La malaltia de Dent és un trastorn genètic rar (unes 250 famílies afectades al món) que afecta els ronyons i que progressa amb malaltia renal crònica i fallada renal. Actualment, els tractaments són només simptomàtics i no existeixen fàrmacs per evitar la progressió de la malaltia. Per tal de conèixer les característiques clíniques i genètiques d’aquesta malaltia i el seu abordatge a Europa, el grup de Fisiopatologia Renal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Servei de Nefrologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron han liderat un treball com a part de la Xarxa Europea de Referència per a Malalties Renals Rares (ERKNet). L’article, publicat a la revista Nephrology Dialysis Transplantation, posiciona Vall d’Hebron com un referent europeu per a malalties rares renals.

L’estudi es va basar en una enquesta per identificar característiques clíniques, mutacions gèniques i estratègies terapèutiques que es duen a terme en pacients amb malaltia de Dent a Europa. Es van recollir respostes de professionals de 55 hospitals de 21 països europeus i es van estudiar les dades de 163 pacients (95 menors d’edat i 68 adults).

Al final de les revisions de l’estudi, tots els pacients van mostrar proteïnúria (excreció de proteïnes per l’orina), un 66,4% nefrocalcinosi (acumulació de calci als ronyons), un 44,4% hipercalciúria (excreció excessiva de calci en l’orina) i un 26,4% nefrolitiasi o càlculs renals. Tot i això, només un 26,1% presentaven al mateix temps tots els símptomes.

“La investigació ens ha permès descriure també noves troballes en relació amb l’impacte de l’edat i el genotip en la progressió cap a malaltia renal crònica en pacients amb malaltia de Dent”, explica la Dra. Carla Burballa, autora principal de l’article que va realitzar la seva tesi doctoral al VHIR en la malaltia de Dent, actualment nefròloga de l’Hospital del Mar. Amb relació a l’edat, es va observar que els infants presenten amb major freqüència una excreció excessiva de calci en l’orina, mentre que en adults és més freqüent la presència de càlculs renals i l’acumulació de calci als ronyons.

A més, es va confirmar que la malaltia renal crònica progressa amb l’edat: al llarg del treball, la funció renal va empitjorar en un 61,1% dels pacients. Respecte a la fallada renal, no s’observaven casos entre els menors de 40 anys, mentre que els casos augmentaven amb l’edat: es va detectar en un 45,5% dels pacients de 40-49 anys, en el 75% d’entre 50 i 59 anys i arribaven al 100% en pacients majors de 60 anys. “És clau dedicar esforços a la recerca per descobrir nous tractaments per evitar la progressió de la malaltia”, afegeix el Dr. Gerard Cantero, investigador del grup de Fisiopatologia Renal del VHIR.

En la vessant genètica, els investigadors van analitzar les variants genètiques del gen CLCN5. Mutacions en aquest gen, que codifica per la proteïna ClC-5, causen la malaltia de Dent. En aquest treball es van identificar 74 variants d’aquest gen, però no es va veure una clara correlació entre el tipus de mutació a CLCN5 i els símptomes. Tot i així, sembla que els pacients amb mutacions que fan que la proteïna ClC-5 funcioni malament són més perilloses i fan avançar cap a estadis més avançats de dany renal que les que impedeixen parcialment o totalment la seva funció, ja que es podria compensar amb altres proteïnes de la família de ClC.

Finalment, l’enquesta va estudiar els tipus de tractaments que reben els pacients. Els resultats van mostrar una gran variabilitat, amb la hidroclorotiazida o inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina o del receptor de l’angiotensina entre els més comuns. No es van observar diferències en els tractaments entre els pacients pediàtrics i els adults.

“Les troballes mostren la importància de conscienciar sobre la malaltia de Dent per millorar el diagnòstic primerenc i el maneig. Per això s’hauria de tenir en compte en la clínica en homes que presentin malaltia renal crònica i símptomes compatibles amb aquesta patologia”, conclou la Dra. Gema Ariceta, cap del Servei de Nefrologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Fisiopatologia Renal del VHIR.

El treball ha comptat amb el suport econòmic de l’Associació de la malaltia de Dent (ASDENT) i la Red de Investigación Renal REDinREN.