“Les persones ens oblidem de les malalties, però les malalties no s’obliden de nosaltres”. És la frase que cada any ens recorden els directors del Curs d’Actualització en Immunitzacions de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. Xavier Martínez, cap de Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia; la Dra. Magda Campins, epidemiòloga, i el Dr. Fernando Moraga-Llop, pediatre. El curs arriba a la trentena edició, però el missatge no envelleix. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba de retirar Espanya l’estatus de país lliure de xarampió i a Manresa, un jove de 17 anys, fill d’una família antivacunes, està ingressat en estat greu per una infecció de tètanus, un cas que no es veia a Catalunya des de 2003.

El segon curs més antic de l’Estat en aquesta matèria revisa ,un any més, les novetats del calendari vacunal, explica els avenços en recerca i posa la societat davant el mirall quan exposa la reaparició de brots que es consideraven controlats.

Les vacunes són la millor estratègia per evitar malalties. Han permès erradicar la verola, reduir la poliomielitis a uns pocs casos al món i, més recentment, va ajudar la humanitat a superar la pandèmia de la COVID-19. Així i tot, els discursos dels antivacunes fan molt soroll, generen molt contingut i calen en alguns grups que quan opten per no vacunar-se, fan caure el nivell d’immunitat col·lectiva i faciliten la propagació de malalties que semblaven desaparegudes. És el cas del xarampió. El món té una vacuna eficaç des de fa més de 50 anys. Però les dades preliminars del Ministerio de Sanidad apunten que el 2025 s’haurien diagnosticat 397 casos a Espanya, lluny dels onze de 2023. Això fa sospitar que podria haver hagut una cadena de transmissió de més de 12 mesos de duració, per la qual cosa l’OMS li ha tret l’estatus de territori lliure de xarampió. “El xarampió és un repte, és una malaltia molt contagiosa, si no s’està immunitzat, per cada cas es calcula que es poden contagiar 12 persones”, explica el Dr. Xavier Martínez, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El virus es propaga per l’aire i, en cas de no estar vacunat o no haver patit el xarampió, les possibilitats d'infecció són d'un 98%. La malaltia dura entre 10 i 14 dies i pot complicar-se amb encefalitis, ceguesa o pneumònia. La cobertura a Catalunya és alta, el 95% porta la primera dosi que s’administra als 12 mesos, però la cobertura de la segona dosi, que es posa entre els 3-4 anys, cau per sota del 95%.

Torna el tètanus de la mà dels antivacunes

Més sorprenent ha estat el cas del jove de 17 anys ingressat a l’UCI en estat greu per infecció de tètanus. “És la única vacuna que a vegades demanen els antivacunes, perquè no ofereix protecció comunitària, només individual”, constata el Dr. Fernando Moraga Llop. “La bactèria que causa el tètanus és present al medi, al terra o en objectes oxidats, i és impossible erradicar. No es transmet entre persones, entra a l’organisme a través de ferides i produeix una toxina molt potent que afecta al sistema nerviós”, explica. “L’ única manera de prevenir el tètanus és la vacuna”, subratlla. A Catalunya, la cobertura supera el 95% en les primeres dosis als 2 i 4 mesos, amb recordatoris als 11 mesos i als 6 i 12 anys. També es recomana revacunar als 40 i 65 anys.

El cas d’aquest noi, recorda el del nen d’Olot, també fill d’una família antivacunes, que va morir de diftèria ara fa 15 anys. Sobre aquesta malaltia, la Dra. Magda Campins, en el debat de “Malalties immunoprevenibles que no hem d’oblidar”, explica que l’augment de casos detectat a Europa des de 2022 s’ha pogut contenir gràcies a una bona traçabilitat. L’any 2022 es van diagnosticar 300 casos de diftèria a Europa, la majoria en centres d’acollida de migrants -homes joves, no vacunats, provinents d’Afganistan i Síria-. “Es va implementar una estratègia de vacunació i un any després els casos van caure a la meitat”, comparteix.

El cas de l’anticòs monoclonal del virus respiratori sincitial (VRS), principal responsable dels casos de bronquiolitis en nadons, és un altre exemple que ha capgirat el panorama de les infeccions respiratòries en infants. El ingressos a l’UCI pediàtrica han baixat un 90%. Ara, el focus se situa en la població major de 65 anys, l’altre grup d’edat que pateix més els efectes del VRS. Actualment, hi ha tres vacunes i els països que l’han introduït als calendaris vacunals de l’adult han observat una reducció d’un 70% d’hospitalitzacions per aquesta infecció. El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut ha aconsellat les Comunitats Autònomes incloure-la al calendari vacunal als grups de més risc.

Noves vacunes

Una altra novetat destacada és la vacuna contra el pneumococ, que amplia la cobertura dels serotips responsables de la malaltia. Fins ara protegia davant de 20 serotips, principalment els més freqüents en població pediàtrica. La nova formulació n’inclou 21 i incorpora els serotips que tenen un major impacte en la població adulta. Segons explica el Dr. Xavier Martínez, aquest ajust permet passar d’una protecció del 61% dels serotips circulants a prop del 76%. Catalunya és la primera comunitat autònoma que introdueix aquesta vacuna tant per criteri d’edat —a partir dels 65 anys— com per a persones amb factors de risc, com cardiopaties, malalties pulmonars o pacients trasplantats, amb l’objectiu d’afinar la prevenció d’una infecció que continua tenint un impacte rellevant cada any.

Pel que fa a la vacuna de la grip, la cobertura vacunal segueix sent baixa: al voltant d’un 70% en majors de 80 anys i del 40% en la resta de la població. Més enllà de prevenir la infecció, la Dra. Magda Campins assenyala que s’ha vist que vacuna de la grip i la COVID-19 poden modular la inflamació associada als virus i reduir el risc de complicacions cardiovasculars trombosi, infart o ictus. La vacuna contra l’herpes zòster podria tenir també beneficis addicionals més enllà de prevenir la infecció. Diversos estudis apunten a una reducció de fins al 20% de desenvolupar demència en persones vacunades, possiblement per un efecte indirecte sobre inflamació, encara en estudi.

Finalment, entre el “top 10” dels articles sobre vacunes publicats el 2025, el Dr. Xavier Martínez destaca avenços amb impacte potencial en les estratègies d’immunització. En grip, les vacunes amb una major concentració d’antígens mostren una millor resposta immune i més protecció en persones majors de 65 anys. En VRS, els estudis comparen l’efectivitat de la vacunació materna amb l’administració d’anticossos monoclonals en nadons, una línia que obre la porta a noves estratègies preventives i que guanya pes també en adults. Pel que fa al virus del papil·loma humà (VPH), la recerca reforça la importància de vacunar abans de l’inici de les relacions sexuals, entre els 11 i 12 anys, amb dades que mostren una protecció molt elevada, fins i tot amb una sola dosi, i pràcticament cap infecció en les cohorts vacunades.