Durant anys, el dolor s’ha relacionat amb un símptoma d’alerta. Per exemple, el dolor que sentim quan ens donem un cop i ens trenquem un dit, pot dir-nos que hem de fer repòs per donar temps a la part afectada a curar-se o el mal que notem quan apropem una mà a una flama avisa que ens podem cremar. Es pensava que darrere d’un dolor havia d’haver-hi una causa. Però l’any 2017, l’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor va canviar la seva definició i el 2020 es va revisar per matisar-la. La seva descripció va quedar així: “el dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable associada o similar a l’associada amb una lesió real o potencial”. Així mateix, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que el dolor crònic és una malaltia i el seu tractament, un dret. D’aquesta manera, des de 2004, el 17 d’octubre es commemora el Dia Mundial Contra el Dolor. 

Coincidint amb l’efemèride, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron celebra la Jornada del Maneig Integral del Dolor, de manera presencial i on line. Enguany, ha tingut lloc la 4ª edició que s’ha centrat en què podem investigar per solucionar el dolor. L'objectiu de la campanya d’aquest any  és augmentar la consciència de tot el professional sanitari, dels científics i de la població sobre el nostre coneixement acumulat en l’avaluació, diagnòstic i tractament del dolor i com es pot utilitzar en benefici dels qui el pateixen. El Dr. Javier Medel, cap de secció de la Unitat del Dolor i president de la Subcomissió del Dolor del Servei d’Anestesiologia i Reanimació de Vall d’Hebron, ha explicat la importància d’establir ponts de connexió entre els estudis preclínics i la pràctica assistencial, facilitant els dissenys de nous projectes efectius i predictius al tractament multimodal del dolor.

El dolor crònic afecta una de cada sis persones a l’Estat i impacta en la qualitat de vida d’un 11% dels que el pateixen. Més enllà del dolor físic, el Dr. Javier Medel destaca que “no hem d’oblidar que el dolor afecta l’àmbit emocional i social de les persones que el pateixen, incideix en la qualitat de vida, pot alterar l’estat d’ànim i causar aïllament social”. Per això, aposta per una atenció cada cop més personalitzada. També per proporcionar informació útil  als nostres grups d’interès, pacients, professionals sanitaris i investigadors, sobre els reptes i les oportunitats per traslladar el nostre coneixement del dolor a la pràctica clínica. “Hem d’insistir i continuar estudiant les variants genètiques i els diferents fenotips per l’elaboració dels nous assaigs clínics amb l’objectiu d’establir teràpies dirigides i personalitzades”, diu. “I per últim identificar directrius, així com guies i protocols seguint la millor evidència a l'àmbit del tractament del dolor, facilitant la seva implementació”, afegeix.

El Dr. Javier Medel ha fet de moderador de la taula rodona en què han participat la Dra. Imma Fuentes, coordinadora de Core Facilities del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR); la Dra. Amanda Rodríguez, del Servei de Psiquiatria; la Dra. Patricia Pozo, cap de la Unitat de Cefalea, cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i directora del Migraine Adaptive Brain Center de Vall d'Hebron; la Dra. Anna Servé, del Servei d’Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor, i Christian Jiménez Albet, pacient.