El Dr. Simó Schwartz Jr, cap de grup del http://www.vhir.org/portal1/grup-equip.asp?s=recerca&contentid=186781 CIBBIM Nanomedicina Direccionament i Alliberament Farmacològic del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha liderat un projecte de recerca per dur a terme l'alliberament farmacològic específic d'anticossos dins de cèl.lules mare tumorals, les responsables de mantenir els tumors i produir les metàstasi. En concret, mitjançant micel.les polimèriques han aconseguit que anticossos dirigits contra SMC2 -una proteïna relacionada amb la regulació de la transcripció i la proliferació tumoral- arribessin a l'interior cèl.lula amb èxit, demostrant eficàcia terapèutica. Els resultats s'han publicat a la revista https://www.mdpi.com/1999-4923/12/2/185 Pharmaceutics.Un dels principals problemes a l'hora de tractar el càncer és la capacitat de dirigir compostos terapèutics de manera específica al tumor. Es calcula que de qualsevol fàrmac, aproximadament el 0,1% de la dosi injectada arriba al destí desitjat, mentre que la resta és eliminat pel sistema immunitari o arriba a altres parts del cos, generant importants efectes secundaris, ja que en la majoria de casos, els tractaments no són específic per a les cèl.lules tumorals. "El problema és encara més gran si es volen utilitzar anticossos per a inhibir dianes terapèutiques intracel.lulars per les que no tenim fàrmacs disponibles, sobretot, perquè els anticossos per si sols no tenen capacitat de penetrar dins les cèl.lules", afirma el Dr. Schwartz Jr.El complex SMC2 està relacionat amb la proliferació tumoral i la malignitat del càncer. Diversos estudis han demostrat que una major presència de SMC2 a les cèl.lules es correlaciona amb una major progressió tumoral i augment de la malignitat. Segons el Dr. Schwart Jr "no hi ha cap molècula inhibidora de SMC2 efectiva, però si que es disposa d'anticossos que la poden bloquejar, per tant, la inhibició de SMC2 podia ser una bona estratègia contra el càncer sempre que asseguréssim que els anticossos arribin al nucli i al citoplasma de la cèl.lula per a poder-ho fer. Aquesta proteïna sembla ser especialment rellevant en cèl.lules mare tumorals".Per tal de solucionar aquest problema, els investigadors han desenvolupat unes micel.les polimèriques transportadores d'anticossos que poden penetrar dins les cèl.lules tumorals i alliberar els anticossos al citoplasma. Els anticossos específics identifiquen i bloquegen la funció de SMC2, aconseguint una reducció de la proliferació tumoral i una reducció en el nombre de cèl.lules mare tumorals molt important. Aquests anticossos van encapsulats en una nanopartícula polimèrica, una nanomedicina d'uns 150nm que permet agrupar i protegir aquests anticossos, permetent el seu efecte. El grup del Dr. Schwartz Jr, ha pogut també demostrar que la eficàcia terapèutica del sistema és encara més important en cèl.lules mare tumorals, que són les responsables de la metàstasi i presenten una gran resistència als fàrmacs tradicionals. Una eficàcia que no es veu, quan s'administren directament anticossos contra SMC2, que -sense encapsular- són totalment innocus."Aquest mètode de tractament pot ser el precursor d'una nova forma de generació de fàrmacs, on es poden fer servir encapsulaments d'anticossos per a millorar l'eficàcia i reduir la toxicitat i per tant, aconseguir millors resultats, inhibint dianes intracel.lulars molt importants per a la supervivència dels tumors i contra les quals, no tenim alternativa terapèutica", afirma el Dr. Schwartz Jr. El mateix estudi ha comparat l'eficiència del tractament amb la nanomedicina en relació a fàrmacs comercials freqüentment utilitzats en la pràctica clínica, demostrant millores significatives en els tractaments quan els fàrmacs es co-encapsulaven alhora en les micel.les amb els anticossos. Actualment s'està estudiant també teràpies combinades, on es fan servir els anticossos i les nanopartícules juntament amb altres elements actius.