La Marató 2019 va aconseguir un marcador excepcional de 14 M€ que va permetre finançar 41 projectes, duts a terme per 91 equips i 650 investigadors i investigadores, enl’àmbit de la recerca sobre les malalties minoritàries. Entre ells es troben sis projectes liderats o amb la participació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Ara la Fundació n’ha presentat els resultats en l’acte del 26è retorn social de La Marató, celebrat el 19 de juny a TV3. La periodista Marta Boschha conduït la jornada, que ha comptat amb l’assistència dels 91 equips que van rebre finançament d’aquella Marató i de nombrosos membres de la comunitat científica, de pacients i del conjunt de la ciutadania.

En conjunt, la comunitat científica coincideix en afirmar que amb els fons de La Marató 2019 s’han impulsat avenços molt significatius, que han permès crear noves eines de diagnòstic per a una detecció més ràpida de malalties infradiagnosticades, cosa que permet una intervenció més primerenca i per tant, més eficaç. A més, s’ha avançat en l’àmbit de la medicina de precisió, generant teràpies més adaptades a les característiques genètiques i clíniques de cada pacient. Tots aquests avenços, fruit d’una investigació multidisciplinària, es tradueixen en una millora substancial de la qualitat de vida dels pacients, que ofereixen noves esperances i solucions en un àmbit que històricament disposa de poques opcions terapèutiques per als pacients.

Segons els experts, moltes d’aquestes malalties són patologies greus, cròniques i incapacitants, que molt sovint no estan diagnosticades per la complexitat i el desconeixement de la seva existència. El 50% d’aquestes malalties es manifesten en el naixement i tenen un mal pronòstic: un 35% dels pacients no superen el primer any de vida i un 22% no arriben als 15 anys. Un cop diagnosticats, el 40% dels pacients no disposen de tractament o, si en reben, no és l’adequat. Per això, amb l’impuls de La Marató probablement es contribuirà a capgirar aquestes dades.

Entre els projectes del VHIR, es troba un projecte individual i cinc projectes coordinats amb altres centres, un dels quals és liderat per investigadors del VHIR.

Rol de l'apolipoproteïna A-Ib en la síndrome nefròtica idiopàtica (SNI)

Projecte liderat per la Dra. Conxita Jacobs Cachá, investigadora principal del grup de Bioquímica Clínica, Vehiculització de Fàrmacs i Teràpia del VHIR.

Tot i que encara no s’ha pogut establir completament un mètode per detectar l'ApoAIb per espectrometria de masses dirigida, l’equip ha pogut obtenir una cohort molt important de pacients amb SNI en ronyó natiu que permetrà validar el potencial de l'ApoA-Ib com a biomarcador de mal pronòstic en futurs projectes que ja tenim finançats. A banda d'això, s’ha pogut aprofundir en el coneixement d'ApoA-Ib i el seu rol en l’SNI. S’ha descobert, utilitzant organoides de ronyó produïts a partir de cèl·lules pluripotents, que probablement l'ApoA-Ib es trobi en la seva orina pel fet que no és reabsorbida correctament en l'àmbit renal. També s’han trobat diverses proteïnes derivades de sèrum de pacients SNI recidivants que interaccionen amb proApoA-I.

Un cop es validi l’ApoA-Ib com a biomarcador pronòstic de recidiva de la SNI, es podran detectar de forma precoç aquells pacients amb pitjor pronòstic i realitzar accions clíniques preventives.

Desoxiribonucleòsids com a teràpia per als trastorns de la replicació de l'ADN mitocondrial: investigació dels mecanismes terapèutics i ampliació del tractament a les mutacions en POLG i altres gens

Projecte liderat pel Dr. Ramon Martí Serves, cap del grup de Patologia Neuromuscular i Mitocondrial del VHIR, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona – Institut de Biomedicina.

El treball ha permès generar models animals* modificats genèticament per al gen POLG. A més, l’equip ha descobert que la baixa disponibilitat dels dNs i la insuficiència de l’enzim citosòlic dCK són factors determinants que obstaculitzen la teràpia per a casos de dèficit de dGK. A més, l’adaptació del metabolisme dels nucleòtids en els models preclínics de dèficit de dGK anticipen la possibilitat de dissenyar teràpies alternatives als dNs per tractar aquesta malaltia. Finalment, s’ha trobat que ENT1 és un factor determinant de l’efecte de la teràpia amb dNs per al dèficit de TK2, ja que resulta necessari per a l’entrada d’aquests compostos al sistema nerviós central.

Aquest projecte no ha donat lloc a la implementació immediata de cap teràpia en l'àmbit clínic, però farà més fàcil arribar-hi en un termini més curt.

Disseny d'una aproximació integral per a l'estratificació de pacients amb esclerodèrmia que permeti tractar més bé la patologia

Projecte liderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica Hospital Universitari de Bellvitge (IDIBELL). Amb la participació de la Dra. Carmen Pilar Simeón Aznar, adjunta del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigadora principal del grup de Malalties Sistèmiques del VHIR, l’Institut de Parasitologia i Biomedicina López-Neyra de Granada, i l’Institut d’Investigacions Mèdiques Hospital del Mar (IMIM).

El projecte ha desenvolupat un model integral d'estratificació de pacients amb esclerosi sistèmica, i identifica subgrups clínicament rellevants basats en característiques específiques com biomarcadors bioquímics, presència d'autoanticossos i biomarcadors d'imatge. Això ha permès descriure quatre clústers de pacients amb característiques clíniques diferenciades, que ajudarà a proporcionar noves eines per a l'avaluació i el maneig de la malaltia.

Els resultats permetran als clínics identificar pacients d'alt risc de manera precoç, i facilitarà el seguiment específic i les intervencions a temps.

Cap a la millora de l'assistència clínica i la cura de la limfangioliomiomatosi: estudi integrat de biomarcadors i teràpies

Projecte liderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge – Institut Català d’Oncologia (ICO IDIBELL). Amb la participació de la Dra. Berta Sáez Giménez, adjunta del Servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigadora principal del grup de Pneumologia del VHIR, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, el National Institut of Tuberculosis and Lung Diseases de Polònia i la University of Nottingham School of Medicine de Regne Unit.

L’equip ha identificat vies de senyalització que afavoreixen la supervivència i la progressió de les cèl·lules patològiques que causen la limfangioliomiomatosi (LAM). Les molècules clau associades amb l’activitat d’aquestes vies també representen biomarcadors de la malaltia.

A partir de les vies identificades, es proposen teràpies combinades i intervencions dietètiques per millorar el tractament de la LAM. L’ús dels biomarcadors proposats pot facilitar la gestió clínica de la malaltia. Els estudis preclínics en curs proporcionaran l’evidència necessària per traslladar els resultats a aquests escenaris.

Desxifrant els mecanismes de l'autoimmunitat de cèl·lules B específiques de PLA2R a la nefropatia membranosa primària (NMP)

Projecte liderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica Hospital Universitari de Bellvitge (IDIBELL). Amb la participació de la Dra. María José Soler Romeo, cap de secció de Nefrologia Clínica i Diàlisi de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron i co-cap del grup de Nefrologia i Trasplantament Renal del VHIR.

Degut a que la nefropatia membranosa primària és una malaltia rara amb una incidència molt baixa, el reclutament de pacients s’ha allargat més del previst i encara s’estan obtenint mostres addicionals de seguiment dels pacients. Per aquest motiu, els resultats finals del projecte encara no estan disponibles però actualment s’ha pogut establir un nou mètode per detectar anticossos anti-PLA2R en el sèrum de pacients amb NMP en el moment del brot inicial d’una recidiva mitjançant ELISA amb una nova proteïna, així com detectar cèl·lules B circulants i en moll d'os específiques de PLA2R capaces de produir anticossos IgG PLA2R específics mitjançant la tècnica d’ELISPOT B. A més, l’equip ha pogut verificar que els podòcits humans en cultiu expressen PLA2R un cop diferenciats.

Els resultats de l’estudi, si es confirmen, permetran refinar els mètodes de diagnòstic actuals de l’NMP i eventualment dissenyar teràpies personalitzades i dirigides a cada pacient per millorar-ne l’evolució. A més, ajudarà a conèixer els processos immunològics que causen aquesta malaltia minoritària.

Xarxa interhospitalària catalana de variants genètiques per millorar el diagnòstic genètic en malalties rares

Projecte liderat per l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu. Amb la participació de la Dra. Elena García Arumí, investigadora principal del grup de Patologia Neuromuscular i Mitocondrial del VHIR, el Centre de Regulació Genòmica, l’Institut d’Investigació Biomèdica Hospital Universitari de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

L’objectiu del projecte era compartir el coneixement generat en diferents departaments de genètica hospitalaris de Catalunya sobre variants genètiques rares que han detectat per tal de que, quan es detecti una variant rara en un pacient, es podrà consultar la informació que tenen els altres hospitals, fet que ajudarà els professionals a decidir si la variant genètica és rellevant clínicament o no per al pacient en estudi.

En el treball s’han observat una sèrie de reptes tècnics i legals per dur a terme aquest tipus de projectes de compartició de dades genètiques entre centres. Aquests desafiaments han sigut rigorosament estudiats i abordats i s’han assolit solucions amb els respectius departaments de dades dels hospitals.

S’ha descobert que als hospitals de Catalunya hi ha emmagatzemada molta informació genètica d’utilitat per als altres centres i que existeix un equip humà molt disposat a col·laborar i dur a terme iniciatives per a la millora del diagnòstic genètic dels pacients. Es pot establir una xarxa d’interacció i cooperació entre els principals departaments de genètica de centres hospitalaris catalans per automatitzar i millorar la interpretació de variants genètiques.

*Declaració Institucional sobre l’ús d’animals d’investigació