El càncer de mama va ser el tumor diagnosticat amb més freqüència el 2020: aquest any es van registrar més de 2,2 milions de casos a tot el món, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut. Malgrat continuar sent la principal causa de mort per tumor a Espanya, gràcies a la detecció precoç i a la millora dels tractaments dels quals disposem entre un 80 i un 85% de les pacients estaran lliures de la malaltia al cap de cinc anys del diagnòstic. És per aquest motiu que malgrat les dificultats derivades de la pandèmia, la recerca clínica i la possibilitat de participar en assajos clínics ha continuat sent una prioritat a Vall d’Hebron: “Al llarg del 2020 hem inclòs a 157 pacients en nous assajos clínics, la qual cosa suposa un 28% de les primeres visites que tenim, un percentatge similar al d'altres anys”, explica la Dra. Cristina Saura, cap de la Unitat de Càncer de Mama de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Càncer de Mama del Vall d’Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).

“El 30% dels diagnòstics de càncer de mama són tumors no palpables, és a dir, que encara no es manifesten clínicament. Els detectem i els diagnostiquem gràcies als programes de detecció precoç i la conscienciació de la població de la importància de realitzar el control mamari”, destaca el Dr. Martín Espinosa, cap de la Unitat de Patologia Mamària de Vall d’Hebron. Detectar la malaltia en un estadi inicial és clau per a un pronòstic favorable, recorda el Dr. Martín Espinosa. “Les dones entre 50 i 70 anys han de realitzar-se una mamografia cada dos anys i si durant la pandèmia no la van realitzar és important que la reclamin en el seu centre de referència”, afegeix.

Una vegada es compta amb un diagnòstic de càncer de mama és important que l'abordatge de la malaltia es realitzi en comitès multidisciplinaris com el que es porta a terme de manera setmanal en la Unitat de Patologia Mamària de Vall d’Hebron: personal de cirurgia, oncologia, radioteràpia, anatomia patològica i cirurgia plàstica, entre altres professionals, treballen de manera coordinada per definir d’entrada el tractament que més li convé a cada pacient. “Fins i tot durant la pandèmia Vall d’Hebron va complir el que estipula el Pla Director d'Oncologia del Departament de Salut, que marca un període inferior als trenta dies des que la pacient consulta amb un nòdul en la mama i l’inici del tractament. La nostra mitjana va ser de vint-i-nou dies”, explica el Dr. Antonio Gil, cap de Ginecologia de Vall d’Hebron i cap de grup de recerca biomèdica en ginecologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Medicina personalitzada i detecció precoç

Amb la condició de millorar les xifres de supervivència del càncer de mama i garantir la millor qualitat de vida per a les pacients, el VHIO centra els seus esforços en la medicina personalitzada i la detecció precoç. “Hem fet un gran esforç per mantenir aquesta activitat de recerca per continuar oferint projectes de recerca i estudis a les nostres pacients”, destaca la Dra. Cristina Saura.

Entre els projectes en marxa destaca PRISMA, que busca identificar i personalitzar l'estimació de desenvolupar un càncer de mama en dones amb una història familiar en la qual hi hagi hagut casos d'aquesta malaltia. “Estem investigant tant causes genètiques com no genètiques que estan relacionades amb el desenvolupament d'aquesta malaltia i que ens permetin quantificar el risc per a cada persona”, explica la Dra. Judith Balmaña, especialista en Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Genètica del Càncer Hereditari del VHIO.

També està en marxa el projecte BRCA-RES, orientat a comprendre millor la malaltia del càncer de mama associada a les mutacions hereditàries dels gens BRCA1 i BRCA2. Per a això s'estan desenvolupant models preclínics derivats de pacients per provar nous medicaments dirigits contra aquestes mutacions i desenvolupar biomarcadors específics per a aquests fàrmacs. “L’objectiu no és un altre que comprendre millor tots els mecanismes darrere d’aquestes mutacions per a saber quins medicaments són els que funcionaran millor i identificar a les pacients que més benefici obtindran d'ells”, afegeix la Dra. Violeta Serra, cap del Grup de Terapèutica Experimental del VHIO, que desenvolupa en el projecte BRCA-RES.

Així mateix, la Dra. Meritxell Bellet, oncòloga mèdica de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del Grup de Càncer de Mama del VHIO, està treballant en el projecte TOTEM, amb el qual es busca desenvolupar una tecnologia que permeti determinar els nivells d'estradiol amb molta més precisió. Aquesta hormona sexual juga un paper fonamental en el creixement dels tumors de mama amb receptors hormonals positius, que és el tipus de càncer de mama més comú. “Si disposem d'un mètode precís, fiable i en temps real de mesurar aquests nivells baixos d'estradiol, serem capaços d'identificar aquest subgrup de manera precoç i, així, prendre decisions de manera activa i ràpida que ajudin a canviar els tractaments i millorar el pronòstic d'aquestes pacients”, resumeix la Dra. Meritxell Bellet.

Per explorar totes les possibilitats que la biòpsia líquida pot oferir en el tractament del càncer de mama, en el VHIO s'està desenvolupant la seroteca, un projecte del Grup de Càncer de Mama que lidera la Dra. Cristina Saura i en el qual dona suport la Dra. Mafalda Oliveira, del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del Grup de Càncer de Mama del VHIO. “Gràcies a aquesta nova eina som capaces de veure les alteracions moleculars de cada tumor per triar el millor tractament, podem monitorar la resposta a aquests tractaments i també estem treballant per a investigar si pot servir-nos per predir de manera precoç les recidives”, exposa la Dra. Cristina Saura.

El VHIR identifica biomarcadors per avaluar el risc de sofrir càncer de mama i una proteïna clau per a evitar la metàstasi

També els investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han realitzat recentment importants avenços en el coneixement del càncer de mama. Un estudi liderat pel grup de Recerca Biomèdica amb Cèl·lules Mare de Càncer del VHIR, que té com a cap a la Dra. Matilde Lleonart, ha identificat un grup de biomarcadors que ajudaria a detectar en dones sanes un risc més elevat de patir càncer de mama. Per millorar la supervivència de les pacients amb càncer de mama invasiu, els investigadors de l’estudi van trobar un conjunt de cinc biomarcadors en sang, coneguts com a microRNAs, que permeten conèixer el risc personalitzat de desenvolupar càncer de mama. Els resultats es van publicar en la revista Frontiers in Oncology i, a més del VHIR, el VHIO, el CAP Vallcarca-Sant Gervasi de Barcelona, l'Institut Oncològic IOB, la Clínica Universitat de Navarra (Madrid) i el CIBER de Càncer (CIBERONC) van participar en l'estudi.

Així mateix, un equip d'investigadors del grup de Patologia Molecular Traslacional del VHIR, encapçalat pel Dr. Santiago Ramón y Cajal, va descriure el paper de la proteïna integrina B3 (ITGB3) en la metàstasi del càncer de mama, en col·laboració amb el CIBER de Càncer (CIBERONC). L'estudi, publicat en Nature Communications, mostra la importància de la integrina B3 en la captació de vesícules per part de les cèl·lules, la qual cosa afavoreix la formació de tumors secundaris en altres òrgans com el pulmó. Un 90% de les morts per càncer de mama es produeixen a causa de metàstasi en altres òrgans com el pulmó, de manera que la proteïna integrina B3 (ITGB3) podria convertir-se en una diana terapèutica per a evitar la formació de metàstasi.

Contribuïm a la recerca amb el Mocador Solidari

Vall d’Hebron també contribueix a finançar la recerca en càncer de mama a través del Mocador Solidari en col·laboració amb Natura, que el posa a la venda a les seves botigues. Amb la compra d'aquest mocador es col·labora a sufragar la beca d'una investigadora en Vall d’Hebron perquè impulsi projectes vinculats amb la recerca per a acabar amb el càncer de la dona, així com una altra beca destinada a crear grups de suport i gestió emocional per a acompanyar a les pacients de càncer de mama. Els mocadors tornen a estar disponibles a les botigues Natura.

En la web Mocador Solidari pots conèixer més detalls de la iniciativa, així com comprar el mocador o fer donatius que ajudin a la lluita contra el càncer de mama.