Des de l’1 de març de 2020, dia que va ingressar el primer pacient amb Covid-19 a Vall d’Hebron hem hagut de fer front a reptes que mai hauríem imaginat.  El SARS-CoV-2 va posar a prova la capacitat d’adaptació de tot el Campus per atendre a milers de pacients i alhora investigar per aturar el coronavirus.

Dos anys després, Vall d'Hebron ha atès 7.099 pacients hospitalitzats per Covid-19, arribant a gestionar una mitjana de 45 ingressos diaris en pics com el març de 2020 o, més recentment, 23 ingressos diaris el gener del 2022. Entorns hospitalaris tradicionalment poc flexibles per la seva complexitat, com ara l’UCI, van reformular-se en qüestió de dies.

Però, la tasca de Vall d’Hebron amb pacients Covid no s’ha limitat a la seva atenció a urgències, planta o a cures intensives, també ha passat pel seu seguiment un cop donats d’alta i això ho hem anat veient més durant l'any 2021 sobretot a les consultes de Pneumologia o de Medicina Física i Rehabilitació. Vall d’Hebron també ha estat centre de referència per a les gestants amb Covid-19 de tota Catalunya que necessitaven hospitalització.

La recerca va esdevenir l'esperança

A mida que s'anava superant la primera onada, on els esforços es van centrar en l'atenció dels pacients, la recerca va esdevenir clau per fer front a la Covid-19. Els investigadors van poder organitzar-se en un entorn de treball multidisciplinari que es va denominar Task Force Covid-19 amb l’objectiu de coordinar els seus esforços i impulsar la recerca en aquest camp i que continua activa. Actualment compta amb uns 200 investigadors i ja s'han comptabilitzat més de 360 publicacions indexdes en revistes científiques.

En aquests dos anys, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha participat en més de 50 assaigs relacionats amb la Covid-19. Entre les més rellevants destaquen els assaigs clínics per provar l’eficàcia i seguretat de vacunes com ara Janssen, Pfizer-BioNTech en el col·lectiu d’embarassades, i Hipra. En el cas d’Hipra, l’estudi es troba actualment en Fase III i el reclutament de persones voluntàries està en marxa. Es continua investigant també per reduir la gravetat de la infecció per SARS-CoV-2, per exemple mitjançant el filtre sanguini Seraph 100, capaç d’unir-se als virus de la sang i disminuir-ne la quantitat.

En paral·lel, s’està treballant per entendre les diferències en la gravetat dels símptomes entre els diferents pacients, la qual cosa ha permès demostrar que existeixen defectes genètics i immunològics relacionats amb desenvolupar COVID-19 greu. S’ha estudiat també la relació entre la COVID-19 i altres patologies, com ara l’ictus, la cefalea o l’asma.

Des de la perspectiva de ciència més bàsica per aprofundir en el coneixement del virus, des de l’inici de la pandèmia s’ha investigat per seqüenciar el genoma de les diferents variants del SARS-CoV-2 i identificar factors de pronòstic i virulència. De fet vam ser uns dels primers centres a aconseguir seqüenciar el genoma complet de dues soques del SARS-CoV-2 de dos pacients l'abril del 2020. I en els darrers mesos hem estat capaços de desenvolupar una plataforma amb teixit de pulmons humans per estudiar el virus i trobar possibles fàrmacs per evitar la seva entrada en la cèl·lula.