La Fundació La Marató de 3Cat ha celebrat avui a TV3 l'acte del 27è retorn social de La Marató per presentar els resultats dels projectes de recerca impulsats gràcies als donatius de la ciutadania durant l'edició del 2020, dedicada a la covid-19.

Aquella edició va aconseguir una recaptació excepcional de 13.864.073 €, que va permetre impulsar la primera gran inversió de La Marató en una malaltia infecciosa emergent. La covid-19, causada pel virus de la família dels coronavirus SARS-CoV-2, havia estat identificada pocs mesos abans a la ciutat xinesa de Wuhan i es va estendre ràpidament arreu del món fins a convertir-se en una pandèmia sense precedents recents.

Els recursos obtinguts, a més de la importantíssima sensibilització social que es va difondre, van permetre finançar 36 projectes de recerca que van implicar 98 equips i 850 investigadores i investigadors. L'objectiu era avançar en el coneixement de la malaltia i desenvolupar eines més eficaces per al diagnòstic, el tractament i la prevenció dels seus efectes desoladors.

Entre els projectes finançats, se’n troben vuit projectes liderats o amb participació de Vall d’Hebron:

Monitorització immunològica funcional de la resposta cel·lular T i B específica enfront a la vacuna del virus SARS-COV-2 en pacients trasplantats d'òrgan sòlid (MONIToR)

Projecte liderat pel Dr. Oriol Bestard, cap del Servei de Nefrologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i co-cap del grup de Nefrologia i Trasplantament Renal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). En col·laboració amb el grup de Pneumologia del VHIR i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

L’objectiu del projecte era investigar el grau i la durada de la resposta immune adaptativa específica contra el virus SARS-CoV-2 en diferents grups de pacients trasplantats després de rebre la vacuna contra el virus. S’ha confirmat que els pacients trasplantats presenten respostes més lentes i menys vigoroses enfront a la resposta contra la vacuna si els comparem amb el grup control pel seu estat d’immunosupressió. Tot i això, també s’ha pogut observar que la capacitat de resposta d’aquest pacients enfront a una immunització activa depèn de diferents factors com són l’edat, el temps des de que es va realitzar el transplantament i el tipus de tractament immunosupressor que reben. D’altra banda, també s’ha pogut identificar que hi ha certes respostes funcionals del sistema immune que ens permeten identificar aquells pacients que no responen de manera correcta a la vacunació i que, per tant, es troben amb més risc de tenir una infecció greu per covid-19.

Els resultats permetran identificar més ràpidament aquells pacients que presenten un risc més gran d’infecció greu per covid-19 i, per tant, aporten una nova eina que ajudarà els professionals sanitaris en el camp del trasplantament en la presa de decisions per aconseguir que aquests pacients aconsegueixin una correcta immunització després de la vacunació.

Redirecció de la immunitat innata al pulmó per controlar la COVID-19 (REDINCOV)

Projecte liderat per la Dra. María José Buzón, co-cap del grup de Malalties Infeccioses del VHIR. En col·laboració amb la Universitat Autònoma de Madrid.

Els dos subprojectes han abordat qüestions rellevants sobre la resposta immune innata i adaptativa contra el SARS−CoV−2 en el pulmó i en la sang, la seva associació amb la patologia clínica i la seva influència en la susceptibilitat a la replicació viral.

El primer subprojecte ha identificat diferents components del SARS−CoV−2 que regulen diferencialment la diferenciació dels monòcits en diferents subconjunts als pulmons de pacients amb covid-19 i la seva contribució a una inflamació descontrolada.

A més, el segon subprojecte ha descrit quines cèl·lules són susceptibles a la infecció pel SARS−CoV−2 en el pulmó humà. A més, ha identificat com les cèl·lules immunes innates en el pulmó generen un microambient que disminueix directament la infecció del SARS−CoV−2 a les cèl·lules diana. No obstant això, components directes del SARS− CoV−2, com la proteïna viral spike, incrementen de manera significativa l'entrada de nous virus en els teixits del pulmó.

En el marc del projecte, l’equip de recerca ha identificat inhibidors que poden modular la resposta innata inicial dels monòcits i que podrien ser útils per modular la inflamació en combinació amb immunoteràpies per controlar la covid-19.

Identificació dels factors cel·lulars essencials per a l'entrada del SARS-COV-2 en diferents teixits humans

Projecte liderat per la Dra. Meritxell Genescà, investigadora principal del grup de Malalties Infeccioses del VHIR. En col·laboració amb el Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG).

El projecte pretenia determinar aquells factors cel·lulars que fan que certs tipus de cèl·lules siguin vulnerables a l'entrada del SARS-CoV-2 i definir fins a quin punt les cèl·lules de la mucosa nasal, del parènquima pulmonar, del tracte intestinal i dels ronyons són susceptibles a la infecció a causa d'interaccions moleculars específiques o compartides entre el virus i l’hoste.

S’ha pogut determinar la presència de marcadors, com ACE-2 i TMPRSS2, necessaris perquè es produeixi l’entrada del virus a la cèl·lula hoste en altres teixits diferents del parènquima pulmonar com és el cas de l’intestí i els ronyons. A més, s’ha pogut estudiar quins marcadors expressen les cèl·lules que són susceptibles a la infecció per SARS-CoV-2 en els diferents teixits analitzats amb l’objectiu final de caracteritzar-les com a cèl·lula única.

Noves aproximacions terapèutiques contra la COVID-19

Projecte liderat per la Dra. Matilde E. Lleonart, co-cap del grup de Càncer de Cap i Coll: Recerca Biomèdica en Cèl·lules Mare de Càncer del VHIR. En col·laboració amb l’Institut d’Investigació Sanitària de Santiago (IDIS).

L'objectiu del projecte era descobrir fàrmacs contra la covid-19 que demostressin ser efectius tant en cèl·lules in vitro com en models animals*. Fins ara, s’han pogut descartar les drogues que no són efectives contra la covid-19. Actualment s’està duent a terme una estratègia més completa (més nombre de fàrmacs a la biblioteca inicial de fàrmacs) per trobar-ne un d'efectiu. El projecte encara està actiu i s'espera poder generar algun fàrmac per al tractament de la COVID-19.

La interacció entre els sistemes ACE2 i AXL per predir la gravetat i els resultats de la malaltia COVID-19

Projecte liderat per la Dra. María José Soler, cap de secció de Nefrologia Clínica i Diàlisi de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron i co-cap del grup de Nefrologia i Trasplantament Renal del VHIR. En col·laboració amb l’IDIBAPS i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona CSIC.

L’objectiu de l’equip era caracteritzar la interacció del sistema-renina-angiotensina i el sistema AXL en la covid19. Gràcies a un equip multidisciplinari i col·laboratiu, s’han estudiat els sistemes SRA i GAS6-TAM en diverses cohorts covid-19: a) cohort retrospectiva i b) cohort prospectiva, pacients post-covid-19 que van passar pneumònia i a qui fan un seguiment al Servei de Pneumologia de l'Hospital Vall d'Hebron. De la mateixa manera també es volia estudiar la interacció dels sistemes SRA i AXL en la infecció per pseudovirus SARS-CoV-2 en cèl·lules epitelials pulmonars i renals i la seva importància en la resposta immune innata.

Els resultats preliminars suggereixen que una activitat circulant d’ECA2 elevada i nivells alts de Gas6 estan associats a un pitjor pronòstic de covid-19. En canvi, nivells elevats d'AXL serien beneficiosos per resoldre la malaltia.

SARS-COV-2 i altres virus respiratoris en la infància: diferents enfocaments per definir models predictius per al seu diagnòstic i evolució epidemiológica

Projecte liderat pel Dr. Antoni Soriano, investigador del grup d’Infecció i Immunitat en el Pacient Pediàtric del VHIR. En col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya.

El projecte tenia per objectiu determinar els nous patrons epidemiològics de la covid-19 i altres infeccions virals respiratòries (IVR) per entendre la seva dinàmica i proporcionar models predictius per al seu seguiment i gestió; i construir un perfil clínic, virològic, immunològic i de gravetat dels nens i nenes amb covid-19 per diferenciar-lo d'altres IVR.

S’ha constatat que els efectes de la irrupció del SARS-CoV-2 en la circulació d’altres virus respiratoris no es van circumscriure només a l’impacte directe de les primeres grans onades dels anys 2020 i 2021, sinó que s’estenen a les temporades posteriors, en què encara s’han detectat alteracions significatives en els seus patrons epidèmics típics prepandèmics. Si bé encara no es pot parlar d’una situació estacionària, és a dir, on hàgim assolit uns patrons estables de nou, sí que hem vist que hi estem a prop. Això ha permès que s’hagi recuperat la capacitat predictiva en les onades estacionals de grip i VRS, juntament amb la de covid-19. El projecte ha permès validar els models que presenten una capacitat predictiva més gran i que, juntament amb el sistema de monitoratge que hem desenvolupat, proporcionen unes eines de vigilància epidemiològica més robustes i informatives.

Composició de la microbiota com a predictor de riscos en pacients amb càncer infectats amb el coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2)

Projecte liderat pel Dr. Paolo Nuciforo, cap del grup d’Oncologia Molecular del VHIO. En col·laboració amb l’IDIBELL-Institut Català d’Oncologia (ICO).

El projecte ha investigat els riscos associat sa la COVID-19 segons la composició de la microbiota en pacients amb càncer. Els resultats mostren que existeix un perfil de microbiota diferenciat entre pacients amb i sense COVID-19, especialment quan la malaltia està activa. Aquesta microbiota sembla recuperar-se parcialment un cop la infecció es resol. Així mateix, s'han identificat perfils específics de microbiota capaços d'influir en la gravetat de la infecció per COVID-19. La disminució de comensals intestinals protectors juntament amb l'enriquiment de patògens oportunistes s'acompanya d'un estat hiperinflamatori i una limfodepleció associats amb malaltia greu i una major mortalitat.

En conjunt, aquests resultats suggereixen que una disbiosi intestinal preexistent podria afectar a la detecció immunitària i a les respostes davant infeccions virals i contribuir a una major vulnerabilitat i pitjor pronòstic després de la infecció per SARS-COV-2.

Funció reproductiva masculina en pacients COVID-19

Projecte coordinat per l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). En col·laboració amb l'equip del Dr. Melchor Carbonell, metge del Servei d'Obstetrícia i Medicina Reproductiva de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i investigador del grup de Medicina Materna i Fetal del VHIR, l’Institut de Recerca de l’Institut de Recerca Sant Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Hospital de Barcelona.

En aquest projecte, es volia determinar si la infecció pel virus SARS-CoV-2 té un efecte negatiu sobre els paràmetres seminals i, per tant, sobre la fertilitat masculina a curt i llarg termini. S’ha vist que si la infecció pel virus SARS-CoV-2 té un efecte negatiu sobre els paràmetres seminals i, per tant, sobre la fertilitat masculina a curt i llarg termini.

*Declaració Institucional sobre l’ús d’animals d’investigació