La salut mental dels esportistes és un àmbit encara poc explorat científicament malgrat l'impacte que pot tenir en el seu benestar i rendiment, i els esforços de figures com Simone Biles, Ricky Rubio o Andrés Iniesta per trencar tabús. Amb l'objectiu de millorar-ne la prevenció, la detecció precoç i l'acompanyament, el FC Barcelona i la Fundació Barça han presentat aquest dijous a l'Auditori 1899 de l'Spotify Camp Nou el seu Pla Integral de Salut Mental per a infants, adolescents i adults esportistes, una iniciativa pionera en l'esport europeu que compta amb el suport científic de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.

L’acte de presentació, a l’Auditori 1899 de l’Spotify Camp Nou, ha estat conduït pel president interí del FC Barcelona, Rafael Yuste; el cap dels Serveis Mèdics, Dr. Xavier Corbella, i la directora general de la Fundació FC Barcelona, la Dra. Marta Segú. També ha comptat amb una taula rodona amb la presència dels representants el FC Barcelona, el Dr. Xavier Corbella i la Dra. Marta Segú, el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, i F. Javier Romeo, Espirales Consultoría de Infancia.

La presentació del pla s'ha acompanyat d'una campanya de sensibilització que planteja una pregunta directa: què sabem de la salut mental d'un esportista? A través d'un anunci que recrea una revisió mèdica esportiva, la iniciativa posa de manifest que, mentre la salut física es controla de manera sistemàtica, la salut mental continua sent una dimensió sovint invisible.

El projecte neix per donar resposta a una realitat cada vegada més present en l'esport d'elit, l'impacte dels factors emocionals, psicològics i socials en la salut i el rendiment dels esportistes, amb l’objectiu de contribuir a transformar una cultura que sovint ha associat els problemes de salut mental a un signe de debilitat. La participació de Vall d'Hebron es vehicula a través del Grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR, liderat pel Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, que aportarà suport científic al projecte i impulsarà diverses línies de recerca per identificar els trastorns de salut mental més prevalents en l'àmbit esportiu, estudiar els factors de risc i de protecció associats i desenvolupar eines de detecció precoç que permetin intervenir abans que apareguin problemes més greus.

"Volem impulsar la recerca en la relació entre l'esport i la salut mental, estudiar els factors de resiliència que poden protegir els esportistes davant determinades situacions i desenvolupar eines de cribratge ràpid que permetin detectar quan una persona es troba en situació de risc per poder actuar de manera preventiva", explica el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i líder del grup de recerca.
En una primera fase, el projecte, que també compta amb l’assessorament d’Espirales Consultoría de Infancia, arribarà als més de 700 nens, nenes i adolescents que formen part de l'esport base del FC Barcelona. Els investigadors de Vall d'Hebron treballaran en el desenvolupament d'un test de cribratge que permeti identificar precoçment signes de malestar emocional o factors de vulnerabilitat. Posteriorment, el model es farà extensiu a la resta de categories esportives del Club, inclosos els equips professionals, amb la voluntat que pugui convertir-se en una eina de referència per a altres entitats esportives.

La iniciativa parteix d’una concepció integral de la salut mental, alineada amb els criteris de l’Organització Mundial de la Salut, que la defineix com un estat de benestar global. El pla també posa l’accent en la formació dels professionals del Club, per dotar-los d’eines que permetin reconèixer possibles senyals d’alerta, generar vincles de confiança amb els esportistes que ajudin a l’acompanyament i facilitar la seva derivació als equips especialitzats quan sigui necessari.

Ansietat, pressió competitiva i trastorns de la conducta alimentària
El Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga apunta que els esportistes, especialment durant l'adolescència, poden estar exposats a factors de risc específics, com la pressió competitiva, les expectatives de rendiment per part de les famílies i equips, les lesions, l'exposició pública o l'ús intensiu de les xarxes socials.
A les consultes de Psiquiatria de Vall d'Hebron, els problemes més freqüents que veuen entre els joves esportistes són els trastorns d'ansietat i els trastorns de la conducta alimentària. El Dr. Josep Antoni Ramos Quiroga recomana incorporar estratègies preventives que incloguin una bona educació emocional, espais de confiança per parlar de les dificultats, una comunicació fluida entre esportistes, famílies i entrenadors, hàbits saludables relacionats amb l'alimentació que descarti dietes per aprimar-se, el descans i reduir l'ús de les tecnologies digitals, sobretot, restringir-les en menors de 16 anys.
"És important que els joves disposin d'entorns segurs on puguin expressar com se senten. A nivell familiar, és fonamental generar relacions de confiança i normalitzar que es pugui parlar de salut mental amb la mateixa naturalitat que es parla d'una lesió física", assenyala el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga.

Un compromís estratègic amb impacte global
Amb aquest Pla Integral de Salut Mental, el FC Barcelona es compromet a avaluar de manera periòdica el funcionament del programa i a implementar millores que permetin garantir la protecció i el desenvolupament personal i esportiu dels seus jugadors/es. Així també, el propòsit es generar un impacte positiu en la societat en general, ja que els esportistes d’elit han esdevingut un referent important per als nens, nenes i joves a nivell mundial.
Vall d'Hebron, per la seva part, contribueix a generar evidència científica en un camp emergent i a impulsar un canvi de paradigma que reconeix que el rendiment esportiu i la salut mental són dues dimensions inseparables del benestar dels esportistes.