Un treball dut a terme pel grup de recerca de Fisiopatologia Renal del Vall d’Hebron Institut de Recerca en col·laboració amb el Servei de Nefrologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha estat premiat en la 56ª edició del Congrés de la Societat Europea de Nefrologia Pediàtrica (ESPN) que va tenir lloc a València el passat setembre. L'ESPN reuneix professionals clínics i investigadors que operen al camp de la nefrologia pediàtrica a tot Europa i té com a objectius difondre el coneixement i millorar el tractament dels nens amb malalties renals. 

La comunicació premiada “Patients with Familial Hypomagnesemia with Hypercalciuria and Nephrocalcinosis with different disease progression have a differential expression profile of urinary miRNAs” va ser presentada per Julieta Torchia, investigadora predoctoral del grup de recerca. El treball és part d’un estudi que té com a objectiu identificar els mecanismes de progressió de la Hipomagnesèmia Familiar amb Hipercalciúria i Nefrocalcinosi (HFHNC), una malaltia minoritària que afecta els ronyons, i entendre per què els pacients mostren diferents fenotips malgrat tenir la mateixa mutació (p.G20D, la més freqüent a Espanya i França) en el gen de la Claudina 19.

La HFHNC és una malaltia ultrarara hereditària causada per mutacions en els gens que codifiquen per la Claudina 19 i la Claudina 16. Es caracteritza per la pèrdua renal de calci i magnesi, i pot conduir a insuficiència renal terminal requerint trasplantament al cap de pocs mesos de vida, en els casos més greus. També són característics els defectes oculars congènits que limiten la visió en diferents graus. Actualment, no hi ha cap tractament específic per a aquesta patologia.

La gran variabilitat fenotípica entre pacients, fins i tot entre aquells que presenten la mutació p.G20D en homozigosi i entre membres d'una mateixa família, suggereix l'existència d'altres factors genètics, epigenètics i/o ambientals que podrien estar modulant la gravetat i la progressió de la malaltia. Per tal motiu, l'equip d'investigació ha aïllat vesícules extracel·lulars de l'orina de pacients amb HFHNC per comparar els perfils d’expressió diferencial de miARNs entre pacients i controls sans, i entre pacients amb diferent progressió de la malaltia. Alguns d’aquests miARNs són petites molècules d’ARN que regulen l’expressió de gens podrien ser clínicament rellevants com a biomarcadors urinaris no invasius i, a l’hora, constituir “per se” noves dianes terapèutiques.  

“Aquest estudi ens ha permès entendre, en part, els mecanismes moleculars de progressió de la malaltia i definir possibles dianes i solucions terapèutiques mitjançant algoritmes d’intel·ligència artificial”, explica Julieta Torchia. A més, afegeix, “el fet d'haver obtingut aquest reconeixement en un congrés internacional és important perquè permet augmentar la visibilitat del nostre treball i la possibilitat d'establir col·laboracions amb altres grups per poder donar resposta a aquesta malaltia minoritària”.

L'equip destaca que “els resultats d’aquesta investigació no només suposen un gran avenç per als pacients afectats de HFHNC i les seves famílies, sinó també podrien ser útils per a altres patologies renals que cursen amb una evolució clínica similar ampliant així l'abast de la població que se'n podrà beneficiar".

Aquest projecte ha estat possible gràcies a la participació de l’Associació per la informació i la recerca de la hipomagnesèmia familiar (HIPOFAM).