El dijous 25 de maig s'ha celebrat la jornada "Reptes en trasplantament i donacions: cerca de solucions innovadores", un acte impulsat per l’eCORE Teràpies i Intervencions avançades, Nanomedicina, Trasplantaments i Donacions (AVANT) del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) amb l'objectiu de posar en comú les diferents línies d'investigació actuals sobre el món dels trasplantaments i les donacions per així obrir noves possibilitats de col·laboració. Aquesta sinergia entre professionals es busca en dos eixos: el translacional, que cobreix de la recerca més bàsica a la pràctica mèdica assistencial; i el multidisciplinari, incloent-hi matèries tan diverses com la teràpia cel·lular i la intel·ligència artificial.

La Dra. Begoña Benito, directora del VHIR, ha inaugurat la jornada recordant que al Campus de Vall d’Hebron “tenim grans professionals en recerca bàsica i també grans líders en medicina clínica” i els ha animat a "apropar-se per enfrontar-se junts als grans reptes que suposen els trasplantaments". També han participat en la benvinguda el Dr. Antonio Roman, director assistencial de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, i la Dra. Susana Goméz, investigadora principal del grup de Pneumologia del VHIR i adjunta de coordinació de l'eCORE AVANT.

El Research Transplant Center com a oportunitat per fomentar la recerca translacional

L'acte ha tingut tres parts diferenciades. La primera ha constat de dues conferències que han presentat el Research Transplant Center, que neix amb l’objectiu d’augmentar la disponibilitat i la qualitat dels òrgans i teixits donats, així com millorar els procediments de trasplantament i optimitzar el monitoratge del pacient. De cara a la recerca, és una oportunitat per assolir una millor col·laboració translacional de tots els especialistes implicats en el procés, des dels investigadors de recerca bàsica als professionals directament implicats en l'assistència als pacients. Pel que respecta a la part assistencial, es planteja concentrar tots els pacients que han rebut un trasplantament en una planta comuna en comptes de dividir-los per l'òrgan afectat.

El primer ponent ha estat Oriol Bestard, cap del grup de recerca Nefrologia i Trasplantament Renal del VHIR i cap del Servei de Nefrologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, que ha presentat el nou sistema d'organització i ha explicat com es tracta d’un canvi de filosofia, “s’ha de considerar el trasplantament com una malaltia transversal, de fet més del 70% de tots els pacients reben el mateix còctel de medicaments immunosupressors”.

El doctor ha definit dos grans reptes pels pròxims anys: millorar el funcionament a llarg termini dels immunosupressors per reduir les altres taxes de rebuig crònic i reduir les llistes d’espera. En aquest últim punt ha destacat les teràpies cel·lulars i la investigació genètica per aconseguir més solucions sense haver de dependre de les donacions post-mortem. 

Seguidament, ha parlat el Dr. Alberto Sandiumenge, cap del grup de recerca en Donació i Trasplantament d'Òrgans, Teixits i Cèl·lules del VHIR i coordinador de Trasplantaments de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. L'objectiu del grup del Dr. Sandiumenge és “Aconseguir que el màxim nombre de persones es benefici d’aquest gran acte de generositat i solidaritat que és una donació d’òrgans, teixits o cèl·lules.” Recorda que “Actualment el trasplantament no satisfà més del 10% de les necessitats mundials actuals.”

En aquest sentit, ha presentat diversos projectes actuals entre els quals en destaquem tres. Els dos primers són una col·laboració amb el centre tecnològic Leitat i ReadyCell i finançament del Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya. Es tracten de 3DLiver, amb l'objectiu de crear models hepàtics 3D que funcionin com a kits innovadors llestos per utilitzar per a proves de drogues; i el projecte MPS-LOC que té com a objectiu desenvolupar sistemes Liver-on-chip que combinin microfluids, impressió 3D, cèl·lules hepàtiques derivades d'humans i biotintes derivades de fetge per substituir l'ús de models animals en el descobriment de fàrmacs. Per altra banda, també ha explicat un projecte conjunt al grup de Nanomedicina i el Banc de Sang i Teixits que pretén avaluar l'efecte i la seguretat d'un tractament basat en nanopartícules d'òxid de ceri (CeO2NPs) en la preservació de còrnies.

En la segona part, a càrrec del Dr. Miguel Chillón, coordinador de l'eCORE AVANT i cap del grup de recerca en Teràpia Gènica al Sistema Nerviós del VHIR, s'ha fet una breu presentació de què és l'eCORE AVANT i quins són els seus objectius. El Dr. Chillón ha fet un repàs del funcionament d'aquest nou espai col·laboratiu de recerca format per 25 grups de recerca. L'eCORE es dividirà en tres HUBs s de recerca, un dels quals estarà dedicat el 100% als trasplantaments i donacions, l'objectiu de la qual és aconseguir nous avenços que puguin estar ràpidament disponibles per als pacients que els necessiten.

La importància de la investigació multidisciplinària

La tercera part de l'acte ha estat una taula rodona en què s'ha demostrat que persones de disciplines molt diferents tenen coses a aportar en el món dels trasplantaments i donacions. La Dra. Anna Serrano investigadora de l'institut de Recerca Biomèdica ha explicat les oportunitats que s'ofereixen des de la teràpia cel·lular. La Dra. Gemma Piella de la Universitat Pompeu Fabra ha parlat d'un dels temes més de moda actualment, la intel·ligència artificial, i com es pot aplicar en aquest camp. Una altra innovació tecnològica amb gran potencial són els organoides, miniòrgans tridimensionals desenvolupats in vitro, que han estat presentats per la Dra. Ana Pardo del Institute for Lung Health (ILH). Finalment el Dr. Victor F. Puntes, cap del grup de Nanopartícules Farmacocinètiques del VHIR, que ha explicat es proposen solucions des de la Nanomedicina.

Un campus líder en trasplantaments

L'Hospital Universitari Vall d'Hebron és l'únic centre a Catalunya que compta amb programes de trasplantament d'adults i d'infants. Aquest fet li permet liderar any rere any la xifra de trasplantaments anuals, per exemple el 2022, se'n van fer un total de 363 d'òrgans sòlid, el número més alt assolit mai per un hospital català.
Vall d'Hebron també és líder en innovació com demostren fites com el primer trasplantament pulmonar completament robòtic del món amb una nova via d'accés o ser el primer centre europeu que fa un assaig clínic fase III d'un nou tractament que permet el trasplantament de ronyó en pacients fins ara inoperables.