Un equip liderat pel Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha desenvolupat un nou mètode per millorar el diagnòstic de l’esclerodèrmia. Aquesta tècnica, pionera en aquesta malaltia, permet detectar amb molta sensibilitat els autoanticossos de cada pacient, els quals serveixen com a biomarcadors de l’evolució de la malaltia i permeten fer un seguiment més personalitzat. L’estudi, liderat pels grups d’Immunologia Translacional i de Malalties Sistèmiques del VHIR, ha estat publicat a la revista Journal of Autoimmunity.

L’esclerodèrmia és una malaltia autoimmunitària molt heterogènia caracteritzada per l’enduriment de la pell i afectació d’òrgans interns. “La determinació d'autoanticossos és fonamental tant per al diagnòstic com per al seguiment d’aquests pacients, ja que es relacionen amb l’evolució i gravetat de la malaltia”, expliquen la Dra. Carmen Pilar Simeón i el Dr. Alfredo Guillén, adjunts del Servei de Medicina Interna i de l’àrea de Malalties Autoimmunitàries Sistèmiques de l’Hospital Vall d’Hebron i investigadors principals del grup de Malalties Sistèmiques del VHIR.

Els autoanticossos són molècules del sistema immunitari que ataquen estructures pròpies del cos. Actualment, existeixen diferents tècniques i kits comercials d’anàlisi per detectar-los. Tanmateix, les tècniques comercials actuals tenen limitacions. A més, hi ha molta variabilitat entre els pacients i els tipus d’autoanticossos que presenten, la qual cosa provoca que, en un alt percentatge de pacients, no sigui possible trobar aquests marcadors i sigui més difícil el diagnòstic i seguiment.

Una nova tècnica per a la detecció d'autoanticossos

En l’esclerodèrmia, els pacients desenvolupen autoanticossos que poden reconèixer i atacar complexos ribonucleoproteics (RNP) de les cèl·lules de la mateixa persona. Aquests complexos són estructures formades per proteïnes i molècules d’RNA que permeten dur a terme funcions essencials dins de la cèl·lula.

En aquest estudi, l’equip del VHIR ha utilitzat una nova tècnica, anomenada RIP-Seq, per detectar amb més precisió els RNPs als quals s’uneixen els autoanticossos en pacients amb esclerodèrmia.

Com funciona RIP-Seq?

Aquesta tècnica es divideix en dos passos principals:

1. Immunoprecipitació d’RNA (RNA IP): En aquest pas, es fan servir els sèrums de pacients per capturar els complexos RNP. Si el sèrum conté autoanticossos contra algun d’aquests complexos, s’uneixen als RNP corresponents.
2. Seqüenciació massiva d’RNA: Permet analitzar i identificar amb precisió els RNA dels complexos RNP que s’han obtingut en el primer pas. Així, es genera un mapa exhaustiu dels objectius potencials dels autoanticossos en pacients amb esclerodèrmia.

Aquest segon pas és la principal novetat de la tècnica respecte als mètodes habituals. La identificació de cada RNA generalment es fa per tècniques menys sensibles i exhaustives. “L’ús de la seqüenciació massiva permet analitzar directament l’RNA i identificar-ne la seqüència completa de forma sistemàtica. Ens ofereix molta més sensibilitat i precisió i permet identificar biomarcadors que podrien haver passat desapercebuts amb altres mètodes”, explica Janire Perurena, facultativa del Servei d’Immunologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup d’Immunologia Translacional del VHIR.

Cap a biomarcadors més específics per a l’esclerodèrmia

Com explica el Dr. Roger Colobran, cap del grup d’Immunologia Translacional del VHIR, aquest estudi representa un avenç en el diagnòstic de l’esclerodèrmia, “ja que permet detectar nous autoanticossos que poden tenir valor diagnòstic i pronòstic per als pacients, de forma que es podrà fer un seguiment molt més exhaustiu de més pacients i millorar-ne la supervivència i qualitat de vida”.

De fet, gràcies a la metodologia RIP-Seq, en aquest estudi s’han identificat possibles dianes de nous autoanticossos en esclerodèrmia, que hauran de ser validades en estudis posteriors. Aquests nous autoanticossos poden ser importants per estratificar els pacients i definir el seu pronòstic. En aquesta línia el mateix grup que ha realitzat aquest estudi, va descobrir recentment l’autoanticòs anti-NVL en un subgrup de pacients amb esclerodèrmia que tenen major risc de patir càncer.

L’estudi publicat ara ha comptat amb la col·laboració del grup d’Infecció i Immunitat en el Pacient Pediàtric del VHIR, l’Institut de Parasitologia i Biomedicina López-Neyra (IPBLN-CSIC) de Granada, el Centre d’Investigació Príncipe Felipe (CIPF) i la Universitat de Bath.