26/06/2023 Projectes destacats en hematologia i oncologia pediàtriques de Vall d’Hebron es presenten al congrés ibèric de l’especialitat Andrea Vilaplana, María Pérez-Torres, Maribel Benítez 26/06/2023 Entre les presentacions es troba la de la Dra. María Pérez Torres, que ha rebut el premi a la millor comunicació oral per un projecte sobre les cèl·lules mesenquimàtiques per evitar complicacions en un trasplantament de progenitors hematopoètics. El passat maig es va celebrar el 2n Congrés Ibèric d’Hematologia i Oncologia Pediàtriques, de la mà de la Societat Espanyola d’Hematologia i Oncologia Pediàtriques (SEHOP) i de la Societat d’Hematologia i Oncologia Pediàtriques de Portugal (SHOP). En aquesta trobada, en què es van presentar més de 200 projectes, destaquen tres comunicacions orals per part de professionals del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Càncer i Malalties Hematològiques Infantils del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Entre les presentacions es troben dos projectes amb l’objectiu d’avançar en el coneixement del trasplantament de progenitors hematopoètics. Ja sigui a causa d’un tumor maligne o d’una alteració en la funció de la medul·la òssia, aquest trasplantament té com a objectiu restaurar la funció de la medul·la òssia perquè produeixi cèl·lules sanguínies. Per realitzar-lo, s’han d’obtenir cèl·lules de la medul·la òssia (sigui pròpia o d’un donant), del cordó umbilical o de la sang. El trasplantament de progenitors hematopoètics és un procediment complex en què els pacients es poden exposar a nombroses complicacions que poden arribar a ser greus, com ara la malaltia empelt contra hoste (en què les noves cèl·lules ataquen els teixits propis dels pacients) o la cistitis hemorràgica. En aquest sentit, la Dra. María Pérez-Torres va rebre el premi a la millor comunicació oral per un treball sobre l’ús de les cèl·lules mesenquimals (MSC) per prevenir-les o tractar-les. Aquestes cèl·lules tenen la capacitat de diferenciar-se en diversos tipus cel·lulars i semblen tenir un paper rellevant per afavorir la diferenciació de les cèl·lules sanguínies. El treball de la Dra. Pérez-Torres va estudiar la seguretat i eficàcia de l’ús de les MSC en 30 pacients pediàtrics per al tractament de complicacions en el trasplantament de progenitors hematopoètics. Un 83% de pacients van respondre positivament i es va observar una reducció en les complicacions, la qual cosa demostra que l’ús de les MSC ajudaria a l’evolució dels pacients. A més, en el camp de l’hematologia, la Dra. Maribel Benítez va centrar la seva presentació al congrés amb els resultats d’una anàlisi dels factors relacionats amb els donants que afavoreixen l’èxit del trasplantament de progenitors hematopoètics, concretament en pacients amb talassèmia transfusió depenent. En aquest trastorn greu, es produeix una quantitat insuficient d’hemoglobina, la qual cosa resulta en anèmies greus que requereixen un trasplantament. En concret, es van comparar els resultats en funció de si els pacients havien rebut un trasplantament de donant familiar idèntic, com un germà o germana, o de donant no emparentat. Es va veure que la supervivència era comparable en ambdós casos, tot i que la incidència de malaltia d’empelt contra hoste aguda era major en caso de donant no emparentat. Tot i això, les autores del treball destaquen que cal buscar un donant no emparentat en pacients afectats amb aquesta patologia i que no tenen un donant familiar idèntic. Finalment, Andrea Vilaplana va presentar els resultats de la primera fase de l’estudi SEHOP-PENCIL, un projecte nacional coordinat l’objectiu del qual és facilitar l’accés a estudis de seqüenciació a tots els nens, nenes i adolescents d’Espanya amb càncer. Seqüenciant els tumors, és possible oferir tractaments personalitzats o accés a assaigs clínics de noves teràpies a un major nombre de pacients, independentment del seu lloc de residència. El treball presentat va mostrar els resultats d’una enquesta nacional dirigida a diferents hospitals d’Espanya amb preguntes sobre la situació de la medicina personalitzada. Així, es va observar que, tot i que un alt percentatge de centres estan començant a implementar la seqüenciació dels tumors en la pràctica clínica, hi ha grans diferències sobre quines tècniques es fan servir i en quin moment de l’evolució de la malaltia s’apliquen. A més de les comunicacions orals, professionals del mateix grup també van participar amb la presentació de cinc pòsters, en una taula rodona, en una sessió d’infermeria i en un ‘Tumor Board’ amb altres investigadors joves del camp. Twitter LinkedIn Facebook Whatsapp