en les primeres etapes de la recerca, i a Julieta Torchia, actual investigadora predoctoral, que continua desenvolupant aquesta línia de treball. Actualment, la línia de recerca iniciada per la Dra. Meseguer continua sota el lideratge de la Dra. Cristina Martínez, investigadora principal del grup de Fisiopatologia Renal del VHIR, que ha pres el relleu en la coordinació científica d’aquests estudis. “Hem passat de no tenir pràcticament cap coneixement sobre els mecanismes de la malaltia a disposar de biomarcadors, models preclínics i fàrmacs potencials en fase d’estudi. Investigadors i pacients hem construït junts un model d’èxit de col·laboració, amb resultats tangibles i una clara projecció de futur”, destaca la Dra. Martínez.

Més enllà del suport econòmic inicial, la relació estreta amb Hipofam ha estat clau per consolidar la recerca i facilitar l’accés a convocatòries competitives que requereixen explícitament la col·laboració entre associacions de pacients i grups de recerca. Aquest model d’aliança s’ha convertit en un exemple de com la implicació activa dels pacients pot accelerar el coneixement científic i contribuir a millorar el diagnòstic i el futur abordatge terapèutic de les malalties minoritàries.

El paper fonamental de les associacions de pacients en la recerca

Per les associacions de pacients de malalties rares, per les quals sovint no existeix gaire coneixement ni hi ha cap investigació en marxa, la il·lusió més gran és poder contribuir a millorar aquesta situació promovent la recerca. “No és gens fàcil trobar un grup d’investigadors interessats a estudiar una malaltia poc freqüent i que al mateix temps estiguin disposats a involucrar-se amb els pacients. Per nosaltres trobar el grup del laboratori de Fisiopatologia Renal del VHIR va ser la major de les fortunes, ja que ens ha permès contribuir a canviar la realitat d’aquesta malaltia i somiar amb trobar tractaments que millorin de manera substancial la qualitat de vida d’aquests nens”, diu l’Antonio Cabrera, president d’Hipofam. “Després de 10 anys ens sentim una part més de l’equip del VHIR i reforcem encara més el nostre compromís amb aquest projecte i amb les persones amb HFHNC. Mentre l’equip continuï tenint idees per avançar i continuar la recerca, Hipofam hi serà allà recolzant-los i posant el seu granet de sorra per ajudar. I no puc menys que agrair tota la il·lusió mostrada, tota la feina feta, totes les explicacions donades i tots els moments bons i difícils que ha tingut l’equip al llarg d’aquests deu anys. Gràcies, Gema, Anna, Mónica, Julieta, Gerard i Cristina, en nom de tots els pacients amb hipomagnesèmia familiar amb hipercalciúria i nefrocalcinosi”.