A un pati de l’Eixample, hi ha uns jardins que porten el nom d’Elena Maseras. Va ser la primera dona universitària de l’Estat. Va entrar a la Facultat de Medicina a Barcelona l’any 1872. Aleshores, no hi havia cap llei que prohibís les dones estudiar, perquè ningú havia pensat que podien fer quelcom diferent a exercir de mare i esposa. No va ser fàcil. No li van donar permís per fer l’examen de la llicenciatura fins al 1882, el mateix any que un reial decret, aleshores sí, va prohibir a les universitats admetre més dones. Maseras acabaria canviant la medicina per l’ensenyança cansada de la burocràcia que li demanaven per exercir

Cent anys més tard, una altra Elena, la Dra. Elena Carreras començava una carrera com a metgessa a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron que capgiraria el servei d’Obstetrícia i Ginecologia aportant perspectiva de gènere. Per posar la dona en el centre de les cures, humanitzar l’assistència sanitària i introduir la mirada de gènere en la medicina, l’Ajuntament de Barcelona li va fer ahir entrega de la Medalla d’Honor 2023, un guardó que també van rebre Julia Otero i Marina Subirats, en una edició en clau femenina. En una acte al Saló de Cent, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va repartir els premis que van ser creats el 1997 per distingir persones o entitats que contribueixen a desenvolupar la consciència ciutadana i les virtuts dels valors cívics amb la seva experiència professional o social.

“Rebo aquest reconeixent amb molta alegria!”, admet la Dra. Elena Carreras amb els ulls somrients. “Som moltes les que hem treballat per introduir una mirada de gènere a la medicina. Hem fet molta feina d’escoltar i conèixer els cossos de les dones, tradicionalment infradiagnosticades, perquè les malalties s’han estudiat amb un patró masculí. I tenim més reptes, com treballar la inclusió de la perspectiva de gènere en les avaluacions de la salut de les dones a l'atenció primària. Per exemple, hem de tenir en compte les possibles patologies que han patit durant l’embaràs, perquè haver tingut una preeclàmpsia o diabetis gestacional pot augmentar el risc de patir un accident cardiovascular”, explica.

Un equip cohesionat que no deixa de reinventar-se

La Dra Elena Carreras, que avui és cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia, diu que una de les coses que li fa més il·lusió de la seva vida professional és que comença a rebre felicitacions nacionals i internacionals pel seu equip. “Jo he gaudit durant molts anys l’agraïment dels pacients, com a doctora, que és el que ens dona força per seguir" explica. “I quan vaig passar a l’àrea de gestió, tenia por de perdre aquesta part de contacte directe. Però ara veig que el reconeixement de l’equip és més satisfactori que el personal”, diu amb emoció.

En representació de l'equip d'Obstetrícia i Ginecologia, Vanessa Bueno, supervisora de Sala de Parts de l’Hospital de la Dona, i la Dra. Sílvia Arévalo, cap de la Unitat de Medicina Fetal i Cirurgia Fetal, van acompanyar al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona la Dra. Elena Carreras. També hi va assistir Ana Martí, coordinadora d’Atenció i Participació Ciutadana de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. I en representació del Govern estava Mònica Morros, responsable de Relacions Institucionals del departament d'Igualtat i Feminismes. Ramon Escuriet, responsable de Salut Sexual i Reproductiva de CatSalut i de la conselleria de Salut, va excusar la seva absència a darrera hora. També l'acompanyava la seva família. Imprescindible. “He pogut ser mare, criar els meus fills i continuar amb la meva carrera perquè el meu marit i la meva família sempre han estat al meu costat”, reconeix. La Dra. Elena Carreras explica que la seva filla estudia Medicina, ja està al segon curs de Reumatologia. I se li entelen els ulls quan rememora el dia que li va dir que faria Medicina: “Ho recordo perfectament. Entrant a l’ascensor em va dir ‘Mama, vull estudiar Medicina’. El dit em tremolava quan vaig voler pitjar el botó de l’ascensor, és molt emocionant que un fill vulgui fer el mateix que tu”, reflexiona en veu alta.

Abans de continuar explicant els avenços que ha viscut en el vessant mèdic, la Dra. Elena Carreras vol deixar un missatge per a les noies que comencen una carrera professional: “No us feu mala sang pensant que sou males mares i que hauríeu de dedicar més temps als fills. Perquè els fills també valoren les seves mares per la seva professió i per l’espai públic que ocupen. Confieu més en vosaltres i fora culpa”.

La revolució amable

La Dra. Elena Carreras emociona quan rememora els seus anys tenint cura de les dones. “No ha estat fàcil”, admet. Quan va arribar a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron es va trobar un servei amb una cultura molt patriarcal en la qual el metge, perquè la majoria eren homes, deia què s’havia de fer i la pacient obeïa. “Això ha canviat”, explica contenta. “Hem après molt d’escoltar les dones”, admet. “En una consulta és més fàcil dir-li al pacient què ha de fer que donar explicacions, però després d’escoltar moltes dones i buscar espais on professionals i pacients intercanviem punts de vista, ara la dona i la família són el centre de les cures”, diu. “Escoltem quines són les seves preferències, estudiem opcions mèdiques i acabem buscant quina és la millor opció per a la pacient i la família”, segueix. Així és com han nascut projectes com la cesària pro vincle, l’acompanyament de familiars al quiròfan o el pla de part personalitzat, raó per la qual a una sala de part pot sonar Rosalía o Freddy Mercury.

I ara sí, en la part més tècnica destaca quatre fites. La primera el programa de cribratge en l’embaràs. Individualitzar el risc apodera les dones, perquè els hi dona la capacitat de decidir. La segona fita és el cribratge de la preeclàmpsia, patologia associada a la major causa de mortalitat materna. També la introducció del pessari per a la prevenció del part prematur, un anell de silicona que val 40 euros i que hem liderat des de Vall d’Hebron. I, finalment, els avenços en la intervenció quirúrgica de l’espina bífida i altres patologies. Fa 25 anys, perdíem nadons per complicacions a l’embaràs. Però amb la cirurgia prenatal a través de l’úter matern això va canviar.

En el futur té pendent curar l’espina bífida. "Estem començant a fer recerca amb cèl·lules mare", avança. L'altre fita que s'havia proposat ja l'ha aconseguit: tenir un equip punter que continui amb la seva feina quan es jubili.

Del seu lideratge molts en diuen 'femení'. Ella el defineix com un lideratge d’empatia, escoltar i aprendre. Un lideratge amb amor, que tot l’equip de Vall d’Hebron ha fet seu.