Set projectes de recerca del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) seran beneficiaris de la convocatòria d’ajuts 2021 a “Projectes de Generació de Coneixement” del Ministeri de Ciència i Innovació en el marc del Programa Estatal per impulsar la recerca cientifico-tècnica i la seva transferència, del Pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d’Innovació 2021-2023. Els ajuts tenen com a objectiu fomentar la generació i l’avanç científic i la recerca de qualitat. Entre els estudis finançats al VHIR es troben treballs en els camps de les malalties digestives, el VIH, la fatiga crònica, l’hepatitis, les patologies cardíaques, la diabetis tipus 2 i l’oftalmologia.

Neurofisiologia i neurofisiopatologia digestiva

Els trastorns digestius funcionals actualment no tenen tractaments efectius, ja que no es coneixen les seves causes i bases fisiopatològiques i, per tant, el diagnòstic es basa només en criteris clínics. En estudis anteriors, es van investigar els factors que determinaven la resposta fisiològica a la ingesta d’aliments.

En aquesta línia, el projecte liderat pel Dr. Fernando Azpiroz Vidaur, cap del grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR, té com a finalitat explicar l’origen dels símptomes digestius funcionals per tal de desenvolupar noves estratègiques diagnòstiques i tractaments per a aquests pacients. En concret, s’espera identificar els mecanismes relacionats amb les diferències segons el sexe a la ingesta d’aliments que puguin explicar la predisposició més gran de les dones a aquest tipus d’alteracions. A més, els investigadors buscaran estratègies per al maneig dels símptomes i l’efecte de les intervencions en la dieta com a tractament en alguns pacients.

Cèl·lules NK residents a teixits per al control del VIH

La teràpia antiretroviral que s’utilitza per al tractament de la infecció per VIH (virus de la immunodeficiència humana) no és capaç d’eliminar completament el virus del cos, sinó que aquest queda latent en algunes regions. Aquestes cèl·lules formen el reservori del VIH. Per aconseguir fer front a aquest reservori, és important considerar les diferències entre els diferents teixits i regions on es troben aquestes cèl·lules. Aquest és l’objectiu del projecte liderat per la Dra. María José Buzón, cap del grup de Malalties Infeccioses del VHIR.

L’estudi se centrarà en la caracterització de les cèl·lules Natural Killer (NK), un tipus de cèl·lules del sistema immunitari que juguen un paper rellevant en la lluita contra les cèl·lules infectades per VIH. Els investigadors exploraran, també, noves intervencions terapèutiques per potenciar l’acció de les NK.

Gestió personalitzada de la fatiga crònica mitjançant una solució digital intel·ligent

La fatiga crònica està reconeguda com un dels símptomes més comuns en pacients amb síndromes post-virals, com la Síndrome de Fatiga Crònica (SFC) i actualment la COVID persistent i té un fort impacte en el benestar i la qualitat de vida dels pacients. El seu maneig i tractament efectiu és important per a la prevenció de l’empitjorament de les condicions de salut dels pacients i per minimitzar les conseqüències de la malaltia. Tanmateix, les persones amb SFC y COVID persistent acostumen a presentar baixes taxes d’adherència a les recomanacions a causa de la imprevisibilitat i variabilitat dels símptomes durant el curs natural de les malalties (brots i remissions).

Vall d’Hebron participa al projecte MyFatigue study amb el Dr. Jesús Castro, coordinador del laboratori en Síndrome de Fatiga Crònica/Encefalomielitis Miàlgica del grup de Reumatologia del VHIR, com a co-investigador principal. El projecte, liderat per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica (Universitat de Sevilla), busca comprendre millor les bases etiopatogèniques de la fatiga crònica en la SFC i COVID persistent i dissenyar solucions de salut digital que ajudin en l’autogestió de les persones afectades. La salut digital permet la recopilació remota de dades en temps real que poden utilitzar-se com a base per conèixer quins factors afecten la gravetat de la fatiga crònica i per personalitzar les recomanacions a cada pacient i cada context. A més, es desenvoluparà una solució de salut digital personalitzada per a l’autogestió de la fatiga i altres símptomes clínics i s’avaluarà la seva viabilitat, acceptació i beneficis potencials entre els participants de l’estudi.

Intel·ligència artificial per al diagnòstic primerenc de malalties cardíaques mitjançant ecocardiografia

Un diagnòstic primerenc d’alteracions cardíaques com la fibrosi és important per millorar el tractament dels pacients i aconseguir un pronòstic favorable. Per això és clau l’ús de tècniques d’imatge cardíaca. La ressonància magnètica és actualment una de les proves estàndard per a l’avaluació d’infarts o cardiomiopaties, però el seu elevat cost fa necessària la cerca d’opcions alternatives, especialment en països en vies de desenvolupament.

En aquest sentit, el treball liderat pel Dr. Andrea Guala, investigador del grup de Malalties Cardiovasculars del VHIR, busca millorar l’anàlisi d’imatges d’ecocardiografia per al diagnòstic d’aquest tipus de patologies, ja que és una eina menys costosa i més accessible.

Estratègies de teràpia gènica per al control de la infecció per virus de l’hepatitis B i Delta

Els virus de l’hepatitis B i l’hepatitis Delta tenen en comú l’adquisició d’un gran nombre de mutacions durant la seva replicació. Aquests canvis en el seu genoma poden explicar diferències en l’evolució clínica dels pacients i en la seva resposta a tractament. L’estudi liderat pel Dr. Francisco Rodríguez Frias, cap del Laboratori de Patologia Hepàtica dels Laboratoris Clínics de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del grup de Bioquímica Clínica del VHIR i investigador del CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD), buscarà regions conservades en els genomes virals que podrien utilitzar-se com a dianes terapèutiques.

Entre aquestes teràpies, investigaran l’ús de la teràpia gènica per silenciar l’expressió d’antígens virals a les cèl·lules del fetge i, per tant, evitar el desenvolupament de malalties greus com la cirrosi o l’hepatocarcinoma. Es desenvoluparà també un sistema basat en nanopartícules per afavorir l’administració dels inhibidors i un sistema de cultiu 3D per facilitar l’estudi preclínic de les estratègies desenvolupades en el projecte.

Mecanismes involucrats en la resolució de la inflamació del teixit adipós en resposta a restricció calòrica

La limitada eficàcia a llarg termini dels actuals fàrmacs usats contra la diabetis de tipus 2 fa necessari el desenvolupament de noves opcions terapèutiques més efectives. És ben conegut que canvis en l’estil de vida, com ara la restricció calòrica, poden ser tan eficaços en el tractament de la resistència a la insulina i la diabetis tipus 2 com ho són molts dels fàrmacs actualment emprats. És per això que entendre els mecanismes d’acció de la restricció calòrica ha de permetre d’identificar noves dianes terapèutiques per al tractament d’aquestes malalties metabòliques.

L’estudi que encapçala el Dr. Josep A. Villena, investigador principal del grup de Diabetis i Metabolisme del VHIR, pretén entendre com el baix consum de calories millora la salut i identificar-ne els mecanismes moleculars involucrats. En aquest treball, l’equip estudiarà la inflamació crònica al teixit adipós dels pacients amb obesitat i resistència a la insulina o diabetis tipus 2 i els processos pels quals la inflamació disminueix i porta a la millora del perfil metabòlic. En concret, estudiaran el paper de certs receptors nuclears orfes presents als adipòcits en la resistència a la insulina i el metabolisme de la glucosa davant la restricció calòrica. Analitzaran també els efectes de la cirurgia bariàtrica en la inflamació adiposa i la seva associació amb l’expressió dels receptors identificats.

Anàlisi de dades per al desenvolupament de teràpies cel·lulars per a malalties degeneratives de la retina

Les malalties degeneratives de la retina són la principal causa de ceguera al món i actualment no existeixen opcions terapèutiques efectives. Amb l’objectiu d’oferir tractaments a aquests pacients neix el projecte DIGITAL RETINA, co-liderat pel Dr. Miguel Ángel Zapata, adjunt del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup d’Oftalmologia del VHIR, liderat pel Dr. José García Arumí i amb la col·laboració de la Dra. Anna Duarri, investigadora del mateix grup. L’estudi es duu a terme amb l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i el Port d’Informació Científica (PIC).

En aquest treball, els investigadors dissenyaran un sistema per visualitzar i quantificar si és possible recuperar l’activitat normal en una retina atròfica després de l’implant de fotoreceptors sans. L’eina permetrà conèixer com les neurones estan interconnectades dins la retina i l’eficàcia de la regeneració retinal després del trasplantament.