El Dr. Joan-Ramon Laporte, cap del grup de Farmacologia clínica del VHIR i responsable de l’Institut Català de Farmacologia, dóna la seva opinió sobre els fàrmacs, i altres reflexions a TV3 i La Vanguardia.

Aquest dimarts 19 d’octubre ha tingut lloc l’acte d’inauguració de l’escultura ‘Vida i creació’, obra de l’artista Ramon Cuello, encarregada amb motiu de la posada en marxa de l’Edifici Collserola. La descoberta de l’escultura, a l’exterior de l’entrada principal de l’Edifici Collserola, ha precedit als discursos del gerent de l’hospital, el Dr. José Luis de Sancho, l’autor i el crític d’art Josep Maria Cadena, que han donat la seva visió de l’obra, i per concloure, el director de l’Institut de Recerca, el Dr. Joan Comella.

El Dr. Joan X. Comella , director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) va participar en un debat sobre la medicina del futur a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL), on va oferir la visió de la recerca traslacional. El programa Angles, moderat pel periodista Jordi Sacristán, va comptar també amb Albert Jovell, director de la Fundació Josep Laporte, Jordi Villà i Freixa investigador en Biomedicina Informàtica de la UPF, i Karla Islas, periodista de Diario Médico.

L’equip de la UCI de l’Hospital de la Vall d’Hebron i del grup de Recerca de Sèpsia i infecció respiratòria greu del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb el Dr. Jordi Rello al capdavant, han presentat importants novetats al Congrés Europeu de cures intensives (ESICM) que ha tingut lloc aquests dies a Barcelona amb la participació de més de 6.000 intensivistes. A més del Dr. Rello, Mercedes Palomar, Joan Ramon Masclans, Oriol Roca i altres destacats intensivistes de Vall D´Hebron han donat conferències sobre novetats en el tractament de malalts de la UCI. Aquest equip ha constatat el seu pes específic en l’especialitat en ser el grup europeu que ha presentat més comunicacions a l’European Society of Intensive Care Medicine (ESICM), una referència de l’especialitat. Tant el seu equip de recerca, com molts altres investigadors, s’han beneficiat del registre europeu dels casos del virus de la grip A (H1N1), del qual va ser coordinador Dr. Rello, investigador CIBERES que va liderar l’àmbit de les cures intensives durant el període més intens d’aquesta pandèmia. El registre ha permès poder recopilar informació i dissenyar estudis dels que ara comencen a poder-ne analitzar els resultats. Aquest resultats, ben segur, donaran una valuosa informació i experiència per a futures epidèmies causades per virus similars o inclús per la pròpia grip estacional.

L'Institut de Salut Carlos III promou des del 2008 el projecte de Consorci de Suport a la Investigació Biomèdica en Xarxa (Caiber) com a plataforma d'assaigs clínics. El Caiber ja ha aconseguit incloure als quaranta centres sanitaris més potents i competitius del país, establir marcs de cooperació amb les comunitats autònomes, centres d'investigació, indústria farmacèutica i plataformes i infraestructures europees d'assaigs clínics. Des de Catalunya, la comunitat líder en investigació clínica, i des d'un centre de referència com l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, que en els últims anys ha participat en el 25% de tots els assaigs clínics aprovats a Espanya, el projecte Caiber planteja un escenari nou i esperançador.

EATRIS presenta el seu concepte d'infraestructura a la conferència "De la Investigació Bàsica a la Innovació Medica".

L'empresa catalana especialista en solucions tecnològiques Ilimit Comunicacions ha aconseguit una subvenció d’ACC1Ó per dur a terme juntament amb l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona (VHIR) el projecte de R+D relacionat amb les tecnologies de la informació (TI) aplicades al sector sanitari. Aquesta subvenció, que rep cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER en el marc del Programa Operatiu de Competitivitat Regional i Ocupació de Catalunya 2007-2013, permetrà dur a terme el projecte d’1 milió d'euros que consisteix en millorar la comunicació entre els metges d'atenció primària (CAP) i els metges especialistes mitjançant dispositius de comunicació, el tractament i gestió de la informació amb tècniques de semàntica, intel·ligència artificial i eines 2.0, etc.

El Dr. Luis Cabero, responsable de Medicina Materna i fetal del Vall d'Hebron Institut de Recerca, dóna la seva opinió sobre el Premi Nobel de Medicina 2010 per a Robert G. Edwards, el pare de la fecundació 'in vitro'. "És un merescut reconeixement al treball d'Edwards, que no només va realitzar els avenços en procreació i que li han valgut el Nobel, sinó que en va obrir a més una nova via d'investigació dels elements que controlen els primers processos del desenvolupament embrionari, un fet de capital rellevància en tots els avenços que s'han produït posteriorment, com el control de malalties en la implantació, el creixement retardat. Fins i tot es comencen a entreveure processos immunològics que controlen aquests mecanismes i l'embrió posterior".

Investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) presenten els resultats d’un estudi que explica com la presència d’uns cúmuls anormals de proteïnes a l’interior de les cèl·lules nervioses s’associa a la mort neuronal en els malalts de Parkinson. Aquesta investigació planteja també, a nivell experimental, una nova estratègia terapèutica que es podria aplicar potencialment, tot i que no de manera immediata, al tractament d’aquesta malaltia, actualment incurable.

Tractar d'identificar precoçment el grup de pacients que presenten major risc de rebuig subclínic de l'empelt és un dels reptes per millorar els resultats després d'un trasplantament, i per això es busquen marcadors predictores útils. La proteïna MBL (Mannose Binding Lectin) es perfila com un d'aquests biomarcadores, de manera que els pacients amb nivells baixos de MBL presenten més risc de rebuig subclínic i inflamació de l'empelt. Aquest ha estat l'objecte de la conferència de Daniel Serón, cap del Servei de Nefrologia de l'Hospital Vall d'Hebrón, de Barcelona, en el II Simposi d'Avenços en Immunologia Traslacional del Trasplantament, celebrat a Oviedo, i en la qual es va referir també a la immunitat innata i al mal crònic de l'empelt.