La sequera i les altes temperatures, que cada cop es registren durant més mesos de l'any, van provocar 2.155 defuncions més de les esperades a l'Estat l'estiu passat. Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, Vall d'Hebron ha fet una acció comunicativa per tal de conscienciar que el canvi climàtic ja està tenint un impacte en la salut de les persones i les mesures que es poden prendre per mitigar-lo. L'Hospital General, l'Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats i l'Hospital Infantil i de la Dona han acollit plafons informatius per alertar dels efectes que la calor i la falta d'aigua, que agreuja els problemes de contaminació ambiental, està provocant ja en les persones. Al llarg del matí, experts de Vall d'Hebron han estat al peu dels plafons per tal de fer difusió sobre la importància de protegir-se de la calor entre pacients, famílies i professionals.

A l'entrada de l'Edifici Mediterrània del VHIR s'ha instal·lat un plafó per donar a conèixer com el nou edifici de recerca s'ha dissenyat per tal de reduir el seu impacte mediambiental i promoure l'estalvi energètic.

La construcció del Nou Vall d'Hebron, que abraça diversos edificis, no només està orientada a respondre els reptes assistencials del segle XXI, sinó que també respon a criteris de sostenibilitat. El Dia Mundial del Medi Ambient ha tingut com a colofó la I Jornada de Sostenibilitat Ambiental.

"Les persones que tenen malalties de base, sobretot respiratòries i cardiovasculars, experimenten sovint un empitjorament amb les altes temperatures i la falta de pluja", explica la Dra. Maria Jesús Cruz, cap del grup de recerca de Pneumologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i membre de la Comissió de Medi Ambient i Salut de Vall d'Hebron. "La sequera empitjora la contaminació ambiental, ja que l'aire no es neteja i fa que les malalties respiratòries s'agreugin. Les persones que pateixen asma o al·lèrgies relacionades amb el pol·len cada cop tenen símptomes durant més mesos, perquè la pol·linització comença abans i a més el pol·len es manté més en l'aire per la falta de pluja", afegeix el Dr. Xavier Muñoz, del Servei de Pneumologia de Vall d'Hebron i membre de la Comissió de Medi Ambient i Salut de Vall d'Hebron. "Els cops de calor i la deshidratació afecten a tothom però sobretot a les persones més vulnerables, com ara els infants menors de quatre anys, la gent gran i les persones amb malalties cròniques. A més, les altes temperatures presenten molts impactes no tan directes, com ara l'augment de malalties transmissibles", exposa la Dra. Blanca Borràs, facultativa del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia i secretària de la Comissió de Salut i Medi Ambient de Vall d'Hebron. En el conjunt d'Europa, 61.672 morts van estar relacionades amb la calor l'estiu del 2023.

La calor també propicia una major agressivitat i l’augment d’alguns vectors de les malalties, com un repunt d’aquelles que es transmeten per mosquits. “A l’estiu resulta essencial protegir-nos de la calor, en particular beure aigua, evitar l’exposició al sol directe i reduir l’activitat física en les hores crítiques. També és important vigilar l’alimentació i mantenir la casa fresca, en particular les persones que viuen soles”, exposa la Dra. Maria Jesús Cruz. Els símptomes dels cops calor comencen de forma subtil i poden passar desapercebuts: mal de cap, nàusees i vòmits, pell envermellida, calenta i no suada i alteracions de l’estat mental o alteracions del comportament, com ara confusió, irritabilitat o deliri, així com alteracions de consciència o desmai formen part de la simptomatologia.  

La I Jornada de Sostenibilitat Ambiental ha tingut com a convidada Mònica Usart, meteoròloga a RAC1 i RAC105, que ha impartit la xerrada ‘El planeta té febre’, sobre el canvi climàtic. El Dr. Xavier Muñoz ha analitzat l’impacte ambiental i petjada de carboni dels inhaladors juntament amb la Dra. Maria Rosa Gómez, farmacèutica responsable del Servei de Pneumologia de Vall d'Hebron. Per part seva, la Dra. Blanca Borràs ha moderat una taula rodona on han intervingut els responsables de diferents projectes de sostenibilitat que s’estan implementant a l’Hospital: dos projectes del Jo Innovo, ‘No ho llancis, dona-li una segona vida’, d’Inés Pazos, Tècnica en simulació clínica i membre de la Unitat d’Innovació de Vall d’Hebron, i el Contenidor per a la recollida selectiva als carros de cures Tatiana Acero, Supervisora de la Unitat de Cures Intensives han estat objecte de debat. Així mateix, Mª Pau Magaña Alcocer, coordinadora de tècnics de dietètica de Vall d’Hebron, ha reflexionat sobre el malbaratament alimentari i el cas d’èxit de Sodexo també ha estat analitzat. 

La sostenibilitat, essencial en el disseny del nou edifici de recerca 

El nou edifici de recerca que acollirà els investigadors del VHIR ha tingut la reducció de l’impacte ambiental com una qüestió essencial del seu disseny i construcció. Tot començant per la ubicació de l’edifici, orientat al sud i encastat per la seva cara posterior en el vessant de la muntanya, el que li confereix una elevadíssima inèrcia tèrmica i aïllament natural. S’ha apostat a més per la ventilació natural, amb tres patis interiors, la protecció solar i la generació fotovoltaica i la il·luminació natural i els sistemes d’aïllament per promoure l’estalvi energètic. Tots aquests aspectes s’expliquen en un plafó informatiu instal·lat a l’entrada de l’Edifici Mediterrània i que, un cop l’edifici de recerca estigui en funcionament, també es col·locarà a la seva porta. “La projecció dels nous edificis i instal·lacions del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus sempre té en compte criteris mediambientals per tal de reduir la seva petjada, com ara el reciclatge, l’estalvi energètic o l’aïllament tèrmic”, exposa Esther Tomàs, directora d’Infraestructures i Tecnologia i presidenta de la Comissió de Gestió Mediambiental.  

Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient,  Vall d’Hebron també ha creat una nova cartellera de segregació de residus, amb l’objectiu de promoure i facilitar aquesta tasca entre els professionals de Vall d’Hebron. La nova cartellera s’acompanya d’un codi QR que deriva a un article on s’explica la segregació de residus dins el centre d’ajuda de la intranet de Vall d’Hebron.