Durant els últims anys, s’estan desenvolupant nombrosos tractaments farmacològics que estan transformant l’abordatge de l’obesitat, com ara la semaglutida, la tirzepatida o l’orfoglipron. L’objectiu d’aquestes teràpies és controlar la obesitat i prevenir i/o reduir les complicacions associades. Recentment, l’Associació Europea per a l’Estudi de l’Obesitat en col·laboració amb altres associacions europees han publicat dues guies basades en l’evidència científica que ofereixen recomanacions per tal d’ajudar a la presa de decisions clíniques dels professionals i aconseguir els millors resultats per als pacients. La Dra. Andreea Ciudin, coordinadora de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora principal del grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha estat la coordinadora de les dues.

Guia per al tractament farmacològic de l’obesitat i les seves complicacions

Una de les guies impulsades per l’EASO és una actualització d’una publicació de finals de 2025. El document ha estat publicat a Nature Medicine i presentat per la Dra. Andreea Ciudin al Congrés Europeu d’Obesitat el 13 de maig com a coordinadora de la guia i copresidenta del Grup de Treball de Maneig de l’Obesitat de l’EASO.

Com en el cas del treball original, l’objectiu d’aquestes recomanacions és plantejar un algoritme pràctic per al tractament farmacològic personalitzat sobre l’ús dels fàrmacs en funció de cada pacient. En aquest sentit, el panell d’experts i expertes considera que cal centrar-se en la millora real de la salut de les persones i no només en la pèrdua de quilos.

El document destaca especialment les novetats pel que fa a la malaltia hepàtica, la qual passa de ser un resultat secundari a ser un criteri rellevant per a les decisions clíniques. Per exemple, es detalla que fàrmacs com la semaglutida i la tirzepatida tenen beneficis al fetge, especialment en la resolució de l’esteatohepatitis associada a disfunció metabòlica (MASH) i en la millora de la fibrosi hepàtica. El MASH és una forma greu de fetge gras no alcohòlic, associat sovint a obesitat i diabetis i que, si progressa, pot causar cirrosi i hepatocarcinoma.

“És essencial que treballem per revisar i actualitzar aquestes guies regularment en funció dels nous estudis i assaigs clínics que es duen a terme. D’aquesta manera, aconseguim que els resultats de la recerca es tradueixin en millores reals per als pacients”, assegura la Dra. Ciudin.

La importància d’una perspectiva nutricional, funcional i psicològica

L’EASO, la Federació Europea de les Associacions de Dietistes (EFAD) i la Coalició Europea per a les Persones amb Obesitat (ECPO) han impulsat una segona guia, publicada a The Lancet Diabetes & Endocrinology, centrada en com acompanyar els pacients durant el tractament amb els nous fàrmacs per a l’obesitat. Aquest document destaca que aquests fàrmacs no es poden entendre com una solució aïllada, sinó que han d’integrar-se en un abordatge global que inclogui alimentació saludable, activitat física i suport psicològic.

En aquest sentit, la guia alerta que la reducció de la gana que provoquen aquests fàrmacs pot comportar riscos nutricionals. Menjar menys no sempre implica menjar millor, i pot derivar en dèficits de nutrients essencials. A més, són freqüents els efectes secundaris digestius, que sovint apareixen a l’inici del tractament i que es poden minimitzar amb ajustos dietètics i una introducció progressiva de la medicació. Per això, és clau el paper dels i les dietistes i nutricionistes per garantir una dieta equilibrada, rica en fibra i vitamines i baixa en greixos, i per ajudar a gestionar les alteracions digestives.

La guia també destaca la importància de preservar la massa muscular durant la pèrdua de pes. Per aconseguir-ho, recomana assegurar una ingesta adequada de proteïnes i incorporar exercici físic, especialment entrenament de força, com a part essencial del tractament.

A més, és rellevant l’efecte que poden tenir aquests fàrmacs en la relació amb el menjar i en el benestar emocional. Tot i que molts pacients experimenten millores en la qualitat de vida, també poden aparèixer dificultats, com la pèrdua de mecanismes d’afrontament vinculats a l’alimentació o canvis en la percepció d’un mateix. Per aquest motiu, es recomana incorporar el suport psicològic quan sigui necessari.

“Els i les pacients que prenen aquests fàrmacs necessiten un seguiment continuat i personalitzat. Això implica controlar l’estat nutricional, la funció física i el benestar psicològic, i adaptar el tractament en funció de l’evolució i l’experiència de cada persona. L’objectiu és garantir no només l’eficàcia dels fàrmacs, sinó també la seva seguretat i l’adherència a la teràpia a llarg termini per tal de millorar la qualitat de vida de les persones amb la malaltia”, conclou la Dra. Ciudin.