"http://www.ema.europa.eu/ema/" L’Agència Europea del Medicament (EMA) i la "http://www.fda.gov/" Food and Drug Administration (FDA) han designat com a medicament orfe un vector viral per al tractament de l’encefalomiopatia neurogastrointestinal mitocondrial ( " http://www.orpha.net/consor/cgi-bin/OC_Exp.php?lng=ES&Expert=298" MNGIE, en les seves sigles en anglès), una malaltia d’herència autosòmica recessiva, rara i letal, que afecta el metabolisme dels nucleòsids. El projecte és fruit d’una col·laboració entre dos grups del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el grup de Patologia Neuromuscular i Mitocondrial, del Dr. Ramon Martí, i el de Teràpia Gènica i Cel·lular, del Dr. Jordi Barquinero.La malaltia està causada per mutacions al gen TYMP, que codifica la timidina fosforilasa, un enzim implicat en el catabolisme de pirimidines. L’absència d’aquest enzim dóna lloc a l’acumulació dels nucleòsids timidina i desoxiuridina a l’organisme, la qual cosa resulta particularment tòxica per la síntesi d’ADN mitocondrial.Els pacients amb MNGIE acostumen a debutar a la segona dècada de vida amb alteracions de la motilitat gastrointestinal i dèficits neurològics, que donen lloc a una caquèxia progressiva, sense que fins ara hi hagi tractaments segurs i eficaços a llarg termini. L’únic tractament que ha demostrat tenir un efecte positiu és el transplantament hematopoètic d’un donant sa, si bé l’escassetat de donants i l’elevada morbimortalitat que el procediment té en aquests pacients limita enormement el seu ús.Utilitzant un model animal de la malaltia, els investigadors del VHIR van observar un potent efecte en transferir cèl·lules de medul·la òssia transduïdes amb un vector viral que conté una versió funcional del gen TMYP. “Tanmateix”, assenyala el Dr. Barquinero, “vista la toxicitat del transplantament hematopoètic en els pacients amb MNGIE, vam decidir assajar un tipus de teràpia gènica basada en un altre tipus de vector dirigit al fetge, i que ja havia estat provat amb èxit en pacients amb hemofília”. Els investigadors asseguren que els resultats obtinguts en el model murí amb el vector AAV-TYMP, en els que també han col·laborat el Dr. M. Zeviani, del Medical Research Council a Cambridge, són encara millors i més encoratjadors, ja que una sola injecció intravenosa del vector corregeix el defecte metabòlic en els ratolins de manera permanent.El següent pas, un cop aconseguida la denominació de medicament orfe per la FDA (registre número 14-4410) i per la EMA (EU/3(14/1326), que és un prerequisit per a poder sol·licitar finançament al programa europeu Horizon 2020 enfocat a " http://ec.europa.eu/research/participants/portal/desktop/en/opportunities/h2020/topics/2278-phc-14-2015.html" noves teràpies per a malalties rares, és traslladar els resultats a la clínica. Per això els investigadors del VHIR estan organitzant un consorci internacional amb l’objectiu de dissenyar i dur a terme un assaig clínic que, coordinat pel Dr. Martí, a més de diversos grups europeus, inclou el grup del Dr. M. Hirano, de la Universitat de Columbia a Nova York, l’expert més reconegut en aquesta malaltia, i l’empresa Genethon a França, que produiria el vector en condiciona GMP pel seu ús a la clínica.