Un estudi preclínic liderat pel grup de Bioquímica Clínica Direccionament Farmacològic i terapia (CB-DDT) del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), dirigit per la Dra Roser Ferrer, cap del servei de Bioquímica de l'hospital universitari Vall d'Hebron,  ha proposat l’ús de nanopartícules magnètiques i la hipertèrmia per millorar el tractament del càncer de pàncrees amb adenocarcinoma. L’objectiu és aconseguir penetrar l’estroma desmoplàstic, la capa que envolta aquests càncers i que actua com a barrera contra la quimioteràpia. Aconseguir traspassar aquesta matriu i arribar directament el tumor és vital per millorar la taxa de supervivència dels pacients amb càncer de pàncrees, que actualment se situa només el 16% en cinc anys.

La investigació realitzada conjuntament amb el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN) i altres centres de recerca nacionals i internacionals ha estat publicada en la revista Applied Materials & Interfaces. A partir dels resultats obtinguts s’ha pogut posar en marxa un assaig clínic liderat per la Dra. Teresa Macarulla, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Tumors Gastrointestinals Superiors i Endocrins de Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), adreçat a persones amb càncer de pàncrees localment avançat.

Aquesta investigació s’ha realitzat com a part del projecte NoCanTher, que compta amb la participació de professionals de diferents disciplines d'onze centres nacionals i internacionals. El Consorci NoCanTher, finançat per Horitzó 2020, busca estratègies innovadores contra el càncer de pàncrees amb adenocarcinoma a partir de l’ús de les nanopartícules magnètiques. Es calcula que un  20% dels de pacients amb càncer de pàncrees tenen aquesta patologia, caracteritzada per a tumors sense metàstasis, però que no es poden ressecar quirúrgicament. Actualment, l’única opció de tractament és la quimioteràpia pal·liativa.

En el projecte es desenvolupen nanopartícules magnètiques de ferro que, en sotmetre’s a un camp magnètic altern, generen calor (hipertèrmia magnètica). Aquesta hipertèrmia generada redueix el volum del tumor i, a més, provoca canvis físics en el tumor que afavoreixen l’entrada de quimioteràpia en el mateix. D’aquesta forma es millora l’eficàcia del tractament fins al punt que es poden arribar a destruir les cèl·lules tumorals“Així es demostra un efecte sinèrgic important entre la hipertèrmia generada per les nanopartícules i el tractament quimioteràpic per al càncer de pàncrees”, explica el Dr. Simón Schwartz Jr, director de recerca i innovació del Servei de Bioquímica i co-investigador principal del projecte amb la Dra Ibane Abasolo, actualment investigadora principal a l’Institut de Química Avançada de Catalunya.

A part de comprovar l’eficàcia del tractament en humans, els investigadors aprofitaran l’assaig clínic aprovat per recollir mostres de sang dels pacients per determinar si aquesta teràpia disminueix el nombre de cèl·lules tumorals circulants en sang, i especialment de cèl·lules mare tumorals, que són capaces de generar noves cèl·lules canceroses i metastatitzar. Tot i que aquest és un camp d’investigació relativament nou, per a aquells casos en què la radioteràpia de raig extern pot causar taxes més altes de toxicitat, l’ús d’aquest enfocament pot ser una opció viable per tractar els pacients amb càncer, especialment aquells per als quals el tractament estàndard no és efectiu.