Les cèl·lules del cor d’una persona adulta moren de forma diferent de les altres, ja que no tenen les molècules que desencadenen l’apoptosi (mort cel·lular controlada) i, en canvi, en produeixen d’altres (com una proteïna anomenada EndoG) que són les que els provoquen la mort al descontrolar-se en una situació d’estrès. Aquesta investigació té una gran transcendència per buscar mecanismes que ajudin a evitar les insuficiències cardíaques que pateixen la majoria de les persones que han tingut un infart. També explica per què han fracassat la majoria dels tractaments experimentals aplicats durant els últims anys a tot el món per frenar les lesions del miocardi (el teixit muscular del cor), alhora que obre el camí per dissenyar nous tractaments que puguin ser eficaços.Es tracta dels resultats d'una investigació pionera en l'àmbit mundial que va en contra de les tesis científiques predominants durant l'última dècada sobre els mecanismes de mort del múscul cardíac. En aquesta investigació han participat la Universitat de Lleida i el grup investigador de senyalització cel·lular i apoptosi de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, format per Daniel Sanchis, Marta Llovera, Junmei Ye, Maria Cardona, Jisheng Zhang i Nuria Bahi, així com l'exprofessor de la UdL i actual director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Joan Comella, i Xavier Cañas, del Parc Científic de Barcelona.

La consellera de Salut, Marina Geli, l’alcalde d Barcelona, Jordi Hereu, i el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), el Dr. José Luis de Sancho, van presentar el 22 de novembre un protocol signat pel Departament de Salut i l’Ajuntament de Barcelona que possibilitarà, des d’ara i fins 2020, la transformació, evolució i creixement de l’HUVH. El primer pas i objecte exclusiu del protocol seran 35.000 metres quadrats per ús sanitari als terrenys de la Teixonera, que ajudaran a esponjar i millorar l’atenció als ciutadans i la comoditat al recinte hospitalari. L’ampliació no comportarà un trasllat de seu, sinó un augment de les instal·lacions actuals.Durant la presentació del protocol la consellera va explicar que en el terreny dedicat a la recerca es contempla que al 2020 ha de passar dels actuals 5.770 a més de 38.000 metres quadrats, la gran majoria d’ells ubicats en l’entorn de la part alta de l’hospital, en els terrenys del solar de Maria Auxiliadora i les instal·lacions del voltant. Aquest increment tan important s’emmarca en el projecte de construcció del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i del desenvolupament del Parc de Recerca Biosanitària, impulsat des del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i que serà una realitat en els propers anys.

Tot i que el nombre de casos és mínim, entre l’1 i el 2%, els implants subcutanis poden provocar una reacció tardana. Per evitar aquests casos, la Sociedad Española de Medicina y Cirugía Cosmética (SEMCC) va encarregar al Dr. Jaume Alijotas, responsable del grup de recerca bàsica en envelliment, biomaterials i nanotecnologia del VHIR, que estudiés els casos amb problemes per tal de poder identificar-los, tractar-los i posar les bases per evitar-los. Com a resultat d’aquesta investigació ara s’està en disposició de desenvolupar un test per identificar qui té predisposició genètica a tenir complicacions.

Coincidint amb la reunió anual de la Sociedad Española de Neurología, s’ha presentat l’obra ‘Neurorreparación y rehabilitación tras el ictus’, coordinada pel Dr. Joan Montaner, director del Laboratori d’Investigació Neurovascular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i amb l’assessorament de les doctores Inma Bori i Carmen Martínez, del Servei de Rehabilitació del Vall d’Hebron.L’obra, quart títol de la col·lecció ‘Avances en Patología Neurovascular’, aborda la situació actual i el futur de la neurorreparació i rehabilitació després de l’ictus. La publicació ha comptat amb la col·laboració d’autors de diverses especialitats, com ara neuropsicòlegs experts en rehabilitació neurocognitiva i psiquiatres, rehabilitadors, neuròlegs, neurofisiòlegs i neurocientífics de reconegut prestigi internacional, que han sabut condensar la complexitat de cadascun dels capítols i apropar als lectors l’actualitat de la neurorreparació i rehabilitació de l’ictus. "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/2012/19112012_Neurorreparacion.pdf" Més informació

L’Associació d’ensinistrament de gossos ADCAN va organitzar el passat 3 d’octubre a Viñayo (Lleó) una cursa benèfica, anomenada ‘Los Calderones’, amb l’objectiu de recollir fons per afavorir la lluita contra el càncer infantil. Els beneficis de les donacions seran destinats al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i en concret a la recerca que porta a terme l’equip del Dr. Sánchez de Toledo, cap del servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtrica. La cursa benèfica ‘Los Calderones’, que consta de categoria pedestre, canicross i infantil, és una iniciativa organitzada per Luis Alberto Barriguín Alonso, responsable d’ADCAN, i es caracteritza per recórrer els terrenys de muntanya característics d’aquesta zona lleonesa. ADCAN té la intenció de donar continuïtat a la cursa benèfica.Recentment, Luis Alberto Barriguín, acompanyat de Juan Fernández, també membre d’ADCAN, van visitar el Servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtrica amb el Dr. Sánchez de Toledo, i el laboratori de Recerca Traslacional i Oncologia Pediàtrica del VHIR amb el Dr. Josep Roma, per veure com les donacions de persones i entitats com la seva es transformen en millores pels nens ingressats i per les seves famílies, així com també com ajuden a la recerca en el càncer que afecta als nens.

El 2 i 3 de desembre va tenir lloc la 4a Jornada Científica del VHIR a la Sala d’Actes del Pavelló Docent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH). En aquesta ocasió han estat seleccionats més de 50 treballs de recerca que van ser presentats pels seus autors des del dia 2 a les 9 del matí. En l’edició d’aquest any s'han incorporat per primera vegada els treballs dels residents, que acompanyaven a les presentacions dels investigadors predoctorals i postdoctorals. El guanyador de la categoria de predoctorals ha estat Rocco Mazzolini, del grup de recerca del CIBBIM - Nanomedicina Oncologia molecular pel títol 'Myo1a has tumor supressor activity in intestinal tumors'. El segon premi de la mateixa categoria ha estat atorgat a Alba González, del grup d'expressió gènica i càncer amb el títol 'Study of the role of Runx1 in Gliobastoma'.En l'apartat de residents, la guanyadora ha estat Purificación Pérez, del grup de sèpsia i infecció respiratòria greu amb el títol 'Altos flujos de gas en pacientes con insuficiencia cardíaca estable'.El guanyador dels postdoctorals ha estat Nicolás Fissolo, del grup de neuroimmunologia clínica amb el títol 'El tratamiento con vacunas de ADN que codifican para MOG previene y mejora la encefalomielitis autoinmune experimental'.Al final de les presentacions, el dia 3 a les 12, va tenir lloc la 14a Conferència Anual del HUVH. El convidat d’aquesta edició era el Prof. Michel Ovize, Director de la Unitat de Cardioprotecció de l’Institut national de la santé et de la recherche médicale (INSERM). "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/02122010_4_jornada_cientifica.pdf" Programa 4a Jornada Científica VHIR "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/02122010_4_jornada_cientifica.pdf" "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/02122010_14_conferencia_anual.pdf" Programa 14a Conferència Anual "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/02122010_4_jornada_cientifica.pdf" "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/programa_4_jornada_cientifica.pdf" "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/poster_A4_14_conferencia_anual.pdf" "http://www.vhir.org/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/Fotosconfjor.pdf" Fotos Jornada i Conferència "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/pdf/Fotosconfjor.pdf" "http://youtu.be/4rmj5RvyC-k" Video de la Jornada "http://www.ir.vhebron.net/easyweb_irvh/Portals/0/VIDEOS/14Conferencia/video1.html"

Investigadors del VHIR han presentat recentment dos estudis relacionats amb la Patologia Ocupacional Respiratòria coincidint amb la celebració a Barcelona del 14è curs que organitza el Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El primer d’ells fa referència a l'asma ocupacional, que és una malaltia que desenvolupen aquelles persones que a la feina es veuen exposades a diferents substàncies que poden ser nocives com els isocianats (producte químic que contenen les pintures), persulfats (producte químic que contenen els productes per decolorar el cabell) o les farines. Segons diversos estudis, el percentatge de pacients amb asma ocupacional està entre el 5% i el 15% de les persones que pateixen asma. Si tenim en compte que la prevalença de l’asma se situa entre el 6% i el 10% de la població, podem considerar que el nombre de persones amb asma ocupacional és elevat.Un estudi del Servei de Pneumologia de l’HUVH, en el que ha participat el Dr. Xavier Muñoz, del grup de recerca en Pneumologia del VHIR, revela que el 5% dels perruquers de Barcelona podria desenvolupar asma ocupacional causada per l’exposició als productes que utilitzen. Segons l’estudi, fet entre 1.350 perruquers de la capital catalana, un 70% dels pacients diagnosticats en aquest col·lectiu de treballadors abandona la feina després del diagnòstic. D’aquests, un 40% empitjora la seva funció pulmonar i la resta o millora o es manté. Els que continuen treballant empitjoren, en la seva majoria, la seva funció pulmonar.El segon estudi destacat al curs de patologia ocupacional respiratòria destaca com l’exposició baixa però recorrent a determinats agents, com les plomes d’au presents als edredons, podria ser la causa de molts dels casos de fibrosis pulmonar que fins ara es consideren desconeguts. La investigació, que coordina el Dr. Ferran Morell, cap del grup de recercan en Pneumologia del VHIR, i on també participa la Dra. Ana Villar, del mateix grup, s’ha realitzat a partir de les dades de 360 pacients amb malaltia pulmonar intersticial, dels quals 60 tenien el diagnòstic de fibrosis pulmonar idiopàtica i en 19 d’ells es va trobar evidència que el procés patològic estava associat a l’exposició baixa però repetida d’aquest agent.

Investigadors de la Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) publiquen els resultats de dos estudis recents que aporten llum sobre la importància de la genètica en la malaltia d’Alzheimer. Un dels estudis explica com l’existència de factors genètics determina les diferències individuals en la resposta davant l’exposició als estrògens. L’altre estudi remarca com el gen CALMH1 sembla estar relacionat amb l’edat d’aparició de la malaltia. Totes aquestes noves troballes, publicades recentment a la revista Neurobiology of Aging i Journal of Alzheimer’s Disease respectivament, posicionen la investigació de l’Alzheimer en termes que fan pensar que estem a les portes d’estratègies fàrmaco-genòmiques per a l’abordatge d’aquesta malaltia. Tot i que encara és prematur pensar en tractaments d’aquestes característiques, sembla clar que les diferències genètiques seran la clau amb relació al risc, l’evolució i les diferències individuals i de gènere que es detecten en relació amb aquestes variables en aquesta malaltia, lladre de records.

Els Drs. J. Sahuquillo, A. Garnacho, i la Dra. M. A. Poca, de la Unitat de Recerca de Neurotramatologia i Neurocirurgia (UNINN) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) organitzen el XIV Simposi de Monitorització i Tractament del Pacient Neurocrític (PIC 2010), que tindrà lloc al Hotel Alimara de Barcelona del 16 al 20 de novembre de 2010.El Simposi, i els corresponents cursos pre-Simposi, apleguen diferents especialistes interessats en un objectiu comú: conèixer millor la fisiopatologia i millorar el tractament de diferents patologies neurològiques agudes com els traumatismes cranioencefàlics (TCE), l’hemorràgia subaracnoidea i les lesiones isquèmiques. No obstant, el protagonista indubtable d’aquests cursos és cada any el que es considera avui en dia com l’epidèmia de la gent jove, els TCE greus. "http://www.vhir.org/Global/pdf/noticies/Programa_PIC2010.pdf" Més informació "http://www.neurotrauma.com" http://www.neurotrauma.com

El Dr. Joan Montaner, responsable del grup de Malalties Neurovasculars al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), és un dels protagonistes de llibre ‘La recerca a Catalunya en primera persona’, publicat des de la Direcció General de Recerca. La publicació pretén acostar el món dels investigadors i les investigadores, i el seu dia a dia, als estudiants universitaris per tal que s’engresquin a fer de la recerca la seva professió i passió. En el llibre, el Dr. Montaner assegura que “cal entendre millor les malalties per tal de diagnosticar-les millor, curar-les i prevenir-ne l’aparició, ja que aquest enteniment només s’aconsegueix mitjançant la investigació”. Respecte a la salut de la recerca a Catalunya, l’investigador del VHIR subratlla que “ara hi ha gent que parla de coopetition (cooperative competition), que és tot un món nou en el treball conjunt de la recerca, ja que el més habitual és treballar amb un altre grup per compartir moltes coses, per bé que, alhora, n’ets un competidor”. En relació a la vida familiar, el cap de Malalties Neurovasculars del VHIR explica que “tinc dues filles i noto que la recerca consumeix molt de temps. Crec que ho porto bé i que la nostra cultura mediterrània ens ajuda a investigar de forma no tan absorbent com en altres països. Als Estats Units sempre em deien que els sorprenia fins a quin punt som capaços de publicar, fer bona recerca i, a més, fer vacances!”.