Un nou estudi de Vall d'Hebron ha analitzat l'ús d'eritròcits sintètics enfront d'eritròcits frescos d'animals en els assajos d'hemaglutinació (HA) i d'inhibició de l'hemaglutinació (HAI) que s'usen avui dia pel control dels virus de la grip. Els resultats preliminars demostren que el reactiu sintètic funciona de manera correcta, a més de ser més ràpid i estable. Es tracta d'una investigació liderada pel grup CIBBIM Nanomedicina -Diagnostic Nanotools del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), en col.laboració amb la Unitat de Virus Respiratoris del Servei de Microbiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, i el Grup d'Imatge Mèdica Molecular del VHIR. L'estudi s'ha publicat a la revista https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acssensors.0c01830 ACS Sensors.Els assajos d'hemaglutinació (HA) i d'inhibició de l'hemaglutinació (HAI) són proves serològiques de referència que s'utilitzen des dels anys 60 per analitzar diferents paràmetres. Per exemple, aquestes tècniques s'usen per determinar quins virus de la grip (virus influenza) estan circulant en cada moment i estudiar el nivell d'immunitat de la població envers aquests virus. Aquesta tasca, que du a terme una xarxa internacional de laboratoris sota la coordinació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), permet obtenir la informació necessària per recomanar anualment la composició de la vacuna de la grip, i és crucial també per anticipar a temps l'aparició de virus especialment perillosos. Tant la HA com la HAI són tècniques simples i barates, no requereixen d'equipament sofisticat i generen resultats en hores. El problema recau en que la tècnica s'ha de realitzar utilitzant eritròcits d'origen animal, que tenen una vida mitja curta (<,2 setmanes), i que cada laboratori obté localment. Això implica un alt nivell de variabilitat en els resultats generats (entre laboratoris, però també dins de cada laboratori al llarg del temps) i també un conjunt de problemes ètics i de seguretat derivats de l'ús de productes provinents d'animals.En l'estudi s'han desenvolupat sintròcits, un reactiu sintètic que imita els eritròcits en els assajos HA i HAI, sense haver d'alterar la metodologia que empren actualment laboratoris de tot el món. Els sintròcits es produeixen mitjançant la modificació química d'unes micropartícules ja existents usant un procediment senzill desenvolupat pel grup Diagnostic Nanotools. Ana Saónchez-Cano, investigadora predoctoral d'aquest grup i primera autora de la publicació, destaca: "Aquests sintròcits reconeixen els virus de la grip A i B de forma més ràpida que els eritròcits natius -5 minuts enfront els 30-60 que tarden els eritròcits animals- i són més estables. Per tant, podrien ser una bona alternativa com a agent sintètic".La interacció entre sintròcits i els virus de la grip es pot inhibir amb un anticòs específic contra aquell virus, fet que permet fer assajos similars als HAI per la caracterització antigènica del virus i els estudis serològics poblacionals.Els resultats demostren que és possible substituir els eritròcits per un reactiu sintètic que genera els resultats de manera més ràpida i que es pot adaptar al laboratori per ajustar la seva especificitat envers diferents virus. "La producció en massa de sintròcits permetria la seva distribució global, fet que facilitaria l'estandardització dels mètodes HA i HAI a tot el món, aportant eines millorades per la vigilància de patògens i el control de la producció de vacunes" apunta la Dra. Eva Baldrich, cap del grup Diagnostic Nanotools.