La Unitat de Recerca de Neurotraumatologia i Neurocirurgia (UNINN) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha participat aquest 14 de març en la Setmana del Cervell 2012 amb l’activitat ‘Viu de prop el problema: coneix les causes i parla amb el malalt, accidents de trànsit i traumatismes cranials, causes i conseqüències’, que ha tingut lloc a l'àrea de Traumatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.Els accidents de trànsit, i com a conseqüència els traumatismes cranioencefàlics (TCE), es consideren l’epidèmia silent del tercer mil·lenni que afecta fonamentalment a la gent jove. És ben conegut que hi ha una relació directa entre els accidents de tràfic i el consum d’alcohol. Les seqüeles poden ser terribles, per la pròpia persona i per tot el seu entorn familiar. En aquesta activitat s'ha explicat l’epidemiologia de les lesions cerebrals traumàtiques i el mecanismes pels quals es produeixen aquestes lesions cerebrals. També s'ha discutit quins són els mecanismes lesius més freqüents i la població més afectada i s'ha estudiat què passa a la fase aguda d’un accidentat, quins símptomes presenten inicialment aquests pacients i com es recuperen de les greus lesions cerebrals. A més, s'han tractat las greus conseqüències socials i familiars d’aquests tipus de lesions.

La Dra. Margarita Salas ha inaugurat el 9 de març la primera edició del cicle " 'Dona i Ciència'. La reconeguda bioquímica, que venia de rebre el dia anterior el premi Clara Campoamor de l'Ajuntament de Madrid, ha explicat la seva experiència personal com a dona, investigadora i responsable científica, i ha repassat l'evolució de la participació de les dones en la ciència. 

Sis líders de la comunitat científica van debatre el 8 de març al CaixaForum de Barcelona sobre com aconseguir que la investigació d'excel·lència sobrevisqui a la crisi. Moderat pel periodista Josep Corbella de La Vanguardia, el diari que organitzava el debat, va comptar amb la participació de Joan Comella, director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), Enric Banda, director de l'àrea de ciència i medi ambient de l'Obra Social de 'La Caixa', Jaume Bertranpetit, director de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), Montserrat Vendrell, directora general de Biocat, Joan Guinovart, director de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i Emilià Pola, director de l'Idibell. Tots van coincidir que no hi haurà més recursos, que cal tirar endavant tot i les retallades pressupostàries i que per aconseguir-ho cal involucrar a l'empresa privada. L'objectiu ha de ser mantenir-se en el primer nivell i competir amb els millors i per això comptar amb els més destacats dels nostres investigadors joves i el talent exterior que cal continuar atraient tot i la imatge exterior del país degut a la crisi."No podem interrompre la recerca durant un any per falta de finançament perquè no tornarem a recuperar-la. Si hi ha discontinuitat, es mor", va assegurar Joan Comella.

Fa uns dies es va celebrar a l’Hospital de Sabadell l'International Focus Meeting on Innovation in Healthcare (Society for Medical Innovation and Technology), un fòrum internacional de discussió científica sobre innovació i medicina translacional. La reunió va comptar amb la presència de nombrosos metges i investigadors dels hospitals de l’entorn de Barcelona i també amb una nombrosa participació estrangera. Entre els conferenciants, procedents d’Escòcia, Israel, Turquia i Catalunya, va participar el Dr. Jaume Reventós, cap de la Unitat de Recerca Biomèdica i d’Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), que va presentar una conferència amb el títol: 'Cancer and Molecular Biology: examples of innovation at VHIR'.

Escoltem “bactèria” i ja tremolem. Algunes tenen una fama dolenta justificada, però moltes altres són imprescindibles per a la vida. Grups de científics, entre els quals destaquen diversos espanyols, investiguen per a descobrir i controlar el mapa d'aquest microunivers. Solucionar problemes tan estesos i diferents com l'obesitat i les càries depèn de saber més sobre el que ja s'ha denominat l'últim “òrgan”.El Dr. Francisco Guarner, del grup de fisiologia i fisiopatologia digestiva del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) és un dels destacats 'domadors de bactèries' dels quals parla 'El País Semanal' en la seva edició del 4 de març. “El microbioma és el potencial genètic, el conjunt dels gens, el programari, el catàleg de totes la capacitats bioquímiques dels microorganismes del nostre cos”, explica el Dr. Guarner, que va veure com la seva investigació sobre el MetaHIT va ser triada com un dels 10 descobriments més notoris de 2011 per la revista Science.

El programa 'Pont Barcelona-Madrid' d'Onda Cero ràdio va entrevistar el dijous 1 de març a Raquel Egea, coordinadora d'innovació del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Durant l'entrevista es va parlar de l'aposta per la innovació per posar en valor el coneixement i per fer arribar al pacient al més aviat possible tots els avenços mèdics que està duent a terme el VHIR.Raquel Egea va explicar el per què d'aquesta aposta, les claus del projecte i els exemples més importants de les accions ja posades en pràctica en un moment de crisi econòmica on era fonamental prendre aquesta decisió estratègica.

José Escrig i Anabé Manzano són dos estudiants de 'El Màster de TV3', que van col·laborar durant el curs amb investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Es tractava de formar-se en el camp del periodisme científic. Els estudiants van viure l'estudi sobre la correcció de l'espina bífida en els fetus, des de la recerca fins a l'aplicació en un exitós cas real. TV3 acaba d'emetre el reportatge. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2011&num=321&mv1=5&mv2=1&Idioma=ca&titol=Especialistes%20de%20l%27HUVH%20operen" Més informació: Especialistes de l'HUVH operen un fetus afectat d'espina bífida amb una tècnica pionera al món que s'ha provat amb èxit en ovelles

Els dies 1, 2 i 3 de març s’ha celebrat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) la segona edició del curs de fonaments bàsics en Ventilació mecànica (Ventilung), organitzat pel grup de recerca clínica, innovació en la pneumònia i la sèpsia (CRIPS) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i dirigit pels Dr. Jordi Rello, cap del CRIPS, el Dr. Ferran Morell, cap del grup de pneumologia del VHIR, i el Dr. Joaquim Gea, cap del servei de pneumologia de l’Hospital del Mar.Durant els tres dies tenen lloc tres sessions de classes teòriques i una discussió de casos pràctics, a més de la conferència de cloenda, l’examen i 7 tallers pràctics. El curs va començar amb la inauguració del dia 1 de març, amb la participació dels dos coordinadors del curs, el Dr. Joan Ramon Masclans i el Dr. Oriol Roca, del CRIPS i del grup de pneumologia del VHIR respectivament, a més del director assistencial de l’HUVH, el Dr. Jaume Roigé, i la directora de docència, la Dra. María José Cerqueira.El dia 1 de març es van fer dues sessions sobre weaning a càrrec del Dr. Salvatore Maggiore, director de Reanimació i Teràpia Intensiva del Policlinic Gemelli de Roma, que també és Deputy Editor de l'Intensive Care Medicine (revista oficial de la Societat Europea d'Intensius). El dissabte 3 de març la conferència de cloenda anirà a càrrec del Dr. Andres Esteban, cap de servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Universitario de Getafe i únic representant espanyol en el grup que ha redefinit la SDRA, i recentment guardonat amb la Gran Cruz de la Sanidad de la Comunidad de Madrid. En el curs han participat 150 alumnes procedents de més de 10 hospitals. 45 d’ells són MIR de les diferents especialitats i hospitals, i també hi ha infermeres, així com alumnes del màster de patologia respiratòria UAB-UPF i del grau de Medicina i de veterinària de la UAB. Els alumnes són de 6 especialitats diferents que corresponen a 9 serveis o unitats dels diferents hospitals de procedència.El curs té la col·laboració de 8 empreses que han becat algunes inscripcions i també col·laboren en els tallers de simulació pràctica.

L'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona és un centre de referència nacional i internacional per a l'estudi de les malalties rares, que celebren el seu dia mundial el 29 de febrer. Molts dels nostres grups clínics són experts reconeguts en aquest tipus de malalties. Fruit d'aquesta activitat clínica, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha desenvolupat un entorn molt actiu de treball en l'àrea de la fisiopatologia i el tractament de les malalties rares. Existeixen una desena de grups de recerca que estudien aspectes relacionats amb la genètica i les noves aproximacions terapèutiques en malalties rares en les àrees de neurologia, pediatria, immunologia, cardiologia i hematologia. En aquest context, alguna de les línies de major activitat científica amb clara vocació translacional són: Malalties rares del neurodesenvolupament Dr. Alfons Macaya La investigació se centra en l'aplicació de 1) Tecnologia NGS per a l'optimització del procés diagnòstic i recerca de nous gens causants de malaltia i 2) Noves teràpies, en: malalties neuromusculars, neurometabòliques i epilèpsies greus pediàtriques. Malalties rares del Cibbim-NanomedicinaDra. Carmen DomínguezInvestiguem el diagnòstic de malalties rares lisosomals (és el grup referent com a hospital i el que consta en el Mapa de Laboratoris Clínics pel diagnòstic de Malalties Minoritàries de Catalunya, organitzat per CatSalut), fent el diagnòstic de 44 malalties diferents. Treballem en els projectes relacionats amb l’obtenció de nanomedicines per teràpia enzimàtica substitutiva a la malatia de Fabry (projecte finançat per la Marato de TV3 i que va rebre la màxima quantia de subvenció donada en la convocatòria dels ajuts per malalties minoritàries). Estudi de la Patologia Aòrtica en les fibrilinopaties. De la genètica al tractament. Dr. Arturo Evangelista La Unitat Multidisciplinar de la Síndrome de Marfan i altres fibrilinopaties planteja un projecte de recerca que inclogui l'estudi genètic, la valoració de biomarcadors com el TGF-beta, l'anàlisi de la biomecànica de la paret de l’aorta per ressonància magnètica i les implicacions pronòstiques i terapèutiques. La diferent expressió genotípica-fenotípica i la major virulència de la malaltia, dintre dels membres d'una mateixa família. obliguen a investigar quins factors condicionen l'expressió més agressiva de la malaltia, el que facilitaria un control i tractament més adequat. Mecanismes fisiopatològics i aproximacions terapèutiques per a les malalties mitocondrials Dr. Ramon Martí Estudis genèticomoleculars de les malalties mitocondrials, tant les degudes a mutacions en gens estructurals del DNA mitocondrial, com les degudes a mutacions en el DNA nuclear. Aproximacions experimentals per a aprofundir en el coneixement de la seva fisiopatologia a nivell bioquímic i molecular. Estudis preclínics per a la teràpia gènica i farmacològica de les síndromes de depleció del DNA mitocondrial, com subgrup d'aquestes malalties. Estudi de les variants moleculars relacionades amb la Síndrome de deleció 22q11 Dra. Ana Cueto D'un grup de pacients amb deleció 22q11 amb manifestacions clíniques molt variables, delimitar l'extensió de la deleció i estudiar altres variants (pròximes a la regió o en l’al·lel preservat) que poden influir en la variabilitat del fenotip, tant psíquic com físic. Protocol de diagnòstic ràpid de les immunodeficiències primàries Dr. Ricard Pujol L'àrea d'immunologia té projectes en curs amb l'objectiu d'identificar biomarcadors de resposta terapèutica en malalties autoimmunes. Dintre d'aquest projecte s'estan usant sobretot perfils transcriptòmics que es podrien complementar amb estudi de perfil proteòmic i interpretació bioinformàtica avançada. Alguns biomarcadors ja identificats són polimorfismes genétics la implementació dels quals poden resultar útil en eines de biologia de sistemes. Malalties endocrinològiques pediàtriques d'origen genètic Dr. Antonio Carrascosa Entre les nostres principals línies estan els estudis moleculars de l'àrea del creixement humà inclòs en els quatre grans gens involucrats en la secreció i acció de l'hormona de creixement. També estudiem el raquitisme i els factors genètics i ambientals que ho provoquen. Som una referència en els desordres del desenvolupament sexual del diagnòstic molecular de diversos gens en pacients amb cariotip 46,XY. Participem en un gran projecte de recerca europeu que estableix un registre i identifica mutacions en altres gens potencials. Finalment, investiguem la deficiència de glucocorticoides familiar aïllada.

Un estudi en el qual ha participat el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) juntament amb 85 centres més de tota Espanya determina que la teràpia amb Natalizumab és efectiu en el tractament de l’esclerosi múltiple. L’estudi ha avaluat la seguretat i l’efectivitat d’aquest tractament injectable per a pacients amb esclerosi múltiple i ha estat publicat recentment a la prestigiosa revista Journal of Neurology.Natalizumab ha demostrat ser eficaç en el tractament de persones amb esclerosi múltiple en el contexte d’assajos clínics i perfils clínics determinats. No obstant això, els pacients pels quals el tractament ha estat finalment indicat en la pràctica clínica tenen un perfil diferent dels que van ser inclosos en els assajos clínics. L’objectiu d’aquest estudi és, per tant, recollir dades sobre l’ús del Natalizumab en la pràctica clínica diària a Espanya. Els 86 centres participants arreu d’Espanya, coliderats per VHIR-CEM-Cat, han presentat dades sobre característiques de la malaltia a l’inici i després de rebre el tractament amb Natalizumab.