La Fundació ”la Caixa” va organitzar el dijous 27 d’abril un Debat CaixaResearch per conèixer l’estat de la recerca actual sobre la malaltia de Parkinson. A l’esdeveniment hi va participar el Dr. Miquel Vila, cap del grup de Malalties Neurodegeneratives del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i professor ICREA acompanyat de Guglielmo Foffani, investigador i coordinador científic al Centre Integral de Neurociències (HM CINAC) i Salvador Ventura, professor i director del grup de recerca de Plegament de Proteïnes i Malalties Conformacionals de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (IBB-UAB).

Tots aquests investigadors, que reben el suport de la Fundació ”la Caixa” per desenvolupar els seus projectes de recerca d’aquesta malaltia, van comparatir els seus coneixements sobre la malaltia de Parkinson, el segon trastorn neurodegeneratiu més comú després de l’Alzheimer, que afecta més de 8 milions de persones al món i que avui dia no té cura. El Parkinson també és la malaltia neurològica la freqüència de la qual està augmentant més ràpidament —el nombre de casos s’ha duplicat els últims 25 anys—, una tendència que seguirà creixent a causa de l’envelliment de la població.

Aquesta afecció s’associa a símptomes motors, com ara la lentitud de moviments, els tremolors, la rigidesa i el desequilibri, però també a una àmplia varietat de complicacions no motores, com el deteriorament cognitiu, els trastorns mentals i de la son, i el dolor i les alteracions sensorials. Nombroses persones amb la malaltia de Parkinson també desenvolupen demència durant el transcurs de la malaltia.

Actualment, els tractaments disponibles milloren els símptomes motors de les persones afectades, especialment en les etapes inicials. No obstant això, perden eficàcia a mesura que la malaltia avança, motiu pel qual investigadors de tot el món intenten desenvolupar tractaments que previnguin la malaltia o, com a mínim, n’alenteixin el progrés.
Una de les grans dificultats a l’hora de tractar aquesta malaltia és el desconeixement de les seves causes. Darrere d’aquest trastorn crònic i degeneratiu sembla que hi ha una complexa interacció entre factors genètics (la genètica representa només el 10 % dels casos), ambientals i derivats de l’envelliment de l’organisme. A més, també cal tenir en compte que ens trobem davant la malaltia neurològica que està augmentant més, de manera que els últims 25 anys els casos s’han arribat a duplicar.

Una de les coses que se saben fins ara de la malaltia és que es desenvolupa quan les neurones que produeixen dopamina (neurones dopaminèrgiques), situades en una regió del cervell denominada substància negra, comencen a acumular un pigment fosc (neuromelanina) fins que degeneren i moren. No obstant això, tot i que s’ha vinculat amb alteracions en diferents processos cel·lulars, encara es desconeix la causa d’aquest procés de neurodegeneració.
En un projecte reconegut per la Michael J. Fox Foundation com un dels avenços més destacats dins de l’àmbit, l’equip del doctor Miquel Vila al VHIR ha generat ratolins de laboratori que produeixen una neuromelanina semblant a la que s’acumula als cervells humans envellits, per tal de poder estudiar com afecta l’acumulació progressiva de neuromelanina al funcionament i a la supervivència de les neurones. L’objectiu és trobar noves teràpies que eliminin o frenin l’acumulació de neuromelanina per poder atenuar o fins i tot prevenir la malaltia.

Encara es desconeix la causa del procés de neurodegeneració, però la hipòtesi més estesa indica que la malaltia progressa des del sistema nerviós perifèric fins al cervell, passant per la substància negra i estenent-se, en les etapes avançades, fins al còrtex cerebral. Tanmateix, l’equip del doctor Foffani a HM CINAC investiga una nova teoria que suggereix que el còrtex cerebral té un paper important en l’origen de la patologia. Els resultats obtinguts fins ara evidencien una alteració cortical primerenca, la qual cosa obre la porta a la detecció precoç del Parkinson i a la possibilitat terapèutica d’actuar sobre el còrtex, per exemple a través de tècniques de neuromodulació no invasiva, a fi de modificar la progressió de la malaltia.

D’altra banda, el desconeixement de les bases moleculars de la malaltia ha limitat significativament el desenvolupament de fàrmacs. Se sap que es tracta d’una malaltia relacionada amb l’agregació d’una proteïna anomenada alfasinucleïna a les neurones dopaminèrgiques, cosa que en provoca la degeneració i mort. El grup de recerca liderat pel doctor Ventura ha descobert una sèrie de molècules que tenen el potencial d’atacar els estadis inicials de la malaltia i d’aturar o alentir-ne la progressió gràcies a la seva capacitat d’inhibir, bloquejar o disgregar els agregats tòxics de l’alfa-sinucleïna, que són els que causen aquesta progressió. Això podria conduir al desenvolupament de tractaments innovadors contra el declivi neurodegeneratiu.