Un estudi multicèntric coliderat per investigadors del grup de recerca en Patologia Neuromuscular i Mitocondrial del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha demostrat que l'administració de nucleòsids a pacients amb deficiència de TK2 millora les funcions motores i augmenta la supervivència sense provocar efectes secundaris significatius. L'estudi es publica a la revista https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/ana.25506 Annals of Neurology. La timidina quinasa 2 és una proteïna clau en el manteniment de l'ADN mitocondrial. Els mitocondris són responsables de proveir d'energia a les cèl.lules. Quan hi ha un dèficit de TK2 es produeix una quantitat insuficient de les molècules necessàries per a la síntesi de l'ADN mitocondrial, la qual cosa dóna lloc a la malaltia. En la seva forma més severa, el dèficit de TK2 fa que els nens comencin a manifestar els símptomes durant el primer o segon any de vida, sobretot disfunció muscular que va progressant de manera contínua provocant que es perdin les habilitats motores. A mesura que la malaltia s'agreuja arriba a afectar capacitats vitals com la deglució o la musculatura respiratòria, provocant insuficiència respiratòria que és la principal causa de mortalitat en aquests pacients durant la infància. El pronòstic és molt greu en aquests casos, amb una supervivència de menys d'un 25% tres anys després del diagnòstic. Les formes menys severes també provoquen mortalitat prematura en la majoria dels casos.Fa uns anys, l'equip del Dr. Martí, cap del grup de recerca en Patologia Neuromuscular i Mitocondrial del VHIR, va publicar uns articles en què proposaven el tractament d'aquesta i altres malalties similars amb nucleòsids. Aquest estudi s'ha dut a terme seguint els procediments de reclutament de pacients i de tractament recomanats per l'equip del VHIR. Han participat 16 pacients amb miopatia mitocondrial per dèficit de timidina quinasa 2 (TK2). Dotze d'aquests pacients eren de l'Estat espanyol, incloent-hi un pacient tractat a Vall d'Hebron per la Dra. Francina Munell, neuròloga del Servei de Neurologia Pediàtrica. Cinc dels pacients de l'estudi patien la forma més severa de la malaltia."Sota un programa d'ús compassiu, es va administrar oralment els nucleòsids timidina i desoxicitidina a 16 pacients amb deficiència de TK2, observant millores clares tant en les funcions motores com en la supervivència", explica el Dr. Ramon Martí. En tots els pacients tractats, tot el seguiment clínic ha demostrat millores tant en les funcions motores com en altres marcadors objectius de millora, en comparació amb les observacions de l'evolució de la malaltia en l'històric de pacients sense tractament. Tres dels vuit pacients que estaven incapacitats per caminar a l'inici de l'estudi van poder tornar a caminar durant la teràpia, quatre dels cinc pacients que requerien nutrició entèrica van poder interrompre l'ús del tub d'alimentació: dels nou pacients que necessitaven ventilació mecànica, tres van reduir el temps necessari de suport ventilatori i a un altre pacient se'l va poder retirar la traqueostomia i ara és capaç de respirar de forma independent. Finalment, si ens fixem en els cinc pacients d'aquesta cohort que presenten la forma severa de la malaltia, tots ells han millorat clarament i sobreviscut entre quatre i sis anys sota tractament i avui tots ells viuen amb una bona qualitat de vida, mentre que l'històric de pacients sense tractament indica que no arriba al 25% els que sobreviuen més de tres anys després del diagnòstic. Per tant, "aquest estudi demostra una clara eficàcia clínica del tractament amb nucleòsids per a la deficiència de TK2", afirma el Dr. Martí. Assaig clínic a punt de començarEl següent pas d'aquest estudi és la posada en marxa d'assaig clínic que està preparant Modis Therapeutics i en el que participaran altres hospitals de l'Estat espanyol així com d'Estats Units i Israel. Modis Therapeutics, ha produït com a medicaments els mateixos nucleòsids que fins ara utilitzaven els investigadors, és a dir, complint la normativa Good Manufacturing Practices (GMP).Recentment Modis Therapeutics va aixecar una ronda de 30 milions de dòlars per avançar en el desenvolupament d'aquest tractament, anomenat MT1621. Aquesta teràpia va ser desenvolupada pel Dr. Ramon Martí i el Dr. Michio Hirano, de la Universitat de Columbia, i l'any 2016 va ser llicenciada a l'empresa Modis Therapeutics, creada específicament per portar als pacients aquesta teràpia.