El Dr. José Antonio Ramos Quiroga, responsable de la línea de recerca del Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat en l’Adult (TDAH) del grup de psiquiatria i salut mental del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha estat entrevistat en els darrers dies pel 'Diario Vasco' i la revista "Mente y cerebro". En amdues entrevistes el Dr. Ramos Quiroga parla de l'estat de la investigació sobre el TDAH, el tractament i els seus resultats, insistint en l'afectació d'aquesta malaltia en adults.

El Dr. Xavier Montalban, cap del Grup de Recerca en Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i director del CEM-Cat, ha estat designat president del Congrés del Comitè Europeu per al Tractament i la Recerca en Esclerosi Múltiple 2015 (ECTRIMS, en les seves sigles en anglès) i del Congrés de la Societat Europea de Neurologia 2013 (ENS, en les seves sigles en anglès), els quals tindràn lloc a Barcelona.El Congrés d’ECTRIMS 2015 reunirà els millors experts en esclerosi múltiple d’arreu d’Europa. Per la seva banda, la Societat Europea de Neurologia es reunirà el mes de juny de 2013 per avançar en les últimes novetats en aquest camp. Els dos congressos els presidirà el Dr. Montalban.

L'espai l’Entrevista del programa de TV3 'Els Matins' va comptar el 20 d'abril amb la presència de la Dra. Mercè Boada, responsable del grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).La també directora mèdica de la Fundació ACE va revisar en una àmplia entrevista aspectes de la malaltia d’Alzheimer, des de la importància de la detecció i predicció de la malaltia a la recerca passant pels tipus de recursos socials adreçats als malalts i a les famílies i cuidadors.

El Dr. Jaume Ferrer, membre del grup de pneumologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) publica, coincidint amb Sant Jordi, el seu segon llibre de relats, 'Falenes'. No es tracta de cap tractat o estudi mèdic o de recerca sinó de literatura en forma de relats curts. 'Falenes', editat per Arola Editors, recull nou històries emotives i intimistes creades entre 2005 i 2010 que es compilen en el que esdevé el seu segon treball editat. El primer, titulat 'La llum dels orfes', va guanyar el premi 7 Lletres-2007.

Dr. Simó Schwartz, coordinator of the Molecular Biology and Biochemistry Research Center for Nanomedicine (Cibbim-Nanomedicine) - Vall d'Hebron Research Institute (VHIR) has been selected as new member of the International Advisory Board of NanoCAN, the nanomedicine oncology center of the University Southern Denmark. NanoCAN has been inaugurated in 2010 as one of three Danish Centers of Excellence in Nanomedicine. The current staff of NanoCAN comprises 32 members, which perform interdisciplinary research to assemble nucleic acid (siRNA)-based nanodrugs, which would selectively eliminate cancer stem cells. Major focus is on breast cancer and the 5-years goal is to push this approach forward up to a preclinical proof-of-concept in vivo. NanoCAN has an International Advisory Board, providing general strategic advice based on annual reporting of the center with meetings in Denmark once a year. The IAB consists of internationally highly renowned experts from the field of nanomedicine and other disciplines that are at the core of the cente's activities. Dr. Schwartz has been selected by his "internationally recognized expertise in the area of cancer and nanomedicine".

Des de 2007, els professionals d'Infermeria dedicats a la Malaltia Inflamatòria Intestinal a Europa (N-ECCO), organitzen una reunió anual dirigida al personal d'infermeria europeu que treballa en el camp de la Malaltia Intestinal Inflamatòria (EII). La Reunió N-ECCO proporciona oportunitats educatives, la creació de xarxes professionals i cobreix totes les àrees que abasta l'EII.Antonio Torrejón Herrera, membre del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del VHIR, investigador CIBERehd, membre fundador de GETEII i representant Nacional de la N-ECCO, ha coordinat un projecte en el qual mitjançant diverses videoconferències es resumeixen els aspectes més significatius del Congrés N-ECCO que va tenir lloc a Barcelona el passat 15 i 16 de Febrer de 2012.Per a accedir a les videoconferències cal registrar-se en el portal Web sanitari Univadis: http://www.univadis.es/

Un equip del grup de recerca en Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descrit, per primera vegada, alteracions moleculars en la síndrome de l'intestí irritable. Aquesta troballa canvia radicalment la visió que es tenia fins ara d'una malaltia considerada funcional i sense traducció biològica, per la visió d'una entitat amb alteracions biològiques subjacents a nivell de l'intestí.Aquesta descripció inicial d’una alteració orgànica de la síndrome de l'intestí irritable pot suposar, per començar, un pilar sobre el qual identificar dianes diagnòstiques i terapèutiques específiques de la malaltia i, d'aquesta manera, poder desenvolupar marcadors útils per al diagnòstic positiu i noves eines de tractament dirigides al nucli del problema. A mig termini aquesta troballa suposarà un gran avanç respecte als tractaments simptomàtics que s'usen en l'actualitat.Els resultats d'aquest estudi, publicats a l'American Journal of Gastroenterology i, ara, destacats per Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology, causa de les implicacions i el canvi de paradigma que suposa per aquesta malaltia, se centren en els següents aspectes: alteracions distintives de la normalitat en el perfil dels gens expressats en l'intestí, major activació de cèl·lules immunològiques com ara el mastòcit i senyalització anòmala entre cèl·lules en l'intestí prim (concretament en el jejú) d'aquests pacients, alteracions que s'associen a la gravetat de la simptomatologia

El 12 i 13 d'abril ha tingut lloc a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron la primera reunió del grup d'investigadors que conformen el consorci per tal d’implementar el projecte EUROCONDOR, coordinat pel Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que lidera el Dr. Rafael Simó, responsable del grup de recerca en diabetis i metabolisme del VHIR, que va coordinar la trobada i la va inaugurar juntament amb el director del VHIR, el Dr. Joan Comella.Aquest projecte, en el que participen 18 centres hospitalaris i universitats de 8 països europeus, vol demostrar que la retinopatia diabètica abans que una microangiopatia és una malaltia neurodegenerativa. Per aquest fi s’ha dissenyat un estudi prospectiu i randomitzat en el que s’estudiarà si dos agents terapèutics neuroprotectors (la somatostatina i la brimonidina) administrats en forma de col·liri son capaços de prevenir o retardar l’evolució de la retinopatia diabètica.  Durant aquesta primera reunió, que ha aplegat a 40 investigadors, s’ha revisat la recerca bàsica que dóna suport a aquest assaig clínic i s’ha debatut en profunditat tot el protocol clínic i la manera d’implementar-ho en tots el països participants. S’ha fet molt d’èmfasi en els temes de seguretat, possibles efectes adversos, compliment terapèutic, anàlisi d’efectivitat i disseminació dels resultats. El primer malalt diabètic es reclutarà el setembre de 2012 i la durada prevista es de 2 anys. Aquest projecte dóna una nova visió de la fisiopatologia de la retinopatia diabètica i obre un nou ventall de possibilitats terapèutiques basades en la neuroprotecció.

El dijous 12 d'abril, l'editorial Elsevier, en col.laboració amb la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i la Institució CERCA, va presentar la base de dades de referències bibliogràfiques i cites SCOPUS a representants de tots els centres CERCA, amb el VHIR actuant com a amfitrió. L'acte va comptar amb la presència del director de la Institució CERCA, Lluís Rovira, la directora de gestió de la informació científica del FECYT, Cristina González Copeiro del Villar i el Dr. Joan Comella, director del VHIR, i van estar presents investigadors, caps de grups i responsables de la informació i documentació dels centres CERCA. Edward Wedel Larsen, gerent per institucions d'Elsevier, va ser l'encarregat d'explicar SCOPUS. A més, Tomas Clark, editor de Ciències Físiques de la mateixa editorial va explicar com publicar per les revistes indexades, fent especial èmfasi en la signatura dels articles. "http://www.flickr.com/photos/fecyt/sets/72157629441170852/show/" Arxiu fotogràfic

El Govern de la Generalitat ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a la Societat Catalana de Biologia (SCB) "per una reconeguda aportació a la recerca, la divulgació i la projecció internacional de les ciències de la vida des dels territoris on es parla la nostra llengua". La SCB és una de les quinze entitats que, juntament amb vint-i-cinc personalitats, rep enguany aquest reconeixement. L’acte de lliurament dels guardons va tenir lloc el 20 d’abril, al Palau de la Generalitat. El Dr. Jordi Barquinero, responsable del grup de teràpia cel·lular i gènica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) és el vicepresident segon de la SCB, i en el seu consell directiu figuren com a vocals les doctores Eva Colàs, Marina Rigau i Marta Llauradó, membres de la Unitat de recerca biomèdica i oncologia translacional i pediàtrica del VHIR. El responsable d'aquesta unitat, el Dr. Jaume Reventós, va ser el president de la SCB des de 2003 a 2009. La Societat Catalana de Biologia rep el guardó en celebrar-se, enguany, el centenari del seu naixement. Fundada el 1912 amb el nom de Societat de Biologia de Barcelona, va ser la primera filial de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC). Va ser presidida, als inicis, pel doctor August Pi i Sunyer. En un principi es va centrar sobretot en la medicina i, al cap de pocs anys, va assolir un paper destacat com a institució científica. Per la filial, van passar alguns dels científics espanyols més destacats, com Severo Ochoa o Gregorio Marañón, i científics estrangers com J. J. McLeod, Otto Meyerhof o Jean Perrin. Acabada la Guerra Civil espanyola, la majoria dels membres de la SCB van marxar cap a l’exili i els que es van quedar a Catalunya van ser destituïts dels càrrecs que ocupaven. Des d’aleshores fins al 1962, any en què es va reprendre l’activitat sota el nom actual de Societat Catalana de Biologia només es va arribar a celebrar, l’any 1954, una conferència clandestina, a la casa de Josep Puig i Cadafalch, a càrrec de Josep Trueta.Actualment, la SCB està afiliada a la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC, i és composta per més de mil cinc-cents socis, set seccions territorials pels territoris de llengua i cultura i catalanes, cinc seccions transversals i quinze seccions temàtiques. En els últims anys, han estat relacionades amb la SCB personalitats com Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, John Ingraham, Stanley Miller, Federico Mayor Zaragoza o Valentí Fuster.