Un estudi on ha participat el grup de recerca en Immunologia Translacional del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Servei d’Immunologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha classificat els pacients amb COVID-19 en tres grups segons la seva resposta immunològica front la infecció i ha demostrat la seva capacitat per predir l’evolució clínica de la malaltia. Estratificar els pacients en el moment d’entrada a l’hospital en funció del risc de desenvolupar malaltia greu pot facilitar l’administració de tractaments adequats per a cada cas. Els resultats han estat publicats a Nature Communications.

El treball, liderat per l’Erasmus University Medical Center de Rotterdam (Països Baixos), va néixer amb l’objectiu d’identificar mecanismes relacionats amb la gravetat de la COVID-19. En aquest sentit, es va utilitzar un sistema d’intel·ligència artificial per trobar una possible relació entre la resposta immunològica i la progressió de la malaltia. En concret, es van estudiar patrons de nivells de citocines proinflamatòries, antiinflamatòries i antivirals en sang i la generació d’anticossos contra el SARS-CoV-2. L’assaig es va dur a terme inicialment amb 50 pacients de Països Baixos i els resultats es van validar en una mostra de 88 pacients de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Els investigadors van identificar tres tipus de perfils segons la resposta aguda del sistema immunitari dels pacients front el SARS-CoV-2: un tipus amb inflamació excessiva (EXI, de l’anglès excessive inflammation immunotype), un tipus amb nivells baixos d’anticossos (LAI, low antibody immunotype) i un tipus amb resposta equilibrada (BRI, balanced response immunotype).

En comparació als pacients no infectats, els tres perfils tenien nivells de citocines proinflamatòries elevades, però existien diferències rellevants entre ells. Per exemple, els tipus BRI es caracteritzaven per nivells més baixos de citocines proinflamatòries i una resposta robusta d’anticossos contra el SARS-CoV-2. Els tipus EXI tenien un perfil molt més inflamatori i amb nivells alts d’anticossos. Per últim, els tipus LAI presentaven nivells elevats de la citocina IFN-alfa però poca activitat d’anticossos, indicatiu d’una resposta retardada en el temps.

“Vam trobar que els pacients hospitalitzats amb perfils EXI i LAI acostumaven a tenir una progressió més greu i requerien més temps d’hospitalització a l’hospital i a l’UCI que en el cas dels BRI”, explica el Dr. Ricardo Pujol, cap del grup d’Immunologia Translacional del VHIR durant el transcurs de l’estudi i actual assessor en immunologia del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). És remarcable, també, que cap pacient amb perfil BRI va morir.

Es demostra, per tant, que la identificació de pacients amb perfils tipus EXI o LAI permet predir, en el moment de l’ingrés hospitalari, la gravetat de la malaltia. En el cas dels pacients amb perfil EXI, es podrien utilitzar teràpies contra algunes citocines per regular la resposta immunològica. Per altra banda, els pacients amb LAI es podrien beneficiar de l’administració d’anticossos contra el SARS-CoV-2.

De totes maneres, encara no s’ha generat un algoritme més fàcil que faci possible la classificació ràpida dels malalts a l’ingrés, i s’està treballant en generar-lo. També s’està acabant un estudi prospectiu -el publicat fins ara és retrospectiu- amb els Hospitals Germans Trias i de Bellvitge per validar i ampliar les troballes. En aquest segon estudi, els líders són els hospitals de l’ICS però amb el suport del grup de l’Erasmus Hospital (Prof. Peter Katsikis) per a la generació de l’algoritme classificador, una tasca on s’implica la Unitat de Estadística i Bioinformàtica de VHIR.