El responsable de Pneumologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el doctor Ferran Morell, va participar en el Congrés de la Societat Respiratoria Europea (ERS) celebrat a Barcelona del 18 al 22 de setembre. "http://www.itbeganhere.com/firabcn/firanews/CAT/respiracio.html" Més informació " http://www.itbeganhere.com/firabcn/firanews/CAT/respiracio.html"

Els investigadors del VHIR Marina Rigau, Andreas Doll i Jaume Reventós, en col·laboració amb el Dr. Joan Morote, cap del Servei d'Urologia, han desenvolupat un test per millorar la detecció precoç del càncer de pròstata a partir d'una anàlisi d'orina. El test s'ha assajat fins ara en uns dos-cents homes que van acudir a l'hospital amb la sospita que podien tenir càncer de pròstata. En aquest grup de pacients, el test ha estat capaç de distingir amb precisió a aquells que tenen càncer d'aquells que no el tenen, segons informa Jaume Reventós, cap de la unitat d'Investigació Biomèdica de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron.

Un equip d'investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han estudiat la resposta immunològica en els pacients que van requerir ingrés a la UCI per pneumònia greu durant la fase aguda de la grip A. Les conclusions de l’estudi indiquen que, en aquells casos més greus, la fallida de la resposta immunològica és incapaç d’evitar que el virus es segueixi replicant, i això causa un cicle viciós que fa empitjorar l’estat clínic fins a una situació crítica.

La consellera de Salut, Marina Geli, ha inaugurat avui el nou edifici de l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron. En l’acte ha estat acompanyada de Joan Roca, director de Recerca del DIUE, el Dr. Enric Argelagués, director gerent de l’ICS, Natividad Calvente, cap d’àrea de la Direcció de Farmàcia i Productes Sanitaris del Ministeri de Sanitat i Política Social, el Dr. José Luis de Sancho, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. Carles Jaime, vicerector de Projectes Estratègics i de Planificació de la UAB i el Dr. Joan Comella, director de l’Institut de Recerca. Aquest nou edifici, construït amb el suport del P.O. FEDER2007-2013, amplia en 2.500m2 la superfície al servei de la recerca a l’Hospital Vall d’Hebron. Les seves instal·lacions tenen capacitat per acollir a més de 150 investigadors en els seus 16 laboratoris. Es tracta d’infraestructures d’última generació, un pas endavant en l’excel·lència on treballaran grups consolidats, nous grups de recerca i personal de suport. L’Edifici Collserola, situat a la part alta del complex hospitalari, complementa l’Edifici Mediterrània, la seu clàssica de l’Institut de Recerca, i resultarà clau en una època d’expansió en els objectius d’aquest centre. La inauguració coincideix en el temps amb la posada en marxa d’un projecte en el que el VHIR actuarà com a centre coordinador científic de l’Estat espanyol en el consorci europeu EATRIS (Infraestructura Europea d’Investigació Traslacional Avançada en Medicina). L’objectiu d’aquesta xarxa és unir els millors centres europeus d’investigació traslacional en biomedicina per tal de facilitar l’aplicació dels resultats de la recerca al tractament dels malalts. En la pràctica, EATRIS ajudarà a desenvolupar noves vacunes, oferir als pacients serveis de medicina personalitzada, ampliar l’oferta de fàrmacs disponibles al mercat i innovar en teràpies avançades, com ara la teràpia cel·lular i gènica. VHIR, coordinador de 24 centres de recerca espanyols A més del VHIR, en el projecte participen 11 socis científics fundadors,pertanyents a 10 països europeus, amb els seus corresponents socis governamentals. A nivell espanyol, la participació a EATRIS (EATRIS.[ES]), s’ha articulat a través dels 21 hospitals de millor qualitat científica de l’Estat espanyol (entre els que es troben 6 catalans), i tres centres d’investigació bàsica orientada (CNIO, CNIC (de Madrid) i IRB (de Barcelona). Els 24 centres seran coordinats conjuntament pel VHIR i pel seu soci governamental, l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) del Ministerio de Ciencia e Innovación. Ambdues organitzacions són socis fundadors d’EATRIS des de 2008, moment des del qual el VHIR ha participat molt activament en les fases preliminars del projecte, que serviran com a model d’implementació d’altres centres EATRIS a l’Estat espanyol. Els primers projectes pilots tindran lloc en el període 2011-2012. "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/Collserola_20100922_premsa.pdf" Més informació

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) lideren un estudi que mostra dades epidemiològiques sobre les causes i les conseqüències de l’abandonament del tractament amb antiagregants plaquetars després de la col·locació d’un stent alliberador de fàrmacs o farmacoactiu. Degut a la gravetat dels efectes de suspendre el tractament i a la manca d’informació que existeix sobre els motius d’aquesta suspensió, la Unitat d’Epidemiologia de l’Àrea del Cor de l’Hospital de la Vall d’Hebron, sota la direcció de Dr. Ignacio Ferreira, ha realitzat un estudi on s’ha volgut analitzar les causes per detectar el problema i cercar solucions. L’estudi ha estat publicat aquesta setmana a la revista Circulation.

Un projecte coordinat pel Dr. Manuel Comabella, membre del grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i en el qual participa Rana Moubarak, membre del grup de Recerca de Senyalització cel·lular i apoptosi, ha rebut un important ajut de la prestigiosa Fundación Alicia Koplowitz. El projecte, titulat com a ‘Estudio de la heterogeneidad en la susceptibilidad a la muerte celular por apoptosis en pacientes con esclerosis múltiple: Búsqueda de dianas terapéuticas’, haurà d’executar-se en el termini màxim de dos anys des de l’octubre de 2010, rebrà un ajut de 75.000 euros.

El laboratori de Recerca Neurovascular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descobert algunes variants genètiques que, per una banda, suposen un indicador de resposta al tractament de l’ictus com a marcador i, de l’altra, s’associen a un major risc de patir aquesta malaltia. Aquests resultats són fruit d’una llarga trajectòria de més de 5 anys durant els quals s’han focalitzat esforços en el camp de la genètica en relació a l’ictus. Els factors de risc com la hipertensió, la diabetis, el colesterol i el tabaquisme tenen una importància cabdal i no s’ha de baixar la guàrdia, però cal anar més enllà, doncs aquests factors no expliquen tots els casos d’ictus. La majoria d’aquests factors no expliquen per què uns pacients es recuperen millor i uns, pitjor, per què uns tornen a fer un ictus i altres no, o per què uns pacients responen millor que els altres al tractament. Per tant, cal trobar noves respostes. Aquest grup d’investigadors, pioner i líder a l’Estat espanyol d’una de les línies més fructíferes en el binomi ictus i genètica, ha realitzat recentment múltiples avenços en aquesta àrea que s’han concretat en diverses publicacions científiques (veure arxiu adjunt).

La Dra. Laura Audí, investigadora de la unitat d’Endicronologia Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), dóna el seu punt de vista sobre la intersexualitat. Fa anys, s'assignava un sexe al nadó que, a la llarga, podia resultar erroni. Ara, gràcies als avenços dels estudis genètics, morfològics i hormonals s'aconsegueix determinar-lo amb més seguretat i fiabilitat.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han aconseguit establir clares relacions entre diferents patrons de personalitat de pacients amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i els subtipus de trastorn que aquests pacients pateixen. Els resultats d’aquest estudi, publicats a la revista Psicothema tenen una gran utilitat clínica. D’una bandahan servit per validar els subgrups de TDAH dels quals es parla d’un temps ençà i, d’altra banda, permet orientar, de manera diferent, el tractament psicològic de suport que s’aconsella a aquests pacients, en funció del subgrup al qual pertanyen.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) lideren un estudi sense precedents que demostra que és possible modificar la composició de la flora intestinal trasplantant-la i que els canvis generats es mantenen, més enllà del que era imaginable, fins a tres mesos després del trasplantament. La possibilitat de validar tractaments que puguin fer variacions en la composició de la flora suposaria un abans i un després en aquelles malalties en les quals hi ha evidència científica de què la flora intestinal juga un paper determinant. Aquesta investigació, publicada avui a la revista Genome Research, estableix que és possible la introducció de noves espècies en la flora intestinal habitual simplement ingerint-les i postula que no és necessari eliminar prèviament part de la flora existent mitjançant antibiòtics, com es creia.