09/07/2024 Vall d’Hebron confirma la utilitat del test de deposició de C5b-9 Ex Vivo per a pacients amb SHUa i/o MAT associada a transplantament 09/07/2024 Un estudi del Campus Vall d’Hebron demostra que el test de deposició de C5b-9 Ex Vivo és útil per fer el seguiment de l’activitat del sistema del complement (SC) en pacients amb SHUa o amb MAT associada a trasplantament. La síndrome hemolítica urèmica atípica (SHUa) és una malaltia rara genètica que produeix la formació de coàguls en els capil·lars sanguinis (microangiopatia trombòtica (MAT)) en qualsevol òrgan, però amb major afectació a la vasculatura del ronyó fet que provoca insuficiència renal. Es dona per un mal funcionament del sistema complement (SC), un conjunt de proteïnes sanguínies que participen en el sistema immunitari innat. En el context de SHUa, el SC es troba activat de forma crònica i incontrolada i porta a la formació excessiva del component C5b-9 sobre les cèl·lules dels vasos sanguinis, promovent alhora la formació dels coàguls. El SC també es pot trobar alterat de forma secundària per altres motius com pot ser el trasplantament. El test de deposició de C5b-9 Ex Vivo és un test in vitro que permet detectar l’activitat anormal del SC sobre cèl·lules endotelials en cultiu. Gràcies al test podem determinar si la persona afectada presenta MAT associada a alteracions del SC (sigui SHUa o MAT secundària) i determinar el grau d’activitat de la malaltia. El grup de recerca en Immunologia Traslacional juntament amb el de Nefrologia i Trasplantaments del VHIR, i el servei de Nefrologia Pediàtrica i el servei d’Hematologia de l'Hospital Vall d’Hebron han unit forces per demostrar la utilitat del test. A la mostra de l’estudi publicat a Kireports es van incloure pacients adults i pediàtrics amb SHUa i també pacients amb MAT associada a trasplantament de ronyó i de cèl·lules mare hematopoètiques. Segons els resultats de l’estudi, el test C5b-9 Ex Vivo és una eina útil no només per detectar l’activitat del SC en pacients amb SHUa i MAT associada al trasplantament sinó també per fer el seguiment del nivell d’activitat. Això permet ampliar l’espectre de pacients que es poden beneficiar del test i també personalitzar el pla de medicació en funció del nivell d’activitat de la malaltia. Actualment, es realitza el test al VHIR com a prova d’investigació, però s’està treballant per automatitzar el procés i, per tant, implementar-ho a escala clínica. També s’estan obrint línies d’investigació en altes patologies renals en les quals el SC podria estar també implicat. Twitter LinkedIn Facebook Whatsapp