“El que més em motiva és contribuir a que la gent pugui viure amb el mínim patiment possible”Podries explicar què estàs investigant actualment? En el nostre grup investiguem els mecanismes de la mort neuronal. Volem saber per què moren les "http://www.vhir.org/salapremsa/mitjans/mitjans_detall.asp?any=2012&num=38&mv1=5&mv2=1&Idioma=ca&titol=Reprodueixen%20en%20el%20laboratori" neurones dopaminèrgiques en la malaltia de Parkinson i poder desenvolupar una estratègia per aturar la malaltia. Jo estic especialitzat en els models animals.Explica’ns què acostumes a fer un dia qualsevol de treball al teu laboratori.Depèn molt del dia. Ara faig sobretot experimentació in vivo en models animals. També molta microscòpia (moltes hores al microscopi comptant neurones!) i evidentment llegir molt. És imprescindible estar al dia del que s’està publicant o del què la gent està fent... És una combinació d’aquestes dues coses, de la part més de llegir i de dissenyar experiments, amb la part de feina experimental.Què és el que més t’agrada de la teva professió?El que em motiva és l’aplicació en pacients perquè la gent pugui viure amb el mínim patiment possible i que una malaltia no trunqui ni la seva felicitat ni la seva vida. A més, crec que el cervell és l’òrgan rei, és el que realment ens defineix com a persones, i aquest és el motiu pel qual m’agrada tant la investigació en neurociències. El nostre “Jo” és el nostre cervell, és on s’entrellacen aspectes filosòfics i biològics. Per això, preservar l’activitat intel·lectual d’una persona és molt important. I el que menys?El que menys m’agrada és el fet d’haver de treballar en espais tancats, ja que a mi m’agrada molt estar a l’aire lliure. Tot i que tenim sort que a l’estabulari hi ha grans finestres i pots mirar el cel. La teva major satisfacció com a investigador va ser quan...La satisfacció és molt simple, de vegades. En vaig tenint... Per exemple, el sol fet d’acabar una sèrie d’experiments, que de vegades poden ser molt llargs, i que generen uns resultats sòlids. Això ja genera satisfacció! I tant de bo quedin moltes satisfaccions per venir! Ara mateix estem en un projecte que possiblement podrà produir un canvi de paradigma important. Què sents davant d’un gran descobriment científic?Jo m’emociono molt! M’emociona tot el que estigui vinculat amb ampliar el coneixement, no només de recerca biomèdica. Encara que sigui una notícia sobre que s’ha descobert un nou satèl·lit d’un planeta ... tots els investigadors som curiosos de mena!És certa aquella dita que diu que la paciència és la mare de la ciència?Totalment, i jo sóc molt impacient. Cal molta paciència. Si no en tens, has d’entrenar-la, ja que si t’agrada obtenir els resultats de manera ràpida, de vegades pot ser una tortura! L’única manera d’obtenir resultats és tenint paciència.En temps de crisi, perquè s’ha de mantenir i impulsar la inversió en recerca biomèdica?Si volem un model de país basat en el coneixement, està clar que s’ha d’invertir en recerca, però s’ha de buscar un sistema sostenible. En temps de crisi s’ha de prioritzar i concentrar els esforços de finançament en la recerca que té una repercussió directa en la societat, com la recerca biomèdica, i que sigui d’excel·lència. En general, la recerca que es fa a Catalunya i concretament al VHIR, ho és d’excel·lent. Explica’ns un exemple del teu grup de recerca que demostri que la investigació d’excel·lència té aplicacions directes per a la salut dels pacients.Directa no, però espero que aviat sí. Estem en un punt prometedor i segurament aviat es podrà veure una traducció de la nostra recerca a la clínica. Nosaltres hem contribuït a entendre molt més la malaltia de Parkinson, ja que, ara per ara, no hi ha tractament per aturar-la. Per què t’agrada treballar al VHIR?Un dels motius és que té uns equipaments molt competents al servei de l’investigador: l’estabulari, els serveis científico-tècnics... A més, els grups de recerca del VHIR són de molta qualitat i això ens beneficia a tots. És molt important poder interaccionar amb els diferents grups, perquè posant en comú diferents punts de vista, vas més enllà. També és molt important tenir l’hospital al costat per tenir més translacionalitat i tenir mostres pels biomarcadors.