L’obesitat és una malaltia que s’ha convertit en una epidèmia global en les darreres dècades i que continua creixent cada any. Segons l’Atlas Mundial de l’Obesitat de 2024, la prevalença de l’obesitat i el sobrepès ja se situa a Europa en el 63% de la població, amb una projecció d’assolir el 71% l’any 2035. En el cas d’Espanya, s’estima que el 63% dels homes i el 48% de les dones tenen sobrepès, mentre que l’obesitat afecta el 19% dels homes i el 18% de les dones, segons els darrers estudis i enquestes. Si les tendències actuals continuen, s’espera que l’obesitat severa afecti el 37% de la població espanyola el 2035.

Es tracta d’una patologia que, a més, és un factor de risc i una comorbiditat d’altres malalties amb les quals s’associa directament, com la malaltia renal crònica (MRC), de manera que afecta cada cop més persones amb malaltia renal, implicant diferents nivells d’afectació en la funció dels ronyons. De fet, en persones amb MRC, l’obesitat empitjora el pronòstic renal i cardiovascular a llarg termini, augmentant el risc de mortalitat. D’aquí la necessitat de millorar-ne l’abordatge i el maneig clínic per part dels professionals sanitaris, per tal d’assolir una major detecció precoç de la MRC associada a l’obesitat (MRC-Ob), homogeneïtzar-ne la classificació, millorar el tractament i unificar criteris i terminologia científica per desenvolupar teràpies més personalitzades que permetin millorar els resultats en salut i la supervivència, i reduir també la mortalitat en les persones amb aquestes patologies.

Amb aquest objectiu, un grup de nefròlegs, nefropatòlegs i endocrinòlegs d’Espanya i Llatinoamèrica pertanyents a la Societat Espanyola de Nefrologia (S.E.N.), la Societat Llatinoamericana de Nefrologia i Hipertensió (SLANH) i la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Obesitat (SEEDO) han elaborat un informe de consens per proposar una classificació sobre la MRC-Ob, de manera que estableixi les pautes d’actuació per al diagnòstic i tractament eficaç d’aquesta patologia. Es tracta del primer consens d’aquest tipus a escala internacional i, per tant, dona resposta a una necessitat no coberta fins ara en aquest àmbit.

El consens ha estat publicat a la revista Kidney International, i hi han participat tres professionals de Vall d’Hebron: la Dra. María José Soler, cap de Secció de Nefrologia Clínica i Diàlisi de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i co-cap del grup de Nefrologia i Trasplantament Renal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR); la Dra. Andreea Ciudin, coordinadora de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora principal del grup de Diabetis i Metabolisme del VHIR; i el Dr. Albert Lecube, cap de Secció del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador principal del grup de Diabetis i Metabolisme del VHIR.

El document proposa un sistema de classificació basat en els diferents nivells de dany i alteracions renals i l’estadi de la MRC. La MRC-Ob afecta una gran varietat de persones a diferents nivells: sense lesions ultraestructurals conegudes o dany greu en la funció renal; aquelles amb estadis més avançats de patologies renals relacionades amb l’obesitat; aquelles que, a més d’obesitat, poden tenir altres patologies renals; persones amb MRC en tractament de diàlisi; o, finalment, persones que han rebut un trasplantament renal.

“Un dels nostres principals objectius és diagnosticar les persones amb MRC i obesitat, classificar-ne la malaltia i, posteriorment, abordar-ne el tractament de manera individualitzada. És sabut que el que no es diagnostica, no es reconeix i, en conseqüència, no es tracta, i d’aquí la importància d’aquest consens i proposta per comptar amb una guia que faciliti la tasca dels nefròlegs i endocrinòlegs a l’hora de detectar la MRC associada a l’obesitat”, explica la Dra. María José Soler, vicepresidenta de la S.E.N., cap de Secció de Nefrologia Clínica i Diàlisi de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, co-cap del grup de Nefrologia i Trasplantament Renal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i una de les autores del consens.

“La relació entre obesitat i MRC ha estat desatesa i subestimada durant anys, ja que la majoria d’estudis sobre obesitat havien oblidat considerar el ronyó com un dels òrgans potencialment danyats, cosa que no és així. L’obesitat té un efecte sinèrgic negatiu sobre la progressió de la MRC. Totes les persones amb obesitat i sense diagnòstic previ de malaltia renal haurien de ser avaluades i, en cas de diagnòstic, ser tractades tal com proposem en aquest consens”, afegeix la Dra. Soler, qui assenyala que fins ara no s’havia plantejat una classificació estandarditzada de la MRC relacionada amb obesitat, que inclogués tot l’espectre de persones amb obesitat i malaltia renal dins de la comunitat internacional de Nefrologia. “És un pas molt rellevant per millorar-ne l’abordatge i el maneig clínic”, afirma.

Aquest nou enfocament ajudarà els professionals sanitaris a detectar, identificar i registrar la MRC-Ob dins de l’espectre de les afeccions de la malaltia, cosa que es traduirà en un millor coneixement, i, per tant, un millor maneig, seguiment i tractament personalitzat de les persones amb aquesta patologia, contribuint així a frenar la progressió de la MRC i els esdeveniments cardiovasculars associats (insuficiència cardíaca, arítmies, accidents cerebrovasculars, malaltia arterial coronària, etc.). A més, aquest consens permetrà abordar objectius importants en les teràpies, com la pèrdua de pes, la protecció cardiorrenal i la millora de la qualitat de vida, i serà de gran utilitat per al desenvolupament d’estratègies d’investigació en aquest camp en els pròxims anys.

El consens també reconeix que el maneig eficaç de l’obesitat en persones amb MRC ha de ser dut a terme per un equip multidisciplinari (nefròlegs, endocrinòlegs, etc.) que incorpori un enfocament clínic més ampli i integral, que inclogui des de la nutrició i l’activitat física fins al tractament farmacològic i l’aplicació de la cirurgia bariàtrica, en els casos en què estigui indicada.

Així mateix, el document planteja noves opcions de teràpies farmacològiques i no farmacològiques, basades en l’última evidència científica i dades actuals en aquest camp, per tal de poder aplicar-se. Així, recull el nou enfocament terapèutic amb tractaments basats en incretines, les quals han demostrat disminuir el pes corporal i tenir un efecte beneficiós sobre els esdeveniments cardiorenals i la reducció de la mortalitat cardiovascular en persones amb obesitat i MRC.

Classificació i enfocament terapèutic

La classificació sobre la MRC associada a l’obesitat proposada en el consens dels experts de la S.E.N., la SLANH i la SEEDO estableix diferents tipus de patologies en aquest àmbit: MRC-Ob amb hiperfiltració glomerular amb albuminúria o sense (quan la taxa de filtració glomerular dels ronyons està per sobre del normal en persones sense biòpsia renal), MRC-Ob amb lesions estructurals renals relacionades amb l’obesitat (com la hipertròfia glomerular, la podocitopatia, l’expansió mesangial matricial, l’esclerosi glomerular focal i segmentària, la fibrosi tubulointersticial, les lesions vasculars i l’atròfia tubular), obesitat sobre altres malalties renals preexistents (com la nefropatia per IgA, la malaltia d’Alport, entre d’altres), obesitat en persones amb MRC en tractament amb diàlisi, i obesitat en persones que han rebut un trasplantament renal.

El consens inclou les principals manifestacions clíniques i complicacions de cada subtipus de la malaltia, les possibles interaccions amb altres patologies i els tractaments proposats en cada cas. Entre les estratègies per a l’enfocament terapèutic, el document destaca la importància de l’assessorament nutricional individualitzat; la modificació dels estils de vida, el suport psicosocial i l’educació en l’abordatge de la pèrdua de pes; el desenvolupament d’activitat física regular i gradual; i les diferents opcions d’intervenció farmacològica (amb l’aplicació d’inhibidors del SGLT2 i agonistes del receptor GLP-1 (GLP1-RA), principalment), a més de la incorporació de noves teràpies basades en agonistes de les incretines o l’ús de la cirurgia bariàtrica, que contribueix a prevenir el deteriorament de la funció renal.