La Unitat de Recerca Biomèdica i d’Oncologia Translacional i Pediàtrica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) liderada pel Dr. Jaume Reventós, ha guanyat el premi 'Mejores Ideas de la sanidad 2011' que organitza Diario Médico en l'apartat de recerca i farmacologia per la identificació de 20 gens implicats en el desenvolupament càncer d'endometri que ajuden al seu diagnòstic.El Dr. Reventós i el seu equip, així com el Dr. Antonio Gil-Moreno, del Servei de Ginecologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, van recollir el premi en una cerimònia que va tenir lloc el 7 de novembre al Teatre Nacional de Catalunya.La troballa d’aquests marcadors moleculars, que va ser publicada a la revista International Journal of Cancer, permet establir un nou mètode de diagnòstic poc invasiu i altament sensible en la detecció d’aquest tipus de càncer.Aquests resultats són importants perquè fins avui no s'havien trobat marcadors moleculars vinculats al càncer d'endometri. Gràcies a la identificació d'aquests gens, s’han establert les bases per al desenvolupament d’un test de detecció de càncer d’endometri eficaç, poc invasiu, altament fiable i amb el que, a més, el propi ginecòleg pot obtenir la mostra ambulatòriament sense requerir l’entorn hospitalari.D'altra banda, la història en forma de còmic, 'Què té l'avi?', elaborada per Mercè Boada, directora de la Fundació ACE i cap del grup d'Alzheimer del VHIR, va guanyar un dels premis en l'apartat de solidaritat i mecenatge. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2011&num=64&mv1=5&mv2=3&Idioma=ca" + Informació

Divendres 4 de novembre ha tingut lloc a l'Edifici Collserola del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) la reunió inicial dels membres del projecte 'Alteracions moleculars relacionades amb la progressió tumoral en el càncer d’endometri'.Amb aquesta trobada s'ha posat en marxa de manera oficial un programa de la Unitat de Recerca Biomèdica i Oncologia Translacional i Pediàtrica del VHIR, amb el Dr. Jaume Reventós com a coordinador, al que se li va adjudicar un ajut d'1.200.000 euros per part de la Fundació Científica de l'Asociación Española Contra el Cáncer (AECC).A més del Dr. Reventós i el seu grup del VHIR, també participen en el projecte i han assistit a la reunió el Dr. Xavier Matias-Guiu, investigador del Grup Estable i director de l'IRB Lleida i el seu equip, a més dels caps de grups clínics de l'Hospital Universitari Vall’d’Hebron, membres del Complex Hospitalari Universitari de Santiago de Compostel·la, caps de grups laboratori de l'IRB, Hospital Santa Creu i Sant Pau, Hospital de Santiago de Compostel·la i la Fundació MD Anderson Internacional. "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?Idioma=ca&mv1=5&mv2=3&mh1=0&mh2=0&mh3=0&mh4=0&ms=0&any=2011&num=246" + Informació

La Dra. Mercè Boada, directora de la Fundació ACE i responsable del grup d'Alzheimer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), participa en 'Futbol, un refugi en el record, un reportatge del programa 'Informen Robinson' de Canal Plus, en el qual es descobreix que el futbol també pot servir com a teràpia per als malalts d'Alzheimer. En l'any internacional d'aquesta malaltia, la Dra. Boada analitza com els pacients, persones que no saben el dia en el qual viuen o què han menjat avui, comparteixen els seus records amb el futbol.

Metges i investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron han aconseguit solucionar un greu cas de mielomeningocele durant la gestació, en una nena que havia estat diagnosticada d’aquesta severa malformació abans que naixés, mitjançant un excepcional procediment quirúrgic intrauterí. Es tracta de la primera vegada que es realitza una intervenció d’aquestes característiques a Catalunya, en aplicar-se una cirurgia fetal oberta mínimament agressiva per al fetus per un cas d’extrema gravetat com és el mielomeningocele o espina bífida, un desordre congènit que afecta el sistema nerviós central i que, en vida, produeix paràlisi de les extremitats inferiors amb dificultat o incapacitat per caminar, així com incontinència d’esfínters. A més, és la primera vegada que es realitza aquesta intervenció amb una tècnica pionera al món, que ha estat ideada i desenvolupada en conills i ovelles al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Un estudi coordinat des del grup de recerca Neurovascular del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) intenta determinar, per primera vegada, quina és la freqüència en la que existeixen els ictus silents, és a dir, els que passen desapercebuts i sense manifestacions clíniques, en la població mediterrània. Els ictus o infarts cerebrals són un dels grans problemes de salut pública dels països occidentals i de Catalunya i Espanya en particular. Quan un pacient té un ictus, augmenta molt el risc de patir-ne un segon i, és en aquest moment en què comença a prendre medicació per intentar evitar que això succeeixi. Conèixer en quin ordre de magnitud hi ha ictus que no es detecten, determinar quina és la població de risc de patir-los i com poder-los detectar implicaria poder incidir directament sobre la prevenció del segon ictus i ben segur en molts casos poder-lo evitar.Un dels problemes més greus dels neuròlegs es prevenir la recurrència de l'ictus. S’estima que, després d'un primer episodi d'ictus, entre un 6 i un 12% dels pacients presenten un segon ictus en el primer any i fins el 30%, durant els següents 5 anys. Es focalitzen molts esforços en la prevenció d’aquest segon ictus. Però, què passa quan es pateix un ictus i no se n’és conscient? Si no se sap que s’ha patit un ictus, no es pot fer cap tractament ni prendre cap mesura preventiva i, aleshores, es multiplica per 3 la possibilitat de patir un segon ictus -aquest si, probablement amb manifestacions de gravetat- i per 5 la possibilitat de patir algun tipus de demència. Quan un pacient ingressa en un Hospital afectat per un ictus, en un elevat percentatge de les proves d’imatge que se li realitzen (RMN, TAC’s,etc.) apareixen lesions antigues compatibles amb ictus previs. A vegades els pacients no refereixen haver-ne patit cap. Aquest fet, que no és anecdòtic, ha posat sobre avís als especialistes, en primer lloc els alerta que aquests ictus silents succeeixen i ho fan amb freqüència i en segon lloc, de la pèrdua d’oportunitat que aquests pacients tenen de poder fer un tractament adequat i que possiblement els hi hagués evitat aquesta greu patologia.

La Fundació Leo Messi, juntament amb l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital Universitari Sant Joan de Déu i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, amb el suport de la Fundació Ànima, estan col·laborant per a què pediatres argentins vinguin a Catalunya a formar-se com a especialistes en oncologia, hematologia pediàtrica i altres subespecialitats pediàtriques als tres centres sanitaris. És mitjançant un programa de formació que es desenvolupa durant diversos mesos i que pretén ampliar els coneixements dels metges argentins en aquests tres hospitals de referència a nivell nacional i internacional. Els metges tenen l’oportunitat de seguir la pràctica clínica i d’adquirir coneixements sobre pediatria oncològica, sobre els trasplantaments de progenitors hematopoètics i el maneig dels pacients que els requereixen, i també sobre altres subespecialitats pediàtriques: malalties infeccioses i immunitàries, endocrinologia, gastroenterologia, neurologia, i errors congènits del metabolisme, en són algunes.L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és centre de referència nacional per a totes les especialitats pediàtriques i, en concret, el càncer i les malalties hematològiques de la infància. La seva llarga experiència i dotació tecnològica li permeten oferir una atenció integral al pacient i a la seva família, cobrint tots els tractaments, incloent el trasplantament de progenitors hematopoètics. Els 1.000 trasplants realitzats fins ara el situen com el centre de més casuística i experiència de l’Estat. Les tasses de supervivència s’equiparen a centres internacionals d’excel·lència.Com a centre de referència internacional, realitza la seva tasca clínica, investigadora i docent en coordinació amb les Societats científiquesinternacionals (SIOP, EBMT, CIBMTR) i nacionals (SEHOP, Pethema) així com amb els centres hospitalaris de més prestigi internacional.Destaca la seva líniea de recerca traslacional en càncer infantil i malalties hematològiques del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) que en el temps ha contribuït amb els seus projectes, a un millor diagnòstic, pronòstic, tractament i control d’aquestes malalties.Gràcies a la col·laboració de la Fundació Leo Messi dos metges especialistes en Hematologia i Oncologia Pediàtrica procedents de l’Hospital Víctor J. Vilela de Rosario (Argentina) han finalitzat una estància formativa en el àmbit del trasplantament de progenitors hematopoètics infantil, que continuarà amb la incorporació de nous especialistes.

L'equip de la Dra. Matilde Lleonart de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha descobert com petites cadenes de material genètic juguen un paper important en la immortalitat cel·lular i, per tant, actuar sobre elles podria tenir conseqüències en els avenços de la lluita contra el càncer. Aquestes cadenes de material genètic, anomenades microRNAs i de funció, fins fa poc, gairebé desconeguda, són capaces de regular l'expressió d'altres gens. La caracterització de microRNAs terapèutics obre una via per eradicar els processos malignes ja que el bloqueig de la seva funció podria induir la senescència de les cèl·lules tumorals. Fruit d'aquest estudi, finançat per la Fundación BBVA, és una revisió publicada en Medicinal Research Reviews on es recullen les conclusions sobre aquests microRNA.El grup de recerca d'Oncologia i Patologia Molecular del VHIR treballa des de fa anys en l'estudi de l'envelliment de les cèl·lules i la immortalitat cel·lular. La característica que fa que les cèl·lules tumorals siguin tan nocives és precisament aquesta capacitat immortal, ja que no envelleixen ni s’autoeliminen, contràriament al comportament de les cèl·lules sanes. Aquesta immortalitat de les cèl·lules cancerígenes fa que els tumors creixin sense control i siguin tan malignes. És per això que un dels grans reptes d'aquest grup ha estat identificar microRNAs que fan possible aquesta immortalitat per tal d’estudiar després mecanismes que 'desactivin' aquesta eterna joventut i converteixin així les cèl·lules malignes en mortals. Aquesta és també una de les bases d'alguns tractaments antitumorals, que estan centrats en la inducció cel·lular de senescència, és a dir, que pretenen induir l'envelliment cel·lular a fi de què l’organisme pugui eliminar aquestes cèl·lules que són metabòlicament actives però incapaces de dividir-se.

El Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEM-Cat) ha estat elegit per la Plataforma Europea d’Esclerosi Múltiple com un dels centres participants en el projecte EUReMS, el registre europeu de pacients d’esclerosi múltiple. El neuròleg Jaume Sastre Garriga i la metge especialista en medicina preventiva Susana Otero, membres del CEM-Cat i del grup de neuroimmunologia clínica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) seran els encarregats de desenvolupar el projecte al CEM-Cat.S'estima que al món hi ha 2,5 milions de persones afectades d’esclerosi múltiple, una quarta part dels quals viuen a Europa. El Registre Europeu d'Esclerosi Múltiple (EUReMS), que té com a objectiu recopilar dades comparables i fiables sobre l'esclerosi múltiple a Europa, pretén cobrir algunes de les llacunes en la comprensió i tractament d’aquesta patologia. La Plataforma Europea d'Esclerosi Múltiple (EMSP, en les seves sigles en anglès), una organització que agrupa associacions d'esclerosi múltiple de 34 països, està coordinant el projecte EUReMS, dut a terme per un equip multidisciplinar de metges, investigadors dels camps de la informàtica i l’estadística i grups de pacients d’arreu d’Europa.La Comissió Europea ha proporcionat prop d’un milió d’euros per tirar endavant el projecte EUReMS en els propers 3 anys. L’objectiu és que el juny de 2014, EUReMS hagi reunit dades dels registres nacionals de 10 països diferents a través de la col·laboració de diversos grups d’experts, entre els quals es troba el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya. El repte a llarg termini és proporcionar un registre de tots els països europeus, incloent aquells que actualment no compten amb bases de dades. La informació detallada de pacients i de la incidència de la malaltia a cada regió podria proporcionar nous coneixements sobre les causes i la història de la malaltia. EUReMS pretén que la recollida d’informació clínica pugui proporcionar, a mig-llarg termini, dades independents a gran escala sobre la seguretat i l’eficàcia comparada dels fàrmacs.

Aquest dijous 20 d'octubre té lloc a Santiago de Compostel·la el primer fòrum de trasplantament en cures intensives, amb la presència dels principals experts dels 7 principals hospitals espanyols amb activitat en l'àrea de trasplantaments.El fòrum de trasplantaments en cures intensives, organitzat pel Dr. Jordi Rello, responsable del grup de recerca clínica i innovació en pneumònia i sepsis (CRIPS) del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), està acreditat pel Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias (CIBERES).Aquest fòrum neix amb la intenció d'engegar iniciatives d'interès científic i convertir-se en fòrum de discussió dels problemes que sorgeixen en la cura de pacients trasplantats durant el període postoperatori en les unitats de vigilància intensiva. En la seva primera edició se centra en el trasplantament pulmonar i compte amb la presència del Dr. Marcos Restrepo, neumòleg del Veterans Medical Center de San Antonio, Texas, USA, que presenta l'experiència americana i revisa les complicacions infeccioses del trasplantament pulmonar a la UCI.Durant la reunió es mostraran els resultats d'un projecte de recerca col·laboratiu, i el Dr. Rello presentarà propostes per a engegar, almenys, dos projectes cooperatius d'investigació en trasplantament de pulmó a la UCI. “La insuficiència respiratòria aguda del trasplantament pulmonar es pot deure a disfunció primària de l'empelt, a rebuig humoral, a rebuig cel·lular o a infeccions pulmonars. Volem identificar biomarcadors que permetin diferenciar aquestes condicions i optimitzar el tractament antibiòtic, antifúngic i immunosupresor”, assegura el Dr. Rello, qui afegeix que tenen l'objectiu de desenvolupar un projecte d'investigació per a millorar les condicions dels pulmons en els donants i poder reduir les llistes d'espera. Durant el fòrum, Joan Ramon Masclans, del grup CRIPS del VHIR, ha presentat els objectius docents dels residents en TOC, i Judit Sacanell, del mateix grup, els resultats inicials d'una enquesta sobre diferències en el postoperatori en els 7 centres participants.Les ponències es publicaran en forma d'articles de revisió en una sèrie en Medicina Intensiva.

El Dr. Manuel Roig, cap de secció de Neurologia pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i membre del grup de neurologia infantil del Vall d’Hebron Institut de recerca (VHIR), acaba de publicar el llibre ‘Oromotor Disorders in Childhood’ (Editors: Manuel Roig-Quilis & Lindsay Pennington), un text monogràfic pioner sobre aquesta patologia a la infància al que han contribuït especialistes clínics i bàsics internacionals de prestigi. El sistema oromotor és un dels sistemes fisiològics més complexes dels humans. Les malalties del sistema oromotor (OMD) són un grup de malalties cròniques que afecten principalment als estímuls sensorials, sistemes de motor i de la organització relacionats amb el moviment de la succió, masticació, deglució, articulació de la parla i la comunicació no verbal. Els nens que pateixen OMD no són molts, però mereixen una especial consideració ja que el seu tractament és complex degut a les diverses disciplines de salut involucrades, la duració perllongada i variable i la important quantitat de recursos que requereix el seu tractament.