Professionals del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, en col·laboració amb el servei d’Al·lergologia de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida), han descrit el primer cas documentat al món de transmissió d’angioedema hereditari associat al gen F12 a través d’un donant d'esperma anònim.

El treball, publicat a la revista científica Frontiers in Immunology, posa de manifest la identificació de diversos casos portadors de la mateixa variant genètica, tots ells concebuts mitjançant tècniques de reproducció assistida a partir d’un únic donant.

La investigació es va iniciar a partir del cas d’una pacient que presentava episodis recurrents d’inflor (angioedema) a la cara i a altres parts del cos sense causa aparent i sense resposta als tractaments antial·lèrgics habituals. Les proves van descartar un origen al·lèrgic i van apuntar a una forma rara d’angioedema hereditari. L’anàlisi genètica va identificar la variant T328K del gen F12, associada a una forma de la malaltia mediada per bradicinina. Aquesta variant és una variant recurrent que causa la malaltia en quasi el 100% dels casos d’angioedema hereditari associat a F12.

En el marc de l’estudi posterior es va detectar la mateixa variant en altres persones concebudes amb l'esperma del mateix donant, mentre que no era present en la línia materna analitzada. Aquesta troballa va fer sospitar que la mutació podia provenir del donant.

Els investigadors van contactar amb la clínica de fertilitat corresponent, que va coordinar l’estudi amb el banc d'esperma. Les proves genètiques van confirmar que el donant era portador heterozigot de la variant T328K del gen F12.

Arran d’aquesta confirmació, la clínica va iniciar un procés de notificació a les dones que havien utilitzat esperma d’aquest donant.

Aquest procediment va permetre identificar altres portadors de la mateixa variant genètica, alguns d’ells actualment sense manifestacions clíniques.

“Des del punt de vista genètic, aquest cas és especialment rellevant perquè demostra com una variant patogènica pot passar desapercebuda en un donant asimptomàtic i transmetre’s a diversos descendents”, explica el Dr. Roger Colobran, cap del grup d’Immunologia Translacional del VHIR.

Una malaltia minoritària amb afectació diferent segons el sexe

L’angioedema hereditari és una malaltia genètica poc freqüent que provoca episodis recurrents d’inflor a la pell, l’aparell digestiu o les vies respiratòries. En alguns casos pot arribar a ser potencialment greu.

Es tracta d’una malaltia genètica dominant, per tant, és suficient amb tenir només una còpia del gen afectada per desenvolupar la malaltia. Tanmateix, té penetrància incompleta i expressivitat variable, és a dir, l’aparició i gravetat dels símptomes no és igual en totes les persones portadores de la mutació.

La forma associada al gen F12 té una característica particular: afecta de manera diferent homes i dones. En homes portadors, la probabilitat de desenvolupar símptomes és molt baixa, mentre que en dones portadores pot arribar al 60–80%, sovint influïda per factors hormonals. Això fa possible que homes completament asimptomàtics transmetin la variant genètica sense saber-ho.

“Per als clínics, és important pensar en aquesta malaltia quan una pacient presenta episodis d’inflor recurrents que no responen al tractament antial·lèrgic convencional, especialment si hi ha una relació amb els estrògens com en el cas de prendre anticonceptius orals o en l’embaràs”, destaca la Dra. Mar Guilarte, facultativa especialista del Servei d’Al·lergologia i coordinadora de Unitat d'Angioedema Hereditari nens i adults (CSUR) de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Malalties Sistèmiques del VHIR.

Implicacions per a la reproducció assistida

Els investigadors destaquen que aquest cas posa de manifest els reptes que plantegen les malalties genètiques dominants amb penetrància incompleta en els programes de donació de gàmetes. Actualment, el cribratge genètic dels donants se centra principalment en malalties infeccioses i en algunes malalties recessives freqüents. Segons els autors, els resultats d’aquest estudi suggereixen que, en determinades regions on aquesta variant és més prevalent, podria valorar-se el cribratge dirigit del gen F12.

L’estudi ha estat liderat pels investigadors Lluís Marquès, Laura Batlle-Masó, Eva Alcoceba, Sílvia Lara, Aina Aguiló, Johana Gil-Serrano, Mar Guilarte i Roger Colobran, professionals de l’Hospital Universitari de Santa Maria, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida) i Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).