La Marató 2018 va aconseguir un marcador històric de 15M€ que va fer possible la inversió en recerca més alta feta mai per aquest projecte solidari. Es van finançar 43 projectes que van implicar 96 equips i 600 investigadors i investigadores en la recerca de noves eines de prevenció, diagnòstic i tractaments més eficaços que augmentaran la qualitat i esperança de vida dels pacients. Ara la Fundació n’ha presentat els resultats en l’acte del 25è retorn social de La Marató, celebrat avui a TV3.

L’acte, conduït per la periodista Gemma Nierga, ha comptat amb l’assistència dels 96 equips que van rebre finançament d’aquella Marató i de nombrosos membres de la comunitat científica i de la ciutadania.

El doctor Josep Roma, Investigador/a principal del grup  de recerca de càncer i malalties hematològiques infantils del Vall d'Hebron Institut de Rercerca (VHIR), ha investigat els sarcomes infantils amb l’objectiu d’establir la biòpsia líquida com a nova eina per fer el seguiment acurat dels pacients i anticipar-se a possibles recaigudes, cosa que actualment no es pot fer.

La doctora Anna Genescà, de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en els ponts cromosòmics, unes estructures que es considera que estan molt lligades amb els processos d’origen i progressió dels tumors.

Tots dos investigadors han coincidit a posar en valor la singularitat de La Marató com a font de finançament de la recerca. Per a Genescà, “rebre diners d’aportacions voluntàries fa que el rigor i responsabilitat dels científics sigui encara més gran.” Roma ha afirmat que La Marató és “màgia pura perquè sabem que darrere d’aquest finançament hi ha l’empenta i la solidaritat de tota la societat”.

Gràcies a aquella edició, s’han aconseguit grans avenços que impactaran de manera directa en l'esperança i la qualitat de vida de les persones. Per exemple, molts projectes s’han fixat en les causes i mecanismes de la metàstasi, responsable de més de 90% de les morts en càncer; altres recerques han avaluat, amb resultats molt positius, mètodes de diagnòstic poc invasius com la biòpsia líquida o la ressonància magnètica, que permetran detectar el càncer de forma precoç i fer un seguiment més acurat de l’evolució dels pacients. També són molt destacables les teràpies innovadores que s’han dissenyat en base a la immunoteràpia, la intel·ligència artificial o les nanopartícules i que permetran tractar els pacients de manera més eficient i personalitzada. 

En el transcurs de l’acte, s’han fet diverses tertúlies en què han participat uns quants dels professionals premiats i persones amb càncer que van donar el seu testimoni a La Marató del 2018. Com l'Elisenda Escriche, pacient de càncer de mama, que va cedir la seva imatge per al cartell de La Marató 2018 amb una sèrie d’instantànies que reconstruïen el seu procés amb la malaltia. “Ser la cara de La Marató va ser un orgull i un honor per a mi, i ho tornaria a fer. També vaig sentir la responsabilitat de representar un gran col·lectiu: el de totes les persones que tenen càncer.” Boris Pallarès estava superant un càncer cerebral quan va participar com a testimoni en aquella Marató. “Per mi, els investigadors són superherois invisibles perquè m’han donat una segona oportunitat. No només donen vida, sinó qualitat de vida a les persones.” Pallarès ha declarat que la millor seqüela de la malaltia són “les ganes de viure”.

Durant l’acte també ha intervingut Àngels Ponsa, vicepresidenta del Consell de Govern de la CCMA-3Cat i del Patronat de la Fundació La Marató; Carme Figueras, consellera del Govern de la CCMA-3Cat i vicepresidenta segona del Patronat de la Fundació La Marató;  i Lluís Bernabé, director de la Fundació La Marató de 3Cat.
Carme Figueras ha declarat que “tant La Marató del 2018 com aquest acte d’avui són molt especials per tota la solidaritat que representen i que repercuteix en la recerca en càncer”.

Lluís Bernabé ha agraït la mobilització dels 3 milions de persones que van participar activament en La Marató i van fer possible aquest gran resultat a través d’accions de sensibilització i divulgació al llarg de l’any, com les 5.500 sessions als centres educatius i les 3.500 activitats solidàries arreu del país.

Àngels Ponsa ha expressat que La Marató és una declaració col·lectiva de solidaritat i compromís cívic de tota la ciutadania catalana amb la mirada posada al món perquè la recerca científica i les millores que impulsa són un avenç universal.

Els resultats dels projectes finançats per La Marató 2018 es poden consultar en aquest espai, a partir de les memòries i dels vídeos que han elaborat els mateixos investigadors i les mateixes investigadores dels treballs.