El Grup de Recerca d La Fosfolipassa és un marcador amb un enorme potencial: risc de patir un ictus, risc de recurrència, resposta al tractament i pronòstic. Fins ara no existia un biomarcador tan complet e malalties Neurovasculars del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha treballat en l’estudi, detecció i confirmació d’un biomarcador útil per a preveure recurrències en els pacients que han tingut un ictus o un atac isquèmic transitori (AIT) i per predir la resposta al tractament de l’ictus amb fibrinolisi. El treball d’aquest grup conclou i confirma la utilitat de la fosfolipassa A (2) (Lp-PLA (2)) com a nou marcador biològic d’aquestes malalties cerebrovasculars. S’ha vist que hi ha canvis importants en les concentracions de Lp- PLA2, després, de patir un ictus, i aquesta fosfolipassa preveu la possibilitat de patir-ne un altre. Aquest biomarcador prediu, a més, la resposta al tractament fibrinolític intravenós determinat per la recanalització de l’arteria closa.

Aquest biomarcador, estudiat molt al detall per aquest grup, dóna molta informació sobre el procés patològic que està patint el pacient. D’una banda, s’han començat a estudiar les concentracions i activitat de la Lp-PLA (2) en pacients que han patit un primer AIT (atac isquèmic transitori). En aquesta situació, els pacients presenten simptomatologia derivada de l’accident cerebral de molt curta durada i que s’autoreverteix, tot i que, en cap cas, es pot considerar una situació menys greu, donat que el risc de recurrència precoç és molt elevat. Els nivells de Lp-PLA (2) en aquests casos ja són elevats. “Aquests nivells elevats del marcador s’han relacionat amb determinats factors de risc i l’estudi determina, per exemple, la relació entre elevats nivells de Lp-PLA (2) i la presència de plaques arterioscleròtiques intracraneals, sovint inestables i que poden provocar un ictus”, explica el Dr. Joan Montaner cap d’aquest grup d’estudi del VHIR.

A més de tots els resultats estudiats, la més recent de les publicacions a Cerebrovascular Disease, determina el valor de l’activitat de Lp-PLA (2) per a afegir informació pronòstica important en l’avaluació inicial de pacients amb un AIT, doncs la seva concentració i activitat prediuen l’augment del risc de recurrència despres de l’AIT. Un AIT amb baixa activitat de fosfolipasa A2 no tindrà el mateix pronòstic que un AIT amb molta Lp-PLA (2) i molta activitat. Doncs en aquest segon cas, el risc de recurrència es molt més elevat i, per tant, l’estudi de la causa i les mesures preventives han d’intensificar-se per evitar un segon episodi de AIT o ictus.

Però l’estudi, realitzat pel VHIR i del que n’han resultat múltiples publicacions a la revista Atherosclerosis, totes elles recents, va més enllà i confirma, a més, que l’activitat de la Lp-PLA (2) és un clar indicador del risc de tornar a patir un ictus quan ja se n’ha patit un, bé sigui un ictus pròpiament o un AIT. “Realment, les troballes que hem fet en els nostres estudis en relació a la Lp-PLA (2) són molt consistents i amplien de manera considerable tot el que es coneixia fins aquest moment”, explica la Dra. Pilar Delgado, primera signant d’aquesta sèrie de publicacions. En aquells casos en què pot administrar-se tractament de reperfussió arterial dirigit a restaurar el flux cerebral, la Lp-PLA (2) prediu la resposta al tractament fibrinolític de manera precoç amb t-PA i per tant la possibilitat de recanalitzar l’artèria. Això té moltíssima importància segons la Dra. Delgado, doncs la fibrinolisi és un tractament amb efectes colaterals importants, “Si posem en una balança el risc del tractament o la gravetat de la patologia és obvi que s’ha d’intentar recanalitzar l’artèria, però si disposem d’un un marcador que indica que el tractament no funcionarà, s’ha de pensar en altres estratègies”, segueix la Dra Delgado.

Els pacients amb un ictus que reben tractament amb t-PA (fibrinolític) es monitoritzen per ecografia doppler les artèries intracraneals per determinar el moment en el que es produeix la recanalització de l’artèria. Es prenen mostres de sang la 1era hora post tractament i es determina la concentració i activitat d’aquesta fosfolipassa. Normalment, la seva activitat, en el moment agut de l’ictus (<4’5h) i després, es recupera fins a la normalitat. Quan la concentració d’aquest enzim és elevada, durant aquestes primeres hores, hi ha poques possibilitats de recanalitzar amb t-PA i s’haurà de plantejar tractament intra-arterial, per això és útil com a marcador de resposta al tractament, doncs contribueix a la presa de decisions clíniques.

“La gran conclusió d’aquesta sèrie d’estudis és l’enorme potencial d’aquest marcador, sobretot per determinar el risc, doncs ha demostrat ser molt útil i molta informació sobre què li ha succeït al pacient. Fins ara, no existia un biomarcador tan complet”, conclou el Dr. Montaner i continua “a més de donar gran quantitat d’informació, ho fa de manera ràpida i relativament econòmica doncs es tracta d’una analítica. En llocs amb pocs recursos o allunyats de centres on poder fer tractaments d’alta complexitat, pot ser de gran utilitat per diagnòstic diferencial i per ajudar a determinar la causa, preveure el risc de recurrència, la necessitat de tractament preventiu d’un segon episodi d’ictus i la possibilitat de millor o pitjor resposta a un tractament complex”.

L'ictus mata 5,7 milions de persones cada any, arreu del món, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). A l’Estat espanyol, és la primera causa de mort en dones i també ho és en el marc de Catalunya, on cada any es produeixen més de 13.000 ingressos hospitalaris per aquesta malaltia. D'aquests, més del 10% acaben en mort durant l’ingrés i un 30% resulten amb una discapacitat permanent. Encara que l'ictus afecta principalment a gent gran, un 18% del total dels casos el pateixen persones menors de 65 anys.