L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha fet un pas endavant en cirurgia oncològica complexa. Ha extirpat un tumor a les vies biliars inoperable amb els procediments utilitzats fins ara en cirurgia hepàtica aplicant una tècnica pròpia del trasplantament hepàtic que permet mantenir l’òrgan amb vida, mentre se’n desconnecta temporalment la circulació sanguínia. Aquesta intervenció obre una nova frontera en el tractament de colangiocarcinomes i càncers hepàtics i ofereix una opció terapèutica a pacients amb tumors que requereixen reseccions extremadament complexes.

El Dr. Gonzalo Sapisochin, cap del Servei de Cirurgia General i l’Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, especialista en trasplantament hepàtic i en cirurgia hepatobiliopancreàtica, ha coordinat aquesta intervenció quirúrgica, que va durar deu hores i va mobilitzar un equip multidisciplinari de quinze professionals, entre els quals cinc cirurgians, Anestesiologia i Reanimació i Infermeria. La pacient, una dona de 58 anys, tenia un colangiocarcinoma: un tumor a les vies biliars de la mida d’una pilota d’handbol que afectava les tres venes suprahepàtiques, els tres grans vasos que recullen la sang del fetge, i la vena cava inferior. El tumor envoltava aquestes estructures vitals com si les abracés, fet que feia inviable qualsevol abordatge quirúrgic convencional, perquè per garantir la supervivència de la pacient s’havia de preservar tant sí com no una de les tres venes. 

Una de les claus de l’èxit de la intervenció ha estat l’ús de la tecnologia HOPE, ‘esperança’ en anglès i acrònim de perfusió oxigenada hipotèrmica. Es tracta d’una màquina que s’utilitza en el trasplantament hepàtic, tant adult com pediàtric, per preservar l’òrgan entre l’extracció i la seva implantació. En aquest cas, però, el repte no era preservar l’òrgan fora del cos, sinó connectar la màquina directament a la pacient, sense moure el fetge de lloc, i protegir-lo mentre quedava temporalment sense flux ni drenatge sanguini durant l’extirpació del tumor. Durant el temps que dura la resecció tumoral i la reconstrucció vascular, la màquina manté l’òrgan en una mena de pausa metabòlica controlada, subministrant de manera continuada un líquid oxigenat al fetge sota condicions d’hipotèrmia, entre 4 i 10 graus. “En una cirurgia en què el tumor afectava la vena cava i la confluència de les tres venes hepàtiques, havíem de clampar les artèries i venes que irriguen el fetge i tot el drenatge venós de l'òrgan", explica el Dr. Gonzalo Sapisochin. “Durant 60 minuts l’òrgan es quedava sense oxigen i, per preservar-lo, el vam connectar a la màquina HOPE, que el perfusiona amb un líquid oxigenat. D’aquesta manera podíem operar el tumor amb seguretat i, un cop finalitzada la resecció, tornar a connectar el fetge a la circulació”, continua. Per aquest procediment es va comptar amb l’equip d'Infermeria de Coordinació i  Donació Trasplantament. Aquesta tècnica contribueix a reduir la inflamació i les complicacions biliars; minimitza el sagnat; preserva la funció metabòlica, i accelera la recuperació. La pacient, que va ser intervinguda el novembre del 2025, va passar les festes de Nadal a casa i al gener tornava a la feina i a les seves classes habituals de gimnàs.  

Un tractament multidisciplinari

L’altra peça decisiva de la intervenció va ser el paper d’Oncologia Mèdica. La pacient no hauria pogut passar per quiròfan si no s’hagués reduït el tumor. I això va ser possible gràcies a un tractament que combina quimioteràpia i una immunoteràpia amb durvalumab, recentment aprovada per tractar colangiocarcinomes. “Després dels bons resultats obtinguts amb aquesta pacient, des del Vall Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) estem treballant en un estudi per avaluar aquesta estratègia”, avança el Dr. Jaume Capdevila, cap del Grup de Tumors Hepatobiliopancreàtics i Endocrins de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i del grup de Càncer Hepatobiliar, Pancreàtic i Tumors Endocrins del VHIO. “Aquest nou enfocament pot oferir més respostes a pacients amb la malaltia avançada o amb tumors grans difícils d’operar”, destaca. Aquest estudi el va iniciar el Dr. Gonzalo Sapisochin a la Universitat de Toronto i ara es posarà en marxa a Vall d’Hebron.  El colangiocarcinoma és un tumor poc freqüent que afecta les vies biliars, els conductes que porten la bilis fora del fetge i cap a l’intestí. Se’n diagnostiquen dos casos l’any per cada 100.000 habitants.  

La complexitat del cas va requerir una planificació preoperatòria exhaustiva amb reconstrucció tridimensional del fetge i de les estructures vasculars per anticipar les fases crítiques de la intervenció. Una feina que es va fer de la mà de la Unitat de Tecnologies 3D de l’hospital. Ja al quiròfan, s’hi va sumar la Dra. Cristina Dopazo, especialista de l'equip de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantament Hepàtic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que explica que “per a la reconstrucció de la vena hepàtica dreta es va poder comptar amb un empelt donant, la qual cosa facilita la futura funcionalitat de l’òrgan”.

En total, es va extirpar el 60% del fetge. El 40% restant es va preservar en fred dins la pacient amb el sistema de perfusió el temps necessari per completar una cirurgia vascular. La Dra. Mireia Caralt, cirurgiana de l’equip, assenyala que “el fetge té una capacitat de regeneració extraordinària: podem extirpar fins a dues terceres parts i recuperar-ne el volum en poques setmanes”. L’òrgan, que pot arribar a pesar 1,5 quilos, participa en prop de 500 processos metabòlics i, si deixa de funcionar, la persona mor en qüestió d’hores. “Per això era essencial protegir-lo durant la intervenció”, destaca. En aquest sentit, el paper de l’equip d’Anestesiologia i Reanimació, coordinat per la Dra. Patrícia Galan, també va ser determinant. Juntament amb la Dra. Laura Llinares, es va dissenyar un protocol personalitzat per adaptar el pla anestèsic a les diferents fases de la  cirurgia, i anticipar les possibles complicacions associades. “Era una cirurgia amb importants alteracions hemodinàmiques i risc de sagnat”, explica la Dra. Patrícia Galan. “A més, quan el fetge va quedar sense reg sanguini, es va requerir també un bypass venovenós per drenar la sang de la part inferior del cos cap al cor i garantir l’estabilitat circulatòria”, afegeix. Per fer el bypass es va sumar Infermeria de Perfusió. 

A Catalunya, aquesta tècnica no s’havia aplicat fins ara. El Dr. Gonzalo Sapisochin, format a Vall d’Hebron i amb una llarga trajectòria a l’Hospital General de Toronto (Canadà), un dels centres de referència mundial en trasplantament hepàtic i cirurgia oncològica avançada, havia realitzat preservacions in situ, però no amb tecnologia HOPE. Allà va aprendre a integrar conceptes del trasplantament en la cirurgia del càncer, una línia coneguda com a oncologia de trasplantament, que busca ampliar els límits de la ressecabilitat en pacients amb tumors avançats. El seu retorn a Vall d’Hebron ha facilitat la incorporació de protocols de perfusió innovadors en el context europeu. Aquesta capacitat d’executar intervencions d’alta complexitat es recolza en una estructura multidisciplinària sòlida i amb un ampli bagatge. El Comitè de Tumors Hepàtics de Vall d’Hebron, amb més de 20 anys d’experiència, tracta entre vuit i deu casos cada setmana. Aquesta trajectòria permet identificar candidats per a tècniques quirúrgiques innovadores i oferir tractaments personalitzats. Amb aquesta cirurgia pionera, Vall d’Hebron es consolida com a centre de referència en terciarisme oncològic i obre una nova opció terapèutica per a pacients amb tumors hepàtics avançats que fins ara rebien tractaments pal·liatius.