L’Hospital Universitari Vall d’Hebron reforça el seu compromís per abordar una de les epidèmies que afecta la població pediàtrica en el segle XXI, l’obesitat. La Unitat de Tractament de l’Obesitat Infantil amplia enguany el seu dispositiu assistencial amb la incorporació d’un equip de Medicina Física i Rehabilitació, que integra l’activitat física com a part del tractament, i impulsa nous assajos clínics amb fàrmacs de darrera generació per a infants i adolescents. 

Coincidint amb el Dia Mundial de l’Obesitat, un any després de la seva presentació i dos de la seva posada en marxa, la unitat fa balanç i anuncia novetats. En el darrer any, ha realitzat 200 primeres visites, ha passat d’atendre 6 a 9 nous primers casos setmanals i, actualment, fa seguiment actiu a més de 380 infants i adolescents. A la consulta de Vall d’Hebron arriben els casos més greus derivats de l’Atenció Primària o d’altres serveis hospitalaris, cada cop en edats més primerenques i amb una salut emocional fràgil. “Hem millorat molt l’adherència. Abans molts pacients no tornaven després de les primeres visites. Se sentien culpables i desanimats. L’acompanyament psicològic i el fet de no culpabilitzar són clau perquè se sentin millor, acompanyats, i continuïn el tractament”, explica el Dr. Eduard Mogas, cap de la Unitat de Tractament de l’Obesitat Infantil. 

A Catalunya, el 14% dels nens i el 8% de les nenes pateixen obesitat, segons la darrera Enquesta de salut (ESCA 2024). Però la xifra no es reparteix de manera homogènia, va per barris. Entre les famílies de menys recursos, la prevalença arriba al 15%, mentre que en les més afavorides es queda en un 5%. En zones vulnerables, el risc pot arribar a ser fins a vuit vegades superior. Davant aquesta realitat, Vall d’Hebron, més enllà de tractar els casos més greus, assumeix la responsabilitat d’actuar com agent de salut pública en el seu territori i incidir en els hàbits i l’educació que condicionen la salut des de la infància. 

Un abordatge multidisciplinari
La unitat, acreditada com a centre de referència europeu per la Societat Europea d’Estudis contra l’Obesitat (EASO), va arrencar amb un equip format per un pediatra endocrí, una psicòloga i una nutricionista, que fan la primera visita de manera conjunta. Enguany, s’hi ha incorporat una nova endocrina, una infermera de pràctica avançada i l’equip de Medicina Física i Rehabilitació, en el qual formen tàndem la Dra. Imma Donat i la fisioterapeuta Berta Canut. Les visites també s’ofereixen a la tarda per facilitar la conciliació amb l’escola.

“A la primera visita, identifiquem si hi ha sedentarisme o baixa resistència aeròbica. Els infants no haurien de patir limitacions físiques derivades de la seva composició corporal, sigui per excés de greix o falta de força muscular. Si ho detectem, els derivem a l’equip de Medicina Física i Rehabilitació”, apunta el Dr. Eduard Mogas. La metgessa rehabilitadora avalua la condició física. I si detecta debilitat o sedentarisme s’activa un programa presencial o en format de telerehabilitació. “El programa presencial el fem en grups amb sessions setmanals durant tres mesos, on treballem la força i exercicis cardiovasculars”, descriu Berta Canut, fisioterapeuta. “L’objectiu no és només perdre greix, sinó guanyar força, millorar la composició corporal i crear l’hàbit de moure’s”, afegeix. 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana als infants i adolescents fer 60 minuts d’activitat física diària, però només quatre de cada deu compleixen aquesta pauta. “El nostre repte és ajudar-los a substituir les pantalles per moviment i oferir un espai segur on puguin recuperar la confiança corporal, especialment en entorns on les activitats extraescolars suposen una barrera econòmica”, assenyala la Dra. Imma Donat. 

Desculpabilitzar per millorar l’adherència
La unitat treballa amb un model multidisciplinari. El programa d’activitat física s’afegeix als tallers nutricionals i les sessions grupals d’acompanyament psicològic. “L’obesitat no és una qüestió de voluntat individual, és una malaltia crònica, complexa i multifactorial. Els infants i adolescents són víctimes d’un context metabòlic, genètic, ambiental i social que els facilita guanyar greix, alhora que tenen menys eines per gestionar-lo que la població adulta”, insisteix el Dr. Eduard Mogas. Si bé entre un 8 i un 10% dels casos tenen causes genètiques clares, i un percentatge similar es relaciona amb patologies o tractaments mèdics, la resta de casos respon a la combinació d’un alimentació poc saludable i una vida sedentària. 

La intervenció multidisciplinària dona bons resultats. El 35% dels pacients presenta una adherència molt baixa a la dieta mediterrània en arribar a la unitat. Després de la intervenció nutricional i els tallers grupals amb famílies, cap pacient es manté en aquesta franja. “Som capaços de millorar de manera significativa la qualitat nutricional, i també la percepció de qualitat de vida, un avenç clínicament rellevant”, diu el Dr. Eduard Mogas. Els resultats antropomètrics són més discrets, la pèrdua de pes rarament supera el 10%. Tot i això, s’aconsegueix frenar-ne en molts pacients la progressió, un èxit en una malaltia amb metabolisme alterat i gran tendència a cronificar-se.

Fàrmacs com a complement i recerca en marxa
Tant en nens com en adolescents, el tractament farmacològic pot ser una eina complementària. Vall d’Hebron participa en fins a 15 assajos clínics internacionals per avaluar l’eficàcia de la nova generació de fàrmacs, un d’ells en població infantil i adolescent. Properament, es posaran en marxa tres més per aquesta franja d’edat. “El tractament farmacològic està indicat en alguns casos, però és important subratllar que mai funciona per si sol. Ha d’anar acompanyat de canvis d’estil de vida i de suport emocional”, subratlla la Dra. Maria Clemente, cap de la Secció d’Endocrinologia Pediàtrica. La Unitat col·labora estretament amb la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat d’Adults, coordinada per la Dra. Andreea Ciudin, i amb el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), des d’on s’investiguen les causes i mecanismes de l’obesitat per avançar cap a tractaments més personalitzats. 

En paraules de l’equip, la lluita contra l’obesitat infantil no es guanya només amb dietes ni amb balanços calòrics. Es construeix amb una mirada integral, enfocant-se en la salut global, i que entén que cap infant tria el seu context, però sí que pot rebre eines per transformar-lo. En l’edat adulta, mantenint a ratlla l’obesitat es pot reduir fins a un 80% la diabetis tipus 2; una tercera part de les malalties cardiovasculars, i prop d’un 20% dels càncers.