El Dr. Miquel Vila i la Dra. Iria Carballo-Carbajal, responsable i membre del grup de recerca en malalties neurodegeneratives del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han participat en un estudi coordinat per l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i publicat a EMBO Molecular Medicine en el que s'han generat in vitro neurones dopaminèrgiques (les que degeneren en Parkinson) a partir de les cèl·lules de pell de pacients amb aquesta malaltia.Aquestes cèl·lules reprodueixen a nivell cel·lular alguns aspectes patològics de la malaltia i podrien servir com a plataforma d'screening de nous fàrmacs del Parkinson i per a seleccionar pacients per aplicar-los de manera individualitzada determinades teràpies. La Dra. Carballo-Carbajal ha fet gran part de la caracterització fenotípica d'aquestes cèl·lules.

Un estudi internacional, publicat per la New England Journal of Medicine, en el qual han participat el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) determina que el fàrmac oral Laquinimod redueix la progressió de la discapacitat i la quantitat de recaigudes en l’esclerosi múltiple.El Doctor Xavier Montalban, cap del Grup de Recerca en Neuroimmunologia Clínica del VHIR i director del CEM-Cat, ha participat en l’estudi internacional en fase III al voltant de l’eficàcia del fàrmac oral Laquinimod, que s’ha dut a terme a 139 centres de 24 països diferents. L’estudi ha comptat amb la participació de 1.106 pacients amb esclerosi múltiple que van rebre una dosis oral diària de Laquinimod 0.6 mg o placebo durant 24 mesos. L’objectiu primari va ser analitzar el número de recaigudes durant aquest període. Els objectius secundaris de l’estudi eren analitzar la progressió de la discapacitat i de lesions. "http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22417253" Més informació

La Unitat de Recerca de Neurotraumatologia i Neurocirurgia (UNINN) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha participat aquest 14 de març en la Setmana del Cervell 2012 amb l’activitat ‘Viu de prop el problema: coneix les causes i parla amb el malalt, accidents de trànsit i traumatismes cranials, causes i conseqüències’, que ha tingut lloc a l'àrea de Traumatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.Els accidents de trànsit, i com a conseqüència els traumatismes cranioencefàlics (TCE), es consideren l’epidèmia silent del tercer mil·lenni que afecta fonamentalment a la gent jove. És ben conegut que hi ha una relació directa entre els accidents de tràfic i el consum d’alcohol. Les seqüeles poden ser terribles, per la pròpia persona i per tot el seu entorn familiar. En aquesta activitat s'ha explicat l’epidemiologia de les lesions cerebrals traumàtiques i el mecanismes pels quals es produeixen aquestes lesions cerebrals. També s'ha discutit quins són els mecanismes lesius més freqüents i la població més afectada i s'ha estudiat què passa a la fase aguda d’un accidentat, quins símptomes presenten inicialment aquests pacients i com es recuperen de les greus lesions cerebrals. A més, s'han tractat las greus conseqüències socials i familiars d’aquests tipus de lesions.

La Dra. Margarita Salas ha inaugurat el 9 de març la primera edició del cicle " 'Dona i Ciència'. La reconeguda bioquímica, que venia de rebre el dia anterior el premi Clara Campoamor de l'Ajuntament de Madrid, ha explicat la seva experiència personal com a dona, investigadora i responsable científica, i ha repassat l'evolució de la participació de les dones en la ciència. 

Sis líders de la comunitat científica van debatre el 8 de març al CaixaForum de Barcelona sobre com aconseguir que la investigació d'excel·lència sobrevisqui a la crisi. Moderat pel periodista Josep Corbella de La Vanguardia, el diari que organitzava el debat, va comptar amb la participació de Joan Comella, director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), Enric Banda, director de l'àrea de ciència i medi ambient de l'Obra Social de 'La Caixa', Jaume Bertranpetit, director de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), Montserrat Vendrell, directora general de Biocat, Joan Guinovart, director de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i Emilià Pola, director de l'Idibell. Tots van coincidir que no hi haurà més recursos, que cal tirar endavant tot i les retallades pressupostàries i que per aconseguir-ho cal involucrar a l'empresa privada. L'objectiu ha de ser mantenir-se en el primer nivell i competir amb els millors i per això comptar amb els més destacats dels nostres investigadors joves i el talent exterior que cal continuar atraient tot i la imatge exterior del país degut a la crisi."No podem interrompre la recerca durant un any per falta de finançament perquè no tornarem a recuperar-la. Si hi ha discontinuitat, es mor", va assegurar Joan Comella.

Fa uns dies es va celebrar a l’Hospital de Sabadell l'International Focus Meeting on Innovation in Healthcare (Society for Medical Innovation and Technology), un fòrum internacional de discussió científica sobre innovació i medicina translacional. La reunió va comptar amb la presència de nombrosos metges i investigadors dels hospitals de l’entorn de Barcelona i també amb una nombrosa participació estrangera. Entre els conferenciants, procedents d’Escòcia, Israel, Turquia i Catalunya, va participar el Dr. Jaume Reventós, cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i d’Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que va presentar una conferència amb el títol: 'Cancer and Molecular Biology: examples of innovation at VHIR'.

Escoltem “bactèria” i ja tremolem. Algunes tenen una fama dolenta justificada, però moltes altres són imprescindibles per a la vida. Grups de científics, entre els quals destaquen diversos espanyols, investiguen per a descobrir i controlar el mapa d'aquest microunivers. Solucionar problemes tan estesos i diferents com l'obesitat i les càries depèn de saber més sobre el que ja s'ha denominat l'últim “òrgan”.El Dr. Francisco Guarner, del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) és un dels destacats 'domadors de bactèries' dels quals parla 'El País Semanal' en la seva edició del 4 de març. “El microbioma és el potencial genètic, el conjunt dels gens, el programari, el catàleg de totes la capacitats bioquímiques dels microorganismes del nostre cos”, explica el Dr. Guarner, que va veure com la seva investigació sobre el MetaHIT va ser triada com un dels 10 descobriments més notoris de 2011 per la revista Science.

El programa 'Pont Barcelona-Madrid' d'Onda Cero ràdio va entrevistar el dijous 1 de març a Raquel Egea, coordinadora d'innovació del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Durant l'entrevista es va parlar de l'aposta per la innovació per posar en valor el coneixement i per fer arribar al pacient al més aviat possible tots els avenços mèdics que està duent a terme el VHIR.Raquel Egea va explicar el per què d'aquesta aposta, les claus del projecte i els exemples més importants de les accions ja posades en pràctica en un moment de crisi econòmica on era fonamental prendre aquesta decisió estratègica.

José Escrig i Anabé Manzano són dos estudiants de 'El Màster de TV3', que van col·laborar durant el curs amb investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Es tractava de formar-se en el camp del periodisme científic. Els estudiants van viure l'estudi sobre la correcció de l'espina bífida en els fetus, des de la recerca fins a l'aplicació en un exitós cas real. TV3 acaba d'emetre el reportatge. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2011&num=321&mv1=5&mv2=1&Idioma=ca&titol=Especialistes%20de%20l%27HUVH%20operen" Més informació: Especialistes de l'HUVH operen un fetus afectat d'espina bífida amb una tècnica pionera al món que s'ha provat amb èxit en ovelles

Els dies 1, 2 i 3 de març s’ha celebrat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) la segona edició del curs de fonaments bàsics en Ventilació mecànica (Ventilung), organitzat pel grup de recerca clínica, innovació en la pneumònia i la sèpsia (CRIPS) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i dirigit pels Dr. Jordi Rello, cap del CRIPS, el Dr. Ferran Morell, cap del grup de pneumologia del VHIR, i el Dr. Joaquim Gea, cap del servei de pneumologia de l’Hospital del Mar.Durant els tres dies tenen lloc tres sessions de classes teòriques i una discussió de casos pràctics, a més de la conferència de cloenda, l’examen i 7 tallers pràctics. El curs va començar amb la inauguració del dia 1 de març, amb la participació dels dos coordinadors del curs, el Dr. Joan Ramon Masclans i el Dr. Oriol Roca, del CRIPS i del grup de pneumologia del VHIR respectivament, a més del director assistencial de l’HUVH, el Dr. Jaume Roigé, i la directora de docència, la Dra. María José Cerqueira.El dia 1 de març es van fer dues sessions sobre weaning a càrrec del Dr. Salvatore Maggiore, director de Reanimació i Teràpia Intensiva del Policlinic Gemelli de Roma, que també és Deputy Editor de l'Intensive Care Medicine (revista oficial de la Societat Europea d'Intensius). El dissabte 3 de març la conferència de cloenda anirà a càrrec del Dr. Andres Esteban, cap de servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Universitario de Getafe i únic representant espanyol en el grup que ha redefinit la SDRA, i recentment guardonat amb la Gran Cruz de la Sanidad de la Comunidad de Madrid. En el curs han participat 150 alumnes procedents de més de 10 hospitals. 45 d’ells són MIR de les diferents especialitats i hospitals, i també hi ha infermeres, així com alumnes del màster de patologia respiratòria UAB-UPF i del grau de Medicina i de veterinària de la UAB. Els alumnes són de 6 especialitats diferents que corresponen a 9 serveis o unitats dels diferents hospitals de procedència.El curs té la col·laboració de 8 empreses que han becat algunes inscripcions i també col·laboren en els tallers de simulació pràctica.