La Fundació Mutua Madrileña ha atorgat les seves XXII Ajudes a la Recerca Mèdica, dotades amb 2,3 milions d’euros, a 23 estudis i assaigs clínics dirigits a la millora dels tractaments mèdics que es desenvoluparan en diferents centres de recerca d’arreu de l’Estat. Un d'aquests ajuts ha estat concedit al Dr. Daniel Alejandro Pacha Vicente, investigador del grup d'Enginyeria tissular musculoesquelètica del VHIR i Coordinador Mèdic de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de Vall d'Hebron, per l'estudi de la seguretat i l'eficàcia en l’ús d’al·loempelts nerviosos descel·lularitzats per a la reparació de lesions nervioses perifèriques de fins a 50 mm de longitud.

Les lesions dels nervis perifèrics són una de les causes més freqüents d’invalidesa permanent en adults. A Europa i als Estats Units es realitzen cada any més de 100.000 intervencions quirúrgiques de nervi perifèric. Moltes d’aquestes lesions es produeixen en l’àmbit laboral i afecten principalment les extremitats superiors. Aquestes lesions poden comportar disfuncions importants, com la pèrdua del control motor, sensorial i autonòmic dels territoris innervats pel nervi afectat, i tenen, a més, un elevat impacte socioeconòmic.

El sistema nerviós perifèric és un sistema complex de fibres nervioses sensitives i motores que connecten amb els òrgans perifèrics. Les lesions per secció d’aquests nervis solen comportar la desconnexió de les fibres nervioses, deixant els òrgans que innerven sense funció, com a conseqüència de la degeneració d’aquestes fibres. Actualment, el trasplantament autòleg és una de les principals opcions terapèutiques, però presenta múltiples inconvenients, com l’augment del temps i la complexitat quirúrgica, l’escassetat de teixit disponible, la possible desigualtat entre la mida de l’empelt i la del nervi receptor, a més de complicacions postoperatòries com ara dolor, pèrdua de sensibilitat, formació d’escares o neuromes.

És difícil calcular el cost exacte que representen aquestes lesions per al sistema de salut, però el nombre de pacients afectats és elevat, i la cronicitat de la majoria dels casos implica que els tractaments siguin necessaris durant un període prolongat o fins i tot indefinit.

Per tant, l’ús d’al·loempelts nerviosos descel·lularitzats procedents de donants cadàver es presenta com una alternativa eficaç per al tractament de lesions de fins a 50 mm, minimitzant els efectes secundaris associats als autoempelts (el rebuig i la necessitat d’immunosupressió en el receptor).