Les infeccions de transmissió sexual (ITS) tenen un gran impacte en la salut de les dones, ja que poden causar inflamació del tracte genital, infertilitat o fins i tot càncer. A més, tenir una infecció o alteracions en la microbiota, com és el cas de la vaginosi bacteriana, al tracte genital incrementa el risc de patir altres ITS, com ara el VIH. Un treball liderat pel grup de Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha identificat un mecanisme immunològic que explica aquest fenomen i planteja les bases per definir noves estratègies terapèutiques. Els resultats de l’estudi, finançat principalment per La Marató de 3Cat, han estat publicats a la revista Mucosal Immunology.

Per tal d’estudiar aquest mecanisme, l’equip va analitzar mostres cervicovaginals i de sang de pacients amb diferents situacions d’inflamació en el tracte genital. A Drassanes-Vall d’Hebron es van obtenir mostres de pacients amb Chlamydia Trachomatis, vaginosi bacteriana o amb coinfeccions, mentre que al Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital, es van incloure mostres de pacients amb infecció pel virus del papil·loma humà, així com de dones sanes.

En concret, les anàlisis es van centrar en un tipus de cèl·lules mieloides del sistema immunitari relacionades amb la supressió i el control de la resposta immunitària. Aquest tipus de cèl·lules han estat àmpliament estudiades en l’àmbit del càncer, ja que intervenen en la reducció de la resposta immunitària necessària per eliminar el tumor, però també poden ajudar l’organisme a controlar situacions d’inflamació per evitar danyar els propis teixits. Donat que les ITS estimulen la secreció de factors que podrien contribuir al desenvolupament d’aquestes cèl·lules, i que el seu paper en el tracte genital i el control de les ITS és desconegut, el grup es va plantejar aquest estudi.

L’IL-1β incrementa les cèl·lules mieloides que afavoreixen la immunosupressió

L’equip va identificar que, en el tracte genital de les dones amb inflamació o infeccions com la causada per Clamídia, aquestes cèl·lules mieloides augmenten i s’encarreguen de disminuir la resposta immunitària. “Si la resposta immunitària es redueix, les infeccions triguen més a resoldre’s i també s’incrementa la vulnerabilitat a tenir noves infeccions”, destaca la Dra. Meritxell Genescà, investigadora principal del grup de Malalties Infeccioses del VHIR, qui ha liderat l’estudi.

A més, es va comprovar que hi ha una molècula inflamatòria que afavoreix el desenvolupament de les cèl·lules mieloides: la citocina IL-1β. “L’IL-1β se secreta de forma normal quan hi ha una infecció per activar les cèl·lules inflamatòries que lluiten contra el microorganisme. Però si els nivells es mantenen elevats durant un temps sostingut, afavoreix que apareguin aquestes cèl·lules mieloides en el tracte genital i es genera l’efecte contrari, immunosupressió”, explica el Dr. Daan K.J. Pieren, qui va treballar en l’estudi com a investigador del grup de Malalties Infeccioses del VHIR.

Els resultats obtinguts en mostres de pacients es van confirmar en experiments duts a terme en un model de teixit de cèrvix. Per exemple, l’equip va observar que, si s’exposava el teixit a partícules infeccioses de la clamídia en el laboratori, augmentava també la IL-1β i les cèl·lules mieloides supressores. Aquestes cèl·lules també es desenvolupaven si s’afegia directament IL-1β al teixit, fet que confirma la relació entre la citocina i aquestes cèl·lules supressores.

Els investigadors destaquen que aquests canvis només s’observaven de forma local en el tracte genital, però no en la sang. Aquest fet destaca la necessitat de detectar determinades infeccions directament en mostres del tracte genital per aconseguir un diagnòstic adequat, ja que les alteracions immunològiques no són evidents en sang.

“Conèixer aquests mecanismes estableix les bases per desenvolupar noves estratègies terapèutiques en el futur, alternatives o complementàries als antibiòtics, com per exemple reduir la IL-1β en el tracte genital femení en contextos d’inflamació sostinguda. D’aquesta manera, s’incrementaria l’activitat del sistema immunitari perquè pugui eliminar la infecció i també per evitar-ne d’altres”, assegura la Dra. Genescà.

El treball, liderat pel grup de Malalties Infeccioses del VHIR, s’ha dut a terme en col·laboració amb el Centre de Salut Internacional i Malalties Transmissibles Drassanes-Vall d'Hebron, els grups de Microbiologia, d’Immunologia Translacional i de Bioquímica Clínica, Vehiculització de Fàrmacs i Teràpia del VHIR i els Serveis de Ginecologia i Obstetrícia i d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Per conèixer més detalls sobre l’estudi, pots escoltar el podcast de la revista Mucosal Immunology a través d’aquest enllaç (a partir del minut 13:30).